Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Justo Barranco Un debat al voltant del llegat de Schönberg Resum d’algunes de les intervencions del Simposi Internacional que va tenir lloc el passat mes de setembre a La Pedrera, on alguns experts van reflexionar sobre la figura del compositor austríac i la seva herència cultural a casa nostra. Els debats van abordar molts altres aspectes relacionats amb la música contemporània, no exempts de polèmica. Justo Barranco. Periodista de La Vanguardia. 184
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE SCHÖNBERG Clàssics i promeses consolidades, i no sempre d’acord. La música contemporània catalana va donar-se cita al Simposi Internacional Arnold Schönberg celebrat el passat setembre a La Pedrera, amb membres de diverses generacions de compositors catalans: Joan Guinjoan (Riudoms, 1931) i Xavier Benguerel (Barcelona, 1931); el jove Hèctor Parra (Barcelona, 1976), que actualment viu a París i és compositor en recerca a l’IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique); Josep Soler (Vilafranca del Penedès, 1935), que va estudiar amb René Leibowitz, amic de Schönberg, i Benet Casablancas (Sabadell, 1956), director acadèmic del Conservatori del Liceu i comissari de l’exposició «Schönberg. Barcelona» presentada a l’Entresòl de La Pedrera. Tots cinc van participar amb altres músics en dues taules rodones que van tractar sobre el impacte de Schönberg a Catalunya i sobre la relació entre filosofia i composició; però, inevitablement, van tocar molts altres temes, des de les claus del procés creatiu fins a les característiques de la música contemporània, cosa que va portar col·lisions pujades de to, sobretot a propòsit de Pierrez Boulez i l’IRCAM parisenc, fundat per ell. Joan Guinjoan i Xavier Benguerel, moderats per Susana Zapke, van parlar del impacte de Schönberg a Catalunya, i ells en són un bon exemple. Guinjoan recordava que va tenir el primer contacte amb la música de Schönberg l’any 1954 a la Sorbona, on va escoltar la Suite op. 29, una de les que més l’ha impactat posteriorment. «Des d’aquell moment em vaig convertir en un apòstol de Schönberg, per a mi era com un déu», va afirmar. De manera que després dirigiria moltes obres del compositor austríac, encara que la recepció podia ser complicada. «Alguns oients, com el sociòleg Gabriel Jackson, gran admirador de Schönberg, em deien que els agra- 186 dava moltíssim, però que després de deu minuts l’oïda quedava saturada si volien escoltar tot el que succeïa. Per això el Pierrot Lunaire s’escolta molt bé, perquè és una microforma que permet descansar en cada peça», va apuntar Guinjoan, influït sobretot en la manera de compondre, «no en el sentit del llenguatge sinó de la posició ètica de Schönberg. Vaig veure un senyor que es preguntava, sempre estava buscant, i això que havia fet de tot. Ell deia que la recerca és creació. I encara crec que, si un vol oxigenar-se una mica i veure-hi clar, tenim sempre Schönberg, que ens dóna el seu exemple». Per a Xavier Benguerel, que va dir que si es va dedicar a la composició va ser per Bartók, present en tota la seva producció, «l’aparició de la música de Schönberg va produir a Barcelona un impacte i una sacsejada social com no s’havia vist mai abans. Vaig ser un defensor a ultrança de tot el que representava la seva figura. Vaig deixar la influència de Bartók el 1959 i vaig viure deu anys amb la influència de Schönberg». Benguerel va programar nombrosos concerts de Schönberg a Barcelona i assegura que «mai no he abandonat del tot el mètode serial, perquè crec que, d’una manera o d’una altra, ha influït tota la música del segle XX. Però me’n vaig cansar. Vaig anar a Varsòvia, a la música polonesa: Penderecki, Lutoslawski, un nou món sonor musical, cap als anys seixanta i setanta, i la meva obra desembocà en un altre lloc». De fet, confessa que avui se sent més lliure que fa tres dècades i remarca que el món musical és també més lliure, encara que no renega dels anys seixanta i setanta, una època rica i en què s’han produït aportacions incomparables. Sobre les possibles diferències entre les avantguardes musicals de Barcelona i Madrid, Benguerel va recordar que «no hi ha gaire diferència. A totes bandes hi ha músics aferrats a la tradició que no s’han assaben-
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
Page 73 and 74:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80:
Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92:
els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94:
assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96:
el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147: tica cultural cada vegada menen pol
Page 151 and 152: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 153 and 154: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 175 and 176: Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178: El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180: Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182: 234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184: ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186: ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188: ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190: ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192: ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194: ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?