Consult the text in PDF format - La Pedrera

Joaquín Zamacois i Eduard Toldrà, i també de Pierre
Schaefer en la seva etapa de formació a l’École Normale
de París. En el seu estil, arrelat a la tradició, destaca
un lirisme de gran expressivitat i un notable refinament
en l’escriptura. La música vocal ocupa un lloc
destacat en la seva producció, des dels atractius cicles
de Cançons sobre poemes de Rubén Darío i Pablo Neruda,
creats als seixanta, fins a l’ambiciosa òpera Terra
baixa. La brillantor i el sentit dramàtic fan del ballet
Yerma una de les seves millors creacions. En l’interessant
capítol orquestral (Abstraccions, Antítesis i Simfonia
concertant) destaca aviat per la seva frescor la
Simfonia barroca (1975), exquisida partitura per a cordes,
amb ampla difusió. També té un bon catàleg d’obres
de cambra, amb Quintet de vent o Fantasia-trio.
José Manuel Río-Pareja (Barcelona, 1973). Jove i brillant
promesa de la música catalana, estudià al conservatori
de Barcelona i ara fa un doctorat a la universitat
de Stanford sota la tutela de Brian Ferneyhough. La
seva obra, reconeguda en prestigiosos certàmens de
composició, l’han interpretada l’Ensemble Intercontemporaine,
l’Ensemble Contrechamps de Ginebra i
el grup Enigma. Entre les seves composicions més destacades
hi ha Suite Avalon per a quintet de vents (premi
Frederic Mompou 1995), El somriure d’Irene per a
cobla (premi Ciutat de Mollet 1997), Zarzas (premi
SGAE 2000), Red threads of desire (segon lloc en el concurs
Henri Dutilleux) i Dansa amb saliva i sudor, encàrrec
de l’Ensemble Intercontemporaine. També és
autor de l’òpera de cambra Como agua sin luz.
Jesús Rodríguez Picó (Barcelona, 1953). Estudià al conservatori
del Liceu fins a obtenir-hi el títol de professor
de clarinet i amplià la formació a França. Com a
autor i intèrpret, col·laborà amb conjunts especialitzats
en repertori contemporani, com el Grup Instrumental
Català (GIC) i Solars Vortices, i formà un duo
amb el pianista Manuel Cabero. Com a instrumentista,
ha mirat de difondre la música per a clarinet i
les creacions contemporànies; ha exercit la pedagogia
musical i també ha fet diverses tasques de gestió
cultural. El 1987 elaborà el projecte de l’emissora Catalunya
Música, de la qual fou cap de programes fins
al desembre del 1990, quan assumí el càrrec de delegat
de música de la Generalitat de Catalunya, que exercí
fins al juliol del 1995. El 2004 entrà a formar part del
Consell Rector del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra.
211
JAVIER PÉREZ SENZ I ANA MARÍA DÁVILA
Les seves obres estan recollides en diversos enregistraments,
inclosos dos compactes monogràfics: el primer
amb peces del 1988 al 1991, com el Concert per a
clarinet i orquestra núm. 1, i el segon amb obres de
cambra per a clarinet i piano. Ha escrit també tres
òperes: El paradís de les muntanyes, basada en una
obra d’Alfred Jarry; Hotel Occident, amb text de Lluïsa
Cunillé i Oportunitas. És autor del llibre Xavier Benguerel,
obra y estilo.
Miquel Roger (Barcelona, 1954). Estudià al conservatori
de Barcelona i també és llicenciat en filosofia i lletres
per la Universitat de Barcelona. Es dedica a la composició
des del 1977, any en què estrenà la seva primera
partitura, Set de set, per a piano. És autor de l’òpera
de cambra Nascita e apoteosi di Horo, guardonada
en el I Concurso Internacional de Óperas de Cámara
convocat per la Joven Orquesta Nacional de España.
Altres obres seves són Blanca Quartet, enregistrada
per l’Enesco Quartet; Trilogia; A Liliana i Concert per
a percussió i orquestra, enregistrat per la Simfònica
de Barcelona sota la batuta de Josep Pons. Ara és cap
del Departament d’Assignatures Teòriques del conservatori
de Badalona.
Jordi Rossinyol (Barcelona, 1956). Guitarrista i compositor.
Estudià harmonia, contrapunt, composició i instrumentació
amb Gabriel Brncic, i guitarra amb Miguel
Ángel Cherubito. Impulsor del grup instrumental Vol
ad Libitum, formà part del grup Phonos i va fer molts
concerts amb la mezzosoprano Anna Ricci. Ha escrit
unes 60 obres per a una gran varietat d’instruments
(guitarra, en especial) i formacions, com ara Jocs de
mans, per a orquestra simfònica; Madrigal i Inversemblança
per a cor; Cançons d’estiu i tardor, per a veu
solista; i les peces de cambra Àlbum de notes, Lapsus,
¿Eras tú? i Denses harmonies. També és autor de l’òpera
de cambra La petita bufa, amb text d’Albert Mestre,
creacions per a dansa i teatre, i música per a l’ensenyament.
Té una part de la seva producció recollida
en el compacte monogràfic Lapsus i en gravacions discogràfiques
d’Anna Ricci, Quartet Fu-Mon, David Sanz
i Vol ad Libitum.
Antoni Olaf Sabater (Barcelona, 1959). Pianista i compositor.
Format al conservatori de Barcelona, ha desenvolupat
una gran activitat com a autor i intèrpret no
solament en l’àmbit de la música contemporània sinó