Consult the text in PDF format - La Pedrera

Arriba l’hora d’endinsar-se una mica en les característiques
estrictament compositives de les noves generacions.
Com aproximar-se a aquestes músiques? El pintor
Fernando Zóbel plantejava als seus alumnes quatre
qüestions fonamentals per comprendre i copsar la veritable
dimensió d’una obra d’art: Què vol expressar l’artista?
Posseeix el vocabulari adequat? Adopta la forma
apropiada per comunicar-se de la manera més simple
i directa? Empra els materials amb eficiència? La resposta
a cadascuna d’aquestes preguntes revela, a la vegada,
l’índex qualitatiu d’una generació, d’un grup de
músics l’únic denominador comú del qual és l’eclecticisme,
tant estètic com en les tècniques compositives
emprades. En efecte, la desaparició de dogmes, d’escoles,
ha obert la porta a una multiplicitat de camins que
en cap cas no atorga la veritat a una única tendència.
L’ús de la composició assistida per ordinador s’ha convertit
en un element habitual. Igualment, la transfor-
151
JOSEP MARIA GUIX
mació i espacialització sonores dels instruments tradicionals
mitjançant dispositius informàtics no és una
quimera sinó una realitat tangible. El món de l’orquestra
no és tampoc una utopia mercès als concursos i a les
estrenes simfòniques –encara tímides– que es van fent.
Però sobretot cal destacar una voluntat de comunicació
amb el públic, un neguit per expressar-se amb rigor i
sinceritat, aquell element sine qua non de què parlava
Stravinsky. Amb un recolzament a llarg termini –per
què no agafar com a model la política del British Council?–,
els noms de Ramon Humet, Josep Sanz, Hèctor
Parra, Joan Riera, Bernat Vivancos o Josep Río-Pareja,
entre d’altres, poden convertir-se en patrimoni de tots,
dins i fora de les nostres fronteres ■