Consult the text in PDF format - La Pedrera

QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
dirigit algunes de les orquestres espanyoles més importants,
parant una atenció especial al món de l’òpera i
la sarsuela. El cant és una de les seves passions i, com
a autor de cançons, es mou en un estil neoclàssic de
caràcter tonal, amb incursions atonals esporàdiques.
Gran coneixedor de la veu, escriu amb lirisme profund
i un alè poètic que arriba directe al públic. En el seu
catàleg destaquen peces de cambra, com el Sextet
camaleònic i el Caprici per a flauta i piano, la Sinfonietta
per a cordes i, dins el repertori líric, les belles
cançons sobre textos de García Lorca.
David Padrós (Igualada, 1942). Pianista i compositor, estudià
amb Jordi Albareda i després perfeccionà la seva
formació a Alemanya i Suïssa. Fins al 1982 residí a Basilea,
on desenvolupà una intensa activitat com a compositor,
pianista i pedagog. Creador seriós i meticulós,
es declara influït per autors com Luciano Berio,
Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen, i no amaga la
seva proximitat a les sonoritats orientals. La preocupació
per l’espai i el so ha centrat també una bona part
de les seves creacions. Entre les seves obres més representatives
figuren Styx, Confluències (Música per a
Santa Maria del Mar), La sala de la suprema harmonia
i Ressonàncies. Pel març del 2007 l’OBC li estrena
Línies i plans, inspirada en un dibuix de la terapeuta
suïssa Emma Kunz.
Enric Palomar (Badalona, 1964). Estudià al conservatori
de Barcelona i amplià la formació amb Benet Casablancas
i Joan Albert Amargós. Ha escrit nombroses
obres de cambra per a diverses formacions i solistes,
entre les quals destaquen les òperes Ruleta, amb llibret
d’Anna Maria Moix i Rafael Sender, i Juana, basada
en la vida de Joana I de Castella, amb llibret de
Rebecca Simpsons, totes dues estrenades en el Festival
d’Òpera de Butxaca de Barcelona. En la temporada
2008-09 està previst que el Gran Teatre del Liceu
li estreni l’òpera La cabeza del Bautista, basada en
l’obra homònima de Valle Inclán. També és un creador
molt proper al món del jazz i la música popular,
el flamenc en especial, uns àmbits en què ha desenvolupat
una gran activitat com a compositor, arranjador
i director musical. Se’n poden ressenyar, entre
d’altres obres seves, Lorca al piano, suite gitana per a
quatre pianistes, dues cantaoras i una parella de ball,
així com la seva col·laboració amb el cantaor Miguel
Poveda en el projecte Poemas del exilio, en què musicà
210
aquesta obra de Rafael Alberti.
Hèctor Parra (Barcelona, 1976). Compositor i pianista, és
el creador jove català amb més reconeixement i projecció
internacionals. Format al conservatori de Barcelona,
també estudià composició amb David Padrós.
Des de fa cinc anys viu a París, on és compositor en
residència de recerca a l’IRCAM i prepara una tesi doctoral
sota la direcció d’Horacio Vaggione. Premi INA-
EM 2002 de composició musical, entre d’altres guardons,
la seva música l’ha estrenada l’Ensemble
Intercontemporaine, l’Arditti String Quartet, la Filharmònica
de Lieja o la Nacional d’Île de France. De
les seves obres, d’acurada escriptura i àmplia varietat
gestual, en podem esmentar les composicions per
a gran orquestra Chroma i Karst-Chroma II;les peces
de cambra Chamber Symphonie-QuasiKristall i Ciel
Rouillé; L’aube Assaillie, per a violoncel i electrònica, i
Strette, per a soprano, electrònica i vídeo en temps
real. Actualment acaba la primera creació escènica,
Zangesi, teatre musical per a tres actors, soprano i
electrònica, basada en un poema de Velimir Khlébnikov,
que s’estrenarà el 22 de juny del 2007 al Teatro
Albéniz de Madrid, en una coproducció entre Musicadhoy
i la Schauspielhaus de Salzburg.
Pere Josep Puértolas (Barcelona, 1949). Violinista i compositor,
estudia al conservatori del Liceu. El 1969 entra
a formar part de la Simfònica del Gran Teatre del Liceu
i, el 1978, a la Ciutat de Barcelona (ara OBC). Llicenciat
en filologia hispànica i història de l’art per la Universitat
de Barcelona, des del 1990 es dedica exclusivament
a compondre i a dirigir musicals. La seva
producció inclou obres de cambra, com Drums &
Woods, per a quartet de percussió; composicions
orquestrals, com Suite Renard, Concert per a percussió
i orquestra, Concert per a tuba i orquestra (primera creació
simfònica per a aquest instrument d’un autor
español) o Fanfara per a una ciutat (Barcelona 2001),
a més de música escènica abundant, des de creacions
per a públic infantil i juvenil fins a l’òpera Josafat, basada
en l’obra homònima de Prudenci Bertrana, amb llibret
de Pau Guix, estrenada en el marc del Fòrum 2004.
També destaca el cicle de lied Al baterell del sol, sobre
24 poemes de Pau Guix, estrenat fa uns quants mesos
a l’auditori de La Pedrera.
Salvador Pueyo (Barcelona, 1935). Compositor, deixeble de