Consult the text in PDF format - La Pedrera

i (1977) i Acta fabula (1975) per a veu i conjunt instrumental
il·lustren una etapa de transició, de cerca
d’un llenguatge més lliure, amb domini de tècniques
i estètiques ben diverses, des del dodecafonisme i el
serialisme al grafisme i la música flexible. La bellíssima
Música per a violoncel i orquestra (1975, revisada
el 1980) marca un rumb nou, de més expressivitat, claredat
i perfecció formal, que juga amb la idea de la
«humanització instrumental» davant la freda experimentació.
La variada percussió, la rica paleta orquestral,
la vitalitat rítmica i la riquesa tímbrica esdevenen
senyes d’identitat d’una música cada vegada més
càlida, subtil i imaginativa. Els seus concerts per a piano,
per a violí i per a guitarra, les peces de cambra, com
Trio per archi (1982), l’impactant Homenatge a Carmen
Amaya que Percussions de Strasbourg estrenà
a Tolosa i una de les seves creacions més importants,
Passim trio (1988), il·lustren el nou i brillant estil de
Guinjoan, que culmina amb l’excel·lent Concert per a
piano (1983), dedicat més tard a la memòria de l’exministre
socialista assassinat per l’ETA Ernest Lluch,
i amb Gaudí, la seva primera i única òpera, amb llibret
de Josep M. Carandell, que començà a gestar-se el 1989
per encàrrec de l’Olimpiada Cultural, s’acabà el 1992
i s’estrenà al Liceu el 2004, després d’una triga exasperant;
com a joia de la partitura, el ballet Trencadís
encaixa els dos actes, obra mestra d’opulent virtuosisme
orquestral, reescrita el 1994. El quartet amb piano
Self-paràfrasi (1997), l’excepcional Concert per a clarinet
(2004), encàrrec de l’OBC dedicat a Joan Enric
Lluna, la intensa Simfonia núm. 2, Ciutat de Tarragona
(1999) i la recent Verbum (Genoma in musica), estrenada
el 2003, il·lustren amb eloqüència la maduresa
d’un clàssic de la creació contemporània, amb obres
mestres enregistrades per diversos segells.
Albert Guinovart (Barcelona, 1962). Pianista i compositor.
La defensa de la melodia, el lirisme i l’alenada postromàntica
són elements essencials del seu univers
musical eclèctic i seductor. Com a pianista, havent acabat
els estudis a Barcelona completà la formació amb
Maria Curcio a Londres i inicià la carrera com a solista,
centrada en el repertori romàntic, amb dedicació
especial a l’obra d’Albéniz, Granados i Turina. També
ha desenvolupat una brillant carrera en el món del
lied acompanyant Victòria dels Àngels en les darreres
gires internacionals. Gran orquestrador, és autor
de comèdies musicals, música per a piano i de cam-
207
JAVIER PÉREZ SENZ I ANA MARÍA DÁVILA
bra. En el terreny del teatre musical ha compartit amb
Mar i cel un dels èxits emblemàtics de Dagoll Dagom.
Títols com Gaudí i l’òpera Atzar, estrenada el 1998 per
encàrrec del conservatori del Liceu, il·lustren la seva
dedicació a l’escena. Una altra de les seves facetes és
d’arranjador –ha elaborat brillants orquestracions de
cançons famoses per a l’OBC– i autor de sintonies i
música incidental per a sèries populars de TV3, com
Nissaga de poder i Laberint d’ombres. Ha fet una versió
per a orquestra de cambra de l’òpera Goyescas de
Granados, i en el seu catàleg d’obres per a piano destaquen
Tres preludis (1992) estrenats en el Festival
de Peralada, Sonatina sobre temes de Mompou (1993)
i la juvenil, i ambiciosa, Sonata, composta i estrenada
a Barcelona el 1989.
Carles Guinovart (Barcelona, 1941). Compositor i pedagog
format al conservatori de la seva ciutat nadiua,
amplià estudis a París amb Olivier Messiaen. Actiu
divulgador de la música contemporània en qualitat
de crític, escriptor i conferenciant, ha organitzat també
un curs internacional i un certamen de composició.
En el seu catàleg trobem composicions per a piano,
orgue, guitarra, conjunts de cambra, orquestra
simfònica i música vocal, a partir de textos de Joan
Maragall, Salvat-Papasseit i Ramon Llull. Obres seves
són, entre d’altres, Amalgama, Mishra, Alquímia, Concerto
per piano e orchestra i Voyage au fond du miroir.
Josep Maria Guix (Reus, 1967). Compositor, professor i
divulgador musical, és llicenciat en història de l’art
per la Universitat Autònoma de Barcelona i titulat en
composició i teoria de la música pel conservatori de
Badalona. També ha estudiat música electroacústica
a la Fundació Phonos i composició amb mitjans
informàtics a l’IRCAM de París. Compositor poc prolífic,
la seva producció, d’acurada factura, ha rebut
diversos reconeixements, com el premi de composició
Ciutat d’Alcoi (1995) i el XIV Premio SGAE per a
compositors joves (2000). Destaquen les seves obres
De dalt de tot del cel, Canvas, Landscape i On reflection.
Des del 2007 dirigeix el Festival Nous Sons de Músiques
Contemporànies de l’Auditori de Barcelona.
Ramon Humet (Barcelona, 1968). Compositor i enginyer
tècnic en telecomunicacions. Format als conservatoris
de Barcelona i Badalona, i alumne de Gerry Weill,
Harriet Serr i Miquel Farré, és un dels valors més des-