Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

federació cultural internacional d’arrels clarament antifeixistes) i, posteriorment amb Juan Hidalgo, en la dels concerts de Música Abierta, lligats al Club 49 i a l’esmentada Associació de Compositors o al també citat Conjunt Català, la direcció del qual va ser encomanada a Constantin Simonovich i que, tot i tenir una vida breu, va dur a terme una tasca important, així com el laboratori de música electrònica Phonos, creat el 1973 en col·laboració amb Andrés Lewin-Richter (Barcelona, 1937), que al començament dels setanta havia treballat en la Columbia Princeton amb Mario Davidowski i Vladimir Ussachevsky i que és una de les figures més importants i universalment reconegudes en aquest gènere de música. Mestres Quadreny reconeix com a primera obra seva una Sonata per a piano (1957) d’escriptura serial lliure, al marge de la forma designada pel títol, on les quatre posicions de la sèrie s’associen a quatre nivells dinàmics diferents en un intent de serialització única aplicada a paràmetres heterogenis. La idea es desplega després d’una altra manera en obres posteriors, en un ample ventall de solucions aleatòries amb què es poden obtenir resultats de complexitat creixent, partint d’elements molt simples: un exemple de gran envergadura és L’estro aleatorio, un conjunt de sis concerts per a diversos solistes (un dels quals és una màquina d’escriure) i la seva part és diferent per a cada obra, però el seu ripieno orquestral és una partitura generativa comuna a totes que produeix resultats múltiples. També va ser el primer a usar ordinadors per obtenir distribucions estadístiques (Ibèmia, 1969) i magnetòfons per generar noves formes de contrapunt: Tres cànons en homenatge a Galileu n’és un exemple particularment suggestiu, en què la part interpretada per l’instrumentista es grava i es reprodueix en una mateixa cinta sens fi que passa per tres magnetòfons en sèrie, de manera que reapareix a distàncies temporals diferents, modificant-se a mesura que transcorre. En unes altres obres, com Frigoli-Frigola, usa el pla de Barcelona, on els carrers són pentagrames que es ramifiquen: al límit de l’aleatorisme, 131 JOSÉ LUIS TÉLLEZ alguna de les seves obres ha de ser interpretada pel mateix públic, com ara Self-service, que es va estrenar el 1973 al Col·legi d’Arquitectes en un acte lúdic i multitudinari. També ha col·laborat amb Brossa en espectacles audiovisuals ocasionalment paraoperístics: El ganxo, Concert per a representar o L’armari en el mar. Mestres Quadreny és un renovador del pensament musical i estètic que ha treballat l’aleatorisme des de facetes molt diferents i, alhora, molt construïdes. També destaquen les seves col·laboracions amb Tàpies, Miró o Pic Adrian, en obres amb una música que parteix de les seves pintures o es basa directament en les suggestions gràfiques d’aquests artistes. Xavier Benguerel (Barcelona, 1931) potser és el compositor de la Generació del 51 catalana de més projecció internacional. Fill de l’escriptor homònim exiliat a Xile entre el 1940 i el 1959, Benguerel va estudiar amb Taltabull privadament quan va tornar a Espanya. Va dirigir Joventuts Musicals el 1959, renovant-ne decisiva- El Cercle Manuel de Falla no va ser un grup homogeni ni estrictament avantguardista, però va enllaçar amb algunes de les inquietuds estètiques del Grup dels Vuit de Catalunya. ment la programació, i el 1963 va fundar amb Prats, Jordi Roch i Manuel Capdevila el Festival de Música Contemporània de Barcelona. El seu itinerari compositiu va travessar una primera etapa de clara orientació francesa (el Quartet de corda o els Dos moviments per a orquestra, del 1954), abans d’assumir la influència de Bartók i Stravinsky. Després va passar una etapa serial breu, iniciada el 1957 amb el descobriment del segon quartet de Schönberg (que es materialitza en Successions, del 1960, i Sintonia contínua, del 1962), i aviat va elaborar un llenguatge lliurement atonal i ocasionalment expressionista, on sempre hi ha una gran habilitat i eficàcia en l’ús de les masses, les línies i els colors (com testimonien, per exemple, les tres simfonies del 1966 i altres obres orquestrals posteriors), així com una atenció especial en els problemes derivats de l’escriptura melòdica. Especialment interessat en la música vocal, la Cantata d’amic i amat, sobre Ramon Llull, és una de les obres de lirisme més bell i intens escrites a Espanya en la segona meitat del segle XX. L’escriptura
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSICAL A CATALUNYA I LA GENERACIÓ DEL 51 Sota el nom de Generació del 51, la historiografia sol aplegar els noms dels compositors que van iniciar la renovació musical a mitjan anys cinquanta. simfonicocoral ha cristal·litzat en dues grans obres: el Te Deum i el Rèquiem en memòria de Salvador Espriu del 1989, de les més reeixides de la seva producció. En la seva preocupació pel problema d’integrar elements històrics en l’escriptura actual, desenvolupa des de perspectives noves unes estructures intervàliques i rítmiques procedents de la música antiga o tradicional, com ara en Arrels hispàniques, un dels seus millors treballs orquestrals que ha trobat més ressò. També cal destacar-ne els quatre concerts simfònics (violoncel, orgue, guitarra i percussió). Va abordar el problema de la música escènica en Spleen, una òpera de cambra del 1981, i el va desenvolupar en tota la seva amplària en Llibre Vermell, un ambiciós misteri escènic estrenat el 1987 i basat en les melodies immortals del cèlebre còdex montserratí homònim. Joan Guinjoan (Riudoms, 1931) constitueix el màxim exemple de músic complet dins la seva generació. Crític musical, divulgador en ràdio i televisió, és un pianista virtuós que va fer 250 recitals abans no es va dedicar del tot a compondre (cosa que explica que la seva incorporació al serialisme a mitjan anys seixanta, amb obres com Miniatures o Cèl·lules n. 1, sembli relativament tardana), i de seguida va adoptar solucions postserials, com en els brillants i molt divulgats Estudis per a dos pianos i percussió, del 1968. El 1965 ja havia fundat Diabolus in Musica, un conjunt que va dirigir fins al 1986, on va fer una extraordinària tasca de difusió i foment de la nova música amb la màxima solvència (va estrenar a Espanya la Segona simfonia de cambra de Schönberg i va arribar a oferir Pierrot Lunaire amb Helga Pylarczyk). Resident a París durant els primers anys de la seva carrera, va ser pianista en cabarets i brasseries per mantenir-se econòmicament, una experiència que s’ha reflectit en la seva pròpia música: obres com Jondo, Homenatge a Carmen Amaya, Flamenco, Passim Trio o la Segona sim- 132 fonia, on es reconeixen elements de la música tradicional sotmesos a un procés de desarticulació i integració d’una gran riquesa imaginativa, amb un llenguatge tan personal i actual com ple d’expressivitat i originalitat. També és un dels pocs autors que han usat l’humor i la ironia en la seva música, com ara en El diari, una cantata de cambra sobre textos de Josep M. Espinàs, o en Pentàgon per a violoncel i piano. Ha treballat tots els gèneres, des del ballet (Els cinc continents, una de les seves primeres obres, d’excel·lent factura orquestral) i l’òpera (Gaudí, finalitzada el 1991 però no estrenada fins al 2004, tot i que es tractava d’un encàrrec oficial), fins a la música orquestral abstracta, com és el cas d’Ab origine i Trama, dues simfonies, o els quatre concerts (violoncel, guitarra, violí i piano), la música simfonicocoral, com la magnífica cantata In tribulatione mea invocavi Dominum, o la música de cambra, com l’exquisit i molt recent Quartet de corda del 2005. Guinjoan té l’aptitud especial d’obtenir incomptables conseqüències musicals a partir d’un material summament exigu, com ara en Verbum, una extensa peça pianística composta el 2003 que no conté altra substància que una cèl·lula única de quatre notes, propera al cèlebre anagrama BACH. És característica la nitidesa i executabilitat de la seva escriptura, derivada d’un profund coneixement professional i de la pràctica com a instrumentista i director. Josep Soler (1935), nascut accidentalment a València però natural de Vilafranca del Penedès, és una figura singular, practicant d’un llenguatge desenvolupat a partir d’un dodecafonisme molt estricte i, alhora, molt lliure, on destaca la fixació ocasional en la sèrie panintervàlica de la qual obté conseqüències molt variades. A partir del 1980 elabora un sistema harmònic atonal basat en el cèlebre acord de Tristany que ha irrigat la seva obra posterior. Excel·lent escriptor i teòric, autor d’un tractat
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 103: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?