Consult the text in PDF format - La Pedrera

187
JUSTO BARRANCO
“Actualment, la meva posició sobre Schönberg és que si un vol oxigenar-se
una mica i veure-hi clar, tenim sempre Schönberg, que ens dóna el seu
exemple. A gairebé setanta-cinc anys he escrit el meu primer quartet de
corda. Abans del concert, vaig tornar a consultar Schönberg.”
Guinjoan
tat del que ha passat al segle XX. Respectable però
lamentable. I d’altres que escriuen pensant en el que
succeirà els propers cent anys». Guinjoan afirma que
«per a mi, ara només hi ha dos grups: el de l’IRCAM parisenc
i el de l’escola de Colònia, amb en Lachenmann,
una persona amb una influència immensa en els joves
compositors».
Per la seva banda, Jaume Casals, autor del llibre Afinidades
vienesas, va situar el tema a debatre en la segona
taula rodona: «Schönberg mostra com ningú el punt
central de la confluència entre filosofia i música, el punt
de la relació o la tensió entre allò empíric, puntual, i allò
conceptual. Aquí el que és flux, esdevenir. Allà, el que
és un espai abstracte, un sistema de coordenades, allò
cristal·litzat. Leibniz ja deia que la música és una relació
de nombres sentida. Però al costat de l’abstracció
dels nombres, hi ha aquest element sensorial que és
el motiu del caràcter sospitós que la música ha tingut
sempre per als racionalistes, des de Kant a Freud.» L’element
sensorial, puntualitza Casals, es manifesta en
Schönberg en dos nivells diferents: com a moviments
de l’ànima i en l’estil. D’altra banda, la lògica musical,
que Schönberg anomena idea, «és com un fantasma