Consult the text in PDF format - La Pedrera

QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
una mort (premi Ciutat de Barcelona 1973) il·lustra
des de la seva primera etapa la recerca d’un estil d’accent
expressionista marcat, amb un gran poder comunicatiu,
virtuosisme i alenada lírica. El seu catàleg,
àmpliament difós per diverses ciutats europees, Estats
Units, Mèxic, Colòmbia i Israel, té unes 40 obres per
a corda, des de peces per a violí sol fins a d’altres per
a violí, viola, violoncel sol i orquestra, passant per
diversos conjunts de cambra. Sonatina (1994) i Quattro
capricci, amb la mirada en Paganini, il·lustren
l’apartat de peces concebudes a partir de l’experiència
docent, en ajuda al progrés tècnic dels estudiants.
El caràcter líric i nostàlgic de la seva música resplendeix
en obres com els dos Divertimenti. L’Homenatge
per a violoncel, Vers l’infinit, Formes per a
una exposició, Lux et umbra i l’elegia per a cordes
Madrid, 11 de marzo il·lustren un estil que culmina
els últims anys amb peces tan significatives per la
bellesa, el lirisme i l’escriptura virtuosa com el Concert
per a violí (estrenat per l’Orquesta Sinfónica de
la RTVE), el Divertimento 2002 pour petite orchestra
(encàrrec de l’OBC) i el poema dramàtic per a orquestra
Ybris, estrenat el 2006 per l’Orquesta Nacional de
España i el seu director titular, Josep Pons.
Agustí Charles (Manresa, 1960). Estudià als conservatoris
de Manresa, Barcelona, Badalona i el Liceu. S’inicià
en la composició musical amb Miquel Roger, Albert
Sardà i Josep Soler, formació completada amb Franco
Donatoni, Luigi Nono i Samuel Adler. Considerat
un dels autors més reconeguts de la seva generació,
ha estat premiat en més de 40 certàmens, tant nacionals
com internacionals, i també ha rebut nombroses
comandes de prestigioses institucions musicals. És
autor de moltes obres per a orquestra, conjunts de
cambra, veu i electrònica. En podem citar les peces de
cambra Color, Seqüències, Zweideutig, Glossa i Diverti-ments,
i les creacions simfòniques Iunxi, Óleo, Effigies
i Seven looks, aquesta última premiada per l’Asociación
de Orquestas Sinfónicas de España. També
és autor d’obres infantils i música per a cobla. A l’octubre
del 2007 estrenarà a l’Staatstheater de Darmstadt
l’òpera de cambra Cuzzoni. Doctor en història de
l’art, ha estat president de l’Associació Catalana de
Compositors i és autor de nombrosos treballs relacionats
amb la composició i l’anàlisi musicals, com
Análisis de la música española del siglo XX.
204
Jordi Codina (Barcelona, 1952). Guitarrista, director i compositor,
estudià al conservatori de Barcelona amb el
guitarrista Gracià Tarragó i amb el compositor Xavier
Montsalvatge (composició), i és professor de guitarra
d’aquest centre des del 1972. La seva carrera concertística
va anar lligada al Quartet Tarragó des que
es va fundar, el 1971, fins al 1989, fent gires constants
per Europa, Àsia i Amèrica. També destaca la
seva relació artística amb l’Orquestra de Cambra de
l’Empordà, que ha dirigit en nombrosos concerts. El
1993 rebé el premi Nacional de Música de la Generalitat
de Catalunya per la seva dedicació a interpretar
música contemporània. Del seu catàleg general,
bàsicament per a guitarra i música de cambra,
destaquen les partitures d’exquisida factura formal
i força expressiva: Oda a Salvador Dalí, per a narrador,
guitarra, dos percussionistes i orquestra de corda,
amb text de García Lorca; Música per a Galarina,
per a guitarra i percussió, i les delicioses Cinc peces
naïf, per a flauta dolça i guitarra. Entre els darrers treballs
té les versions per a guitarra i orquestra de corda
de diverses cançons populars espanyoles recopilades
per García Lorca, així com de vuit conegudes
cançons de Joan Manuel Serrat.
Delfí Colomé (Barcelona, 1946). Diplomàtic, escriptor i
compositor, estudià al conservatori de Barcelona. Gran
impulsor de la dansa, entre el 1963 i el 1975 dirigí
esbarts dansaires, a més de col·laborar activament en
l’Obra del Ballet Popular. En l’activitat de compositor,
iniciada el 1980, tendeix a un llenguatge minimalista
que, amb el temps, ha anat derivant cap a textures
més eclèctiques. En la seva creació figuren obres
com El jardí de les delícies, per a conjunt de cambra, i
composicions per a piano a quatre mans (Mambo núm.
N, Sardanana o Scherzo over Beethoven) i també per
a la mà esquerra (Variació sobre un tema de Schubert
i Com per negra màgia de la mà esquerra).
Víctor Estapé (St. Sadurní d’Anoia, 1962). Inicià la seva
formació al conservatori de Terrassa i estudià composició
amb Benet Casablancas i Josep Soler al conservatori
de Badalona; amplià els estudis a la Hochschule
für Musik de Viena. Bona part de la seva
activitat s’ha centrat en la pedagogia; ha impartit
classes d’anàlisi, harmonia i contrapunt a diversos
centres de Catalunya i col·labora habitualment amb
entitats dedicades a l’ensenyament i la difusió musi-