Consult the text in PDF format - La Pedrera

versity. Músic complet, busca un llenguatge propi i utilitza
una àmplia gamma de recursos, sense renunciar
al lirisme i a la intensitat dramàtica. El refinament
tímbric, els contrastos dinàmics poderosos i la vitalitat
rítmica donen a la seva música un poder de comunicació
directa. Autor prolífic, té prop de 100 obres;
algunes d’escrites als vuitanta i inicis dels noranta
refermen el seu estil comunicatiu i eclèctic: Suite del
zodíac xinès, op 65, Fusió, Ataràxia i Presagi. Amb Absències,
obra per a narrador i orquestra, obtingué el premi
Ciutat de Barcelona 1986 i amb Virtus, el Reina Sofía
de composició 1991. El seu catàleg inclou una sèrie de
concerts per a instruments solistes, com guitarra, trombó,
flauta, trompeta o trompa. De les peces líriques destaquen
l’òpera en dos actes Reverend Everyman (1989)
i l’òpera infantil El mercader dels somnis (2002). Ha
estat director titular de la Simfònica del Vallès (1998-
2002) i la Simfònica de les Illes Balears (1998-2001). Ara
és professor de l’ESMUC i director de la Vancouver
Symphony Orchestra, i compagina l’activitat com a
director invitat amb la composició, tasca a què dedica
cada vegada més temps.
Mercè Capdevila (Barcelona, 1946). Creadora electroacústica,
pertany al nombrós grup de compositors sorgit
a l’empara de la Fundació Phonos. Començà estudiant
piano a l’acadèmia Marshall, abans de completar
la seva formació al conservatori de Barcelona. Després
estudià amb Gabriel Brncic i, entre els anys 1993
i 1994, treballà de compositora invitada a l’estudi d’Aaron
Copland a la universitat de Nova York. Membre
fundadora de l’Asociación de Música Electroacústica
de España, és autora d’unes suggeridores obres instrumentals
amb transformació en temps real i també
s’ha interessat pels muntatges multidisciplinaris,
com el Concert de música electroacústica i raig làser
que presentà al Planetarium de Barcelona. Entre les
seves obres més representatives hi ha Gramatges,
De la randa, Baobab, Nu i ...a Chillida.
Benet Casablancas (Sabadell, 1956). Compositor, musicòleg
i pedagog format a Barcelona i Viena, on treballà
amb Friedrich Cerha. El 2002 assumí la direcció del
conservatori del Liceu. La col·lecció d’Epigrames, la
seva música més difosa, sedueix per l’escriptura refinada,
amb una força expressiva i un domini orquestral
que té la màxima intensitat en Tres epigrames
per a orquestra (2001), estrenats per l’OBC. El rigor i
l’equilibri de Tres peçes per a piano (1986), la cerca de
203
JAVIER PÉREZ SENZ I ANA MARÍA DÁVILA
textures i formacions harmòniques noves que caracteritza
Scherzo per a piano (2000) o la sonoritat fascinadora
de la seva Petita música nocturna (1992) per
a flauta, clarinet, percussió, arpa i piano, són mostres
eloqüents d’una evolució significativa en el seu lenguatge
cap a paisatges sonors amb molta expressivitat
i sentit dramàtic, en què brilla una escriptura
instrumental de gran virtuosisme i un domini dels
recursos tècnics i expressius més variats de les avantguardes
clàssiques del segle XX. Entre les seves partitures
més difoses en el panorama concertístic internacional
destaquen Quartet núm. 2, que el famós
Arditti Quartet ha passejat per Europa, i, especialment,
Set escenes de Hamlet, per a narrador i orquestra,
fruit de la seva admiració confessada per Shakespeare,
estrenades el 1989 per la tristament
desapareguda Orquestra de Cambra del Teatre Lliure
i interpretades després en versió simfònica per
nombroses orquestres europees. Un altre exemple
de la seva devoció per Shakespeare és The black backward
of time, obra encomanada per l’OBC, estrenada
el 2006.
Anna Cazurra (Barcelona, 1965). Compositora i musicòloga.
Estudià piano i violí al conservatori de Barcelona
i composició i instrumentació amb Josep Soler. Doctora
en història de l’art (especialitat, musicologia),
ha centrat la tasca de recerca en la reconstrucció històrica
de la música hispànica i en la recuperació del patrimoni
musical espanyol. Com a compositora, la seva
obra inclou peces per a piano, música de cambra, vocal
i simfònica, com ara Petit poema, composició per a
quintet de vents premiada en el 16è Concurs de Joventuts
Musicals de Barcelona; Quatre evocacions per a
piano; Yashira, per a saxo soprano i piano, i Suite Evora
per a orquestra de cordes. Ha publicat Història de
la música (Quaderns Crema, 2001) i articles en The new
Grove dictionary of music and musicians (2001), Diccionario
de la música española e hispanoamericana
(1999) i Historia de la música catalana, valenciana i
balear (2002).
Jordi Cervelló (Barcelona, 1935). Compositor i pedagog.
El violí, i la música de corda en general, és el centre
de la seva trajectòria vital i artística des que, a sis
anys, inicià estudis de violí amb els mestres Rosa García
i Joan Massià. Posteriorment estudià virtuosisme
amb Franco Tufari i Eugen Prokop, i composició amb
Josep M. Roma a Barcelona. L’obra Seqüències sobre