Consult the text in PDF format - La Pedrera

L’especialitat «contemporània»
«Garde ce qu’il faut d’ectoplasme
pour paraître “leur” contemporain.»
Henri Michaux, Poteaux d’angle
El festival s’ha especialitzat en el segle XX i es considera
com un conjunt de manifestacions artístiques proposades
generalment de manera periòdica en un lloc
determinat (insòlit o públic). A més dels puys de música,
que solien aplegar trobadors a l’edat mitjana, constatem
a Anglaterra el Three Choirs Festival (inaugurat
el 1724 i celebrat a Gloucester, Hereford i Worcester). La
regla d’aquest festival era posicionar-se enfront de la
música coral religiosa del moment. En el gresol de l’especialització
hem vist florir festivals exclusivament consagrats
a la música pop, a la música barroca o a l’art con-
25
PIERRE ALBERT CASTANET
temporani. El que interessa és permetre la reunió excepcional
d’intèrprets o crear una curiositat notable per
una forma especial de creació: òpera (com a Glyndebourne,
17 Salzburg o Ais de Provença), música de cambra,
teatre musical (com a Avinyó), multimèdia, etc.
A Bayreuth, les autoritats van endegar un Festival
Wagner en vida del compositor; a Finlàndia han sentit
la necessitat de muntar un Festival Sibelius per retre
homenatge sonor al músic contemporani, «nacional»
per excel·lència; també, des del 2005, França ha iniciat
un Festival Boulez a Montbrison (ciutat natal del músic,
al departament del Loira). «Encara que crea una estètica,
en troba els defensors i després esdevé la norma
del gust modern, l’art per l’art no és una ruptura amb el
públic: és una empresa inèdita de producció del seu propi
públic mitjançant l’art, una de les més poderoses que
han existit en la història», 18 analitza Antoine Hennion.