Consult the text in PDF format - La Pedrera

REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA GENERACIÓ DE COMPOSITORS CATALANS
La iniciativa individual dels compositors amb la creació de webs
pròpies, l’aparició d’empreses virtuals que distribueixen les
partitures directament a Internet en arxius PDF, així com el nou
rumb d’algunes editorials són, un altre cop, un signe de canvi
saludable.
problema freqüent consisteix a trobar una editorial que
publiqui i divulgui aquestes obres. Darrerament, però,
la iniciativa individual dels compositors amb la creació
de webs pròpies, l’aparició d’empreses virtuals que
distribueixen les partitures directament a Internet en
arxius PDF, així com el nou rumb d’algunes editorials
–penso en Tritó Edicions, per exemple– són, un altre cop,
un signe de canvi saludable.
En l’àmbit de la música enregistrada topem amb situacions
anàlogues: sembla més fàcil i econòmic enregistrar
un disc que aconseguir-ne una difusió estable. De
nou, la tasca d’alguns petits segells autòctons –Columna
Música, Ars Harmonica, Anacrusi–, així com les possibilitats
de la distribució digital a la xarxa són bons senyals
per a un país que, lentament i gràcies a la tenacitat
d’algunes persones, encara està recuperant el llegat
musical –Morera, Manén, Serra– del passat segle.
Pel que fa a la música en viu, comencen a sorgir sig-
150
nes de revitalització amb programacions estables –sobretot
a Barcelona, amb el Festival d’Òpera de Butxaca, la
iniciativa de la Fundació Caixa Catalunya o l’activitat
de l’Auditori–, que aposten per la composició contemporània
i que, lluny de convertir-se en reductes per a iniciats,
són indicadors del intent de normalització que
una metròpolis moderna ha de tenir. La nova generació
d’intèrprets, alguns d’excel·lència ben reconeguda internacionalment,
contribueixen a aquesta situació. El pianista
Jordi Masó, els trios Kandinsky i LOM o els Miró
Ensemble, en són bona mostra. És un moment òptim
per apostar per les formacions de cambra, després d’un
període caracteritzat per la seva extinció, com va ser el
cas de l’Orquestra del Teatre Lliure. Cal, però, ser prudents
i evitar la tendència, fortament arrelada al nostre
país, a la institucionalització oficial d’algunes agrupacions:
donar suport a uns joves músics de vàlua no
hauria de significar negligir-ne l’ajut a d’altres.