Consult the text in PDF format - La Pedrera

Bibliografia
Paralelismos y paradojas (Parallels and paradoxes). Daniel
Barenboim i Edward W. Said. Edició i pròleg d’Ara Guzelimian.
Debate, Barcelona, 2002. 198 p.
Daniel Baremboim, pianista de renom, director de l’Orquestra
Simfònica de Chicago i de l’Òpera Estatal de Berlín,
manté un seguit de converses sobre música amb un
bon amic, Edward W. Said, professor de literatura anglesa
i comparada a la Universitat de Columbia i crític cultural
reconegut. Barenboim i Said parlen del llenguatge
de la música, del compromís del músic amb el seu art, de
compositors i estils, i del paper de la música en la cultura.
Amb una història personal similar, a cavall d’Orient i Occident,
també reflexionen sobre l’encontre dels dos mons
en matèria de literatura, política, filosofia i història. La tasca
realitzada per Barenboim i Said al taller de música West
Eastern Divan va ser reconeguda amb el premi Príncipe
de Asturias de la Concordia 2002. Sens dubte, un llibre original
que permet assistir a una conversa lúcida, plena
d’idees noves sobre la música i el lloc que ocupa en la
cultura contemporània.
Puntos de referencia (Points de repère). Pierre Boulez.
Textos compilats i presentats a cura de Jean-Jacques Nattiez.
Gedisa, Barcelona, 2001. 495 p.
Obra que recull la producció escrita dels darrers anys del
genial compositor i director francès Pierre Boulez. Un recorregut
per temes d’interès estètic tan variats com l’abundosa
correspondència que mantenen Boulez i John Cage
als anys cinquanta; anàlisis personals d’obres d’altres compositors,
com Beethoven, Berlioz, Wagner, Mahler, Schönberg,
Berg, Stravinsky i Messiaen; una visita als seus anys
com a director principal de la BBC Symphony Orchestra
o com a director musical de la New York Philarmonic
Orchestra, i referències a l’etapa com a educador i investigador
al College de France i l’IRCAM. El curador tracta
d’abastar tots els períodes de Boulez: com a compositor,
intèrpret i director, i col·laborador en diverses institucions
musicals.
Reflexiones sobre la música (Musicology and performance).
Paul Henry Lang. Edició a cura d’Alfred Mann i George
J. Buelow. Debate, Madrid, 1990. 294 p.
Paul Henry Lang, fundador de la Societat Americana de
Musicologia, sempre va procurar mantenir les seves inquietuds
musicals a prop del que anomenava el gran públic i,
potser sense voler, va esdevenir promotor de la «musico-
214
logia nova», com es donaria a conèixer més tard. Es tracta
d’una erudició musical que dialoga amb afers contextuals
de tota mena. El llibre recull una antologia d’assaigs
crítics sobre diversos temes musicals: la naturalesa particular
de la música, la forma, el contingut i el sentiment.
Reflexions sorprenents a l’entorn de les obres de Bach,
Mozart, Beethoven i Stravinsky, entre d’altres, i qüestions
d’interès antropològic, com la valoració canviant del fenomen
musical dins les societats humanes.
Música y lenguaje en la estética contemporánea (Musica
e linguaggio nell’estetica contemporanea). Enrico Fubini.
Alianza, Madrid, 1994. 206 p.
El mateix autor de L’estètica musical des de l’antiguitat fins
al segle XX, llibre ja clàssic, ens en presenta un altre totalment
dedicat a la música contemporània o música nova.
Enrico Fubini hi analitza problemes com el de la interpretació
musical a les avantguardes, el rol de la improvisació
i els nous mètodes de composició, però li interessa
sobretot el del llenguatge musical i la seva funció comunicativa.
Fubini reivindica que aquesta continua essent la
funció de l’art d’avui. Quines són les formes que poden
avalar aquest contingut en una societat de masses com
la nostra? Guiats per l’autor, assistim des d’un punt de vista
molt peculiar als grans moments de la música contemporània
occidental.
Introducción a la filosofía de la música (Thinking about
music). Lewis Rowell. Gedisa, Barcelona, 1999. 246 p.
Fruit d’anys de treballar en les relacions entre la música i
la filosofia, Lewis Rowell, compositor, organista i professor
de música de la Indiana University, ens presenta aquest
recorregut a través del qual ens dóna notícia del diàleg
ancestral entre l’art i el pensament. Música comentada
per filòsofs i filosofia estudiada per músics. A més de ser
un bon material de referència històrica, ple de bibliografia,
aquest llibre també proposa les preguntes que més
poden guiar el lector en la seva pròpia recerca personal.
Els capítols dedicats al procés de percepció musical i a
l’estètica comparativa entre les cultures hindú i japonesa
són pàgines de gran valor com a documents d’investigació
en musicologia. Rowell ofereix el llibre «a tots aquells
lectors amb una curiositat insaciable per la música».
Modern music. A concise history Paul Griffiths. Thames
and Hudson, Londres, 1978. 267 p.