Xavier Antich Orfes de la nostra música A diferència de les arts plàstiques, la literatura i el c<strong>in</strong>ema, la música culta ha deixat de ser un referent per a la societat. En l’època de l’espectacularització de la cultura queda al marge de la resta de produccions, a causa d’una deficiència estructural en tots els àmbits de la recepció que abasta des de la formació bàsica dels escolars f<strong>in</strong>s als diversos canals de circulació. Xavier Antich Doctor en filosofia i ciències de l’educació, professor d’estètica, codirector del mestratge en Comunicació i Crítica d’Art a la Universitat de Girona (UdG) i coord<strong>in</strong>ador del Taller de Crítica d’Art del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Ha dedicat diversos cursos a les relacions entre la filosofia i la música. És 80 autor dels llibres Franz Schubert i l’estètica del romanticisme alemany, El lloc de la música en l’idealisme alemany i <strong>La</strong> dissonància, el signe d’allò modern: entorn de l’estètica musical d’Adorno, entre d’altres, i de nombrosos articles. Escriu regularment a <strong>La</strong> Vanguardia, on forma part del consell de redacció.
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessandro Baricco va publicar a Itàlia un breu pamflet amb el títol de L’ànima de Hegel i les vaques de Wiscons<strong>in</strong>, que Siruela va editar en castellà el 1999. Segurament a causa del reconeixement mediàtic que Baricco havia obt<strong>in</strong>gut amb la novel·la Seda, el <strong>text</strong> va gaudir d’una publicitat important i va provocar una certa polèmica, tot i que les seves op<strong>in</strong>ions no eren gaire orig<strong>in</strong>als i aportaven més aviat poc a un vell debat. En síntesi, Baricco pretenia aixecar l’acta de la defunció de la música culta «com a privilegi d’un complagut conclave de morts vivents», en un escenari global en què «platees de supervivents aplaudeixen histèricament absurds ritus de momificació». En aquest procés, Baricco culpava –atribu<strong>in</strong>t-li una responsabilitat gairebé delictiva– la que anomenava «música nova», és a dir, la música que apareix a partir del 1908 a l’ombra dels Klavierstücke op. 11 de Schönberg, el primer experiment de música atonal del segle XX. A partir d’aleshores, segons l’op<strong>in</strong>ió del tor<strong>in</strong>ès, es produeix la ruptura entre la música europea de tradició culta i el seu públic: «el públic cont<strong>in</strong>ua sense entendre-la, l’evita i, quan la cosa va bé, la tolera». <strong>La</strong> música atonal i la música serial dodecafònica serien, segons Baricco, les causants que l’edifici sofisticat de la «música nova» hagués quedat def<strong>in</strong>itivament deshabitat, sense públic ni significació: lluny de ser l’expressió musical de la modernitat, aquestes obres s’haurien reclòs en si mateixes, manten<strong>in</strong>t-se al marge de les tendències més essencials de la modernitat. L’any 2002, a propòsit de l’edició en castellà d’un llibre extraord<strong>in</strong>ari de Soma Morgenstern, Alban Berg i els seus ídols, Félix de Azúa va publicar, en forma d’epíleg, un <strong>text</strong> on sostenia entre altres coses que «en els àmbits <strong>in</strong>tel·lectuals europeus, la Segona Escola de Viena es va convertir en el model d’un art del rebuig abso- 82 lut, una música que fugia de l’oient tradicional i cercava la complicitat amb les forces de la resistència política. <strong>La</strong> bandera d’Adorno, recollida després per l’escola de Darmstadt, per Boulez i l’IRCAM, pels <strong>in</strong>nombrables dodecafònics, serialistes, electrònics, aleatoris, espectrals i altres epígons de laboratori que va produir l’experimentació, va enfonsar els tres artistes vienesos (Schönberg, Webern i Berg) en el gueto de la música militant, els dirigents de la qual van determ<strong>in</strong>ar, des del 1960 f<strong>in</strong>s al 1990, allò que era música i allò que era entreteniment per a masses alienades». Azúa confrontava aquests «epígons de laboratori» amb els tres mestres de la Segona Escola de Viena, única avantguarda històrica que, al seu entendre, cont<strong>in</strong>ua en els llimbs de «l’art per a experts, professionals i teòrics», segrestada encara per «una estranya Acadèmia d’antiacadèmics». Baricco i Azúa podrien ser considerats, i no solament en aquests dos <strong>text</strong>os, com dos models paradigmàtics d’una certa hostilitat contra bona part de la música contemporània. Que l’estigma de Baricco afecti la música postschönberguiana i que consideri el mateix Schönberg responsable del que v<strong>in</strong>dria després, mentre que l’estigma d’Azúa s’adreci als que, al seu parer, van segrestar els tres vienesos (i els exculpa), és, al capdavall, una qüestió de matís. En ambdós casos, els responsables del divorci, fàcticament més que evident, entre la música culta del segle XX i el seu públic són els mateixos músics. Schönberg, Webern i Berg (per a Baricco) o els seus «epígons de laboratori» (segons Azúa). Curiós criteri que, val a dir, és compartit per molts analistes d’una manera més o menys generalitzada. Val la pena reflexionar al voltant de tres detalls, no pas menors, de la situació con<strong>text</strong>ual i històrica. En primer lloc, que la música que s’<strong>in</strong>terpreta i s’escolta en públic sigui fonamentalment música del passat és un
- Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
- Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
- Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
- Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
- Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
- Page 11 and 12: Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
- Page 13 and 14: haver-hi concerts generalistes, per
- Page 15 and 16: Pierre Albert Castanet L’Europa d
- Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
- Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
- Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
- Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 25 and 26: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 27 and 28: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 29 and 30: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 31 and 32: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 33 and 34: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
- Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
- Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
- Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
- Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
- Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
- Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
- Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
- Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
- Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
- Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
- Page 61: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
- Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
- Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
- Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
- Page 71 and 72: sentació -de la representació com
- Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
- Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
- Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
- Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
- Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 83 and 84: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 85 and 86: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 87 and 88: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
- Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
- Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
- Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
- Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
- Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
- Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 103 and 104: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 105 and 106: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
- Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
- Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
- Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
- Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
- Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
- Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
- Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
- Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
- Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
- Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
- Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
- Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
- Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
- Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
- Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
- Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
- Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
- Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
- Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
- Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
- Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 151 and 152:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 153 and 154:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
- Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
- Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
- Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 163 and 164:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 165 and 166:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 167 and 168:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 169 and 170:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 171 and 172:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 173 and 174:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
- Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
- Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
- Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
- Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
- Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
- Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
- Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
- Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
- Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de