Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

La manera que tenim de relacionar-nos amb la història de les nostres 83 XAVIER ANTICH produccions culturals no ha jugat a favor de la comprensió de la cultura del nostre temps.
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen, com s’ha recordat sovint, relativament recent: fins fa poc més d’un segle, el que era habitual és que cada generació acostumés a escoltar, amb molt poques excepcions, les músiques dels seus contemporanis. I no totes eren sempre ben rebudes, ja que la història de la música, com la de tota la resta de les arts, és una història de mutacions formals i d’innovacions compositives. I l’oïda, com la mirada, que estan estructurades, a banda dels seus components estrictament fisiològics, per coordenades i hàbits fonamentalment culturals, sempre es resisteix a allò que modifica les rutines perceptives. No és estrany, per això, que des de Monteverdi o Gesualdo fins a Lindberg o Saariaho, les innovacions hagin estat rebudes sempre amb recel o amb incomprensió: la història de la recepció de la música aporta dades prou significatives, en tots els temps, de la dificultat que han tingut els compositors més innovadors a veure diguem-ne consolidades, en l’àmbit dels seus públics, aquelles obres que en el seu moment han obert noves perspectives per a les rutines de l’acte d’escoltar. D’altra banda, el refinament i la complexitat creixents, des del punt de vista tècnic i compositiu, de les creacions a partir dels anys trenta del segle XX no són un fenomen estrictament musical, ja que es podria dir el mateix d’algunes de les creacions senyera del nostre temps en l’àmbit plàstic, literari o cinematogràfic. Pollock, Faulkner o Godard, per esmentar només tres casos emblemàtics, en gran part estan ben lluny de ser assumits majoritàriament pels receptors del nostre temps, com a presències normalitzades. Val a dir que, en gran mesura, el fet de tenir a l’abast les produccions culturals d’altres èpoques no ha permès gaudir de les produccions contemporànies més arriscades i innovadores del nostre temps sinó, més aviat al contrari, consolidar un cert gust estereotipat per aquelles innovacions i ruptures assumides amb el pas del temps, cosa que ha provocat, en molts casos, que les rutines perceptives i intel·lectuals encara siguin avui més encartonades del que ho van ser en unes altres èpoques. La manera que tenim de relacionar-nos amb la història de les nostres produccions culturals, doncs, no ha jugat a favor de la comprensió de la cultura del nostre temps. Alguna cosa ha fallat en aquest sentit, i falla encara, a l’hora de mostrar la continuïtat entre les creacions musicals (i plàstiques, literàries o cinematogràfiques) del passat i les que ens són estrictament contemporànies. En segon lloc, és cert que la música considerada culta no forma part, com de fet passa amb l’art, la literatura o el cinema, dels referents culturals amb què una societat intenta comprendre’s ella mateixa i en els quals es reconeix. La circulació de les obres musicals recents i les formes de relació entre les obres i els seus públics La música que s’interpreta i s’escolta en públic és, fonamentalment, música del passat, mentre que fins fa poc més d’un segle era habitual que cada generació escoltés, amb molt poques excepcions, les músiques dels seus contemporanis. 84 mantenen encara uns models de difusió que es van consolidar fa més d’un segle i que, a hores d’ara, són clarament insuficients o, fins i tot, definitivament obsolets. En aquest sentit, són més que remarcables i dignes dels majors elogis tots els esforços que, des d’algunes institucions, es fan per normalitzar la relació de les obres amb els seus públics a través de programes educatius i pedagògics, especialment adreçats als més joves, i a través de la recerca de nous espais per a la música que permetin democratitzar i socialitzar les músiques del nostre temps. Tanmateix, en el cas de Catalunya en particular i de l’estat espanyol en general, on la música culta és encara una anomalia cultural i on els dèficits de formació musical afecten bona part de la població, si ho comparem amb molts països del nostre context social i econòmic, la situació té difícil solució si no es modifiquen radicalment algunes coses, sobretot d’abast estructural. Que la música culta del nostre temps sigui encara un àmbit de la producció cultural que se sent majoritàriament al marge de la resta de produccions, no és per causa d’una dificultat intrínseca de les obres sinó
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14: haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16: Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?