Consult the text in PDF format - La Pedrera

Gran copa especial i el Poema promiscu il·lustren el
seu suggeridor catàleg orquestral i cambrístic, que
inclou peces com Tres converses per a deu instruments,
Trio per a cordes i Ritmes d’ultramar. A més de compondre
i investigar els fonaments teòrics de la percepció
musical, fa una intensa tasca en el món discogràfic,
editant els segells La Mà de Guido i Ars
Harmonica, dedicats a recuperar el patrimoni històric
i difondre el repertori contemporani.
Xavier Benguerel (Barcelona, 1931). Compositor. Havent
estudiat primer a Xile i després a Barcelona amb Cristòfor
Taltabull, inicià la carrera a la primeria dels cinquanta
i obrí oficialment el seu extens catàleg amb
la Cantata d’amic i amat, estrenada a Colònia el 1960,
en el festival de la SIMC. La difusió internacional de
les seves obres ha estat constant, especialment a Alemanya,
tant en concert com en gravacions, i és un dels
compositors espanyols més interpretats i gravats de
la seva generació. Als cinquanta seguí l’experimentació
radical imposada per les avantguardes i després
buscà el seu estil propi, endinsant-se en un procés
de depuració de la seva escriptura, en cerca de l’essència
del llenguatge, la claredat i la sinceritat expressiva.
Entre les obres més significatives de la primera
etapa té la sèrie Estructures I-IV (1957-1966) per a quatre
instruments en solitari, violí, flauta, violoncel i piano,
i el Concert per a violoncel (1977). La seva relació
amb els percussionistes Siegfried Fink i Xavier Joaquín,
o el guitarrista Siegfried Behrend, ha donat fruits
tan seductors com el Concert per a guitarra ( 1970), Versus
(1970), Concert per a percussió (1975) i l’expressiva
Música per a percussió i cordes (1990). L’òpera de cambra
Spleen obre a partir del 1981 una etapa marcada
per l’atracció de les grans formes i la recerca d’un llenguatge
de més impacte dramàtic, amb el màxim exponent
del tríptic format per l’oratori Llibre vermell (1987),
Rèquiem (1989) a la memòria de Salvador Espriu i Te
Deum (1993), dedicada a l’escultor Josep M. Subirachs.
Des que el Llibre vermell s’estrenà al Liceu, és la seva
partitura més difosa internacionalment, gravada en
disc quatre vegades i interpretada més de quinze a
Espanya, França, Alemanya i Rússia. Una obra de clara
intenció pedagògica, les Set faules de La Fontaine
(1995), concebuda per a recitador i deu instruments;
la Missa Spirensis (1997), estrenada a Alemanya; l’òpera
Dalí, amb llibret de Jaime Salom (2004), i el seu
primer Concert per a piano (2004), encàrrec de l’OBC,
201
JAVIER PÉREZ SENZ I ANA MARÍA DÁVILA
il·lustren la maduresa d’un autor que conjuga procediments
tècnics variats en el seu llenguatge, amb una
gran claredat formal i una expressivitat que donen
calor comunicatiu a la seva música.
José Manuel Berenguer (Barcelona, 1955). Músic electroacústic
i artista multimèdia, ha fet un important
treball creatiu i també de recerca, docència i divulgació,
aplicant recursos electrònics interactius en la
creació musical. Fundador de Nau Côclea i Orquestra
del Caos, és president d’honor de la Conferència
Internacional de Música Electroacústica del Consell
Internacional de la Música de la UNESCO i ha
rebut diversos guardons internacionals. Els darrers
anys ha centrat la seva tasca artística en
instal·lacions i dispositius de computació en temps
real, a través dels quals vehicula un discurs en què
reflexiona sobre temes de caire filosòfic i científic.
Entre les seves obres més representatives destaquen
Silenci, Transfer, On nothing i Expanded piano (amb
Agustí Fernández).
Antoni Besses (Barcelona, 1945). Pianista i compositor
format al conservatori de Barcelona, on estudià amb
Joan Gilbert-Camins, Joaquín Zamacois i Joan Massià,
i al conservatori d’Anvers. Els contactes amb Olivier
Messiaen, Pierre Sancan i Frederic Mompou van
influir notablement en el seu estil depurat. Ha guanyat
diversos premis de direcció orquestral i de piano.
A més d’una notable carrera com a pianista –ha
actuat per tot Europa i ha fet gires per l’Amèrica del
Sud– i músic de cambra amb col·legues com el violinista
Gonçal Comellas i el desaparegut violoncel·lista
Radu Aldulescu, desenvolupa una extensa tasca
creativa. Obres com Cançoneta i dansa i, especialment,
les col·leccions de Preludis místics i Estudis destaquen
en una producció que inclou peces de cambra, orquestrals
i vocals.
Anna Bofill (Barcelona, 1944). Compositora i doctora en
arquitectura, estudià amb Josep Cercós, Xavier Montsalvatge,
Mestres Quadreny i Gabriel Brncic, i rebé
lliçons de Luigi Nono. Interessada per la matemàtica,
va fer activitats de recerca musical al Centre d’Études
de Mathémathique et Automates Musicals de París,
dirigit per Iannis Xenakis, del qual traduí al català
Música i arquitectura. És autora d’un catàleg de més
de 70 obres de cambra, veu i electroacústica, com