Consult the text in PDF format - La Pedrera

nada al Liceu, i Murillo, però és lamentable que títols com
Agamèmnon (1960, revisat el 1973), premiat en el concurs
de òpera de Montecarlo del 1964, resti en l’oblit més
complet, a l’igual de moltes creacions seves. Orquestrador
refinat i subtil, en el camp simfònic té obres d’enorme
atractiu, com les dues simfonies El cicle solar, Apuntava
l´alba (1975) i el Concert per a viola (1979). També
impressiona el seu capítol d’obres per a orgue i els quatre
volums per a teclat Harmonices Mundi.
Francesc Taverna-Bech (Barcelona, 1932). Compositor i crític
musical. Estudià piano, violí i composició a Barcelona
entre el 1952 i el 1964. La seva dedicació a la crítica i
la divulgació musicals començà el 1973 i, en la seva trajectòria,
ha publicat a El Correo Catalán o El País, i a Serra
d’Or, Destino o Revista Musical Catalana, en la qual
col·labora encara. La seva música, d’un caire poètic personal,
sense efectes ni concessions, reflecteix una personalitat
independent, al marge de grups, modes i avantguardes.
El seu catàleg supera les 80 partitures, moltes
estrenades a Espanya i diverses ciutats d’Europa, Àsia i
Amèrica. Hi destaquen la Suite catalana, d’arrel neoclàssica;
i de la primera etapa, marcada per plantejaments
de caràcter atonal i serialista, peces com Calidoscopi,Díptic,
Climes i Gèminis. La sàvia utilització de les dues vessants
donà fruits amb cada vegada més força expressiva,
com Temperaments i Proses disperses. Els Signes per
a trio de fusta, piano i trio de corda (1987) il·lustren la seva
etapa més propera als postulats del dodecatonisme, però
ja marquen un punt d’inflexió cap a la recuperació de
la tonalitat en plena llibertat. En aquest sentit, són molt
reveladores la nostàlgica De les fires i els vaixells (2005)
per a flauta, clarinet, piano i quintet de corda, i Solituds
per a violoncel solista, quintet de vent, piano i quartet de
corda amb contrabaix. Entre les seves pàgines purament
instrumentals figuren Camins sonors per a piano, Horitzó
i tres estrofes per a flauta, Croquis per a guitarra, Quatre
soliloquis per a violí i Absències per a violoncel: cinc
partitures incloses en un recent disc monogràfic editat
per Ars Harmonica.
Jaume Torrent (Barcelona, 1953). Compositor i guitarrista.
Deixeble de Gracià Tarragó, es formà musicalment al
conservatori del Liceu, centre del qual és catedràtic de
guitarra i que dirigí entre el 1993 i el 1999, iniciant-ne
una renovació i modernització dels objectius pedagògics.
El 1975 inicià una carrera internacional com a guitarrista
que l’ha dut a actuar arreu del món amb èxit. La
213
JAVIER PÉREZ SENZ I ANA MARÍA DÁVILA
guitarra i la música de cambra centren la seva producció
com a compositor, on busca un llenguatge comunicatiu
i personal, d’un virtuosisme refinat, que s’inscriu
en el corrent evolutiu neoclàssic i postromàntic. En la
seva producció destaquen tres Sonates, cicles de 12 Intermezzi
i 24 Fantasies romàntiques, la sèrie de quinze duos
per a dues guitarres Tàndem, la suite Del món dels infants,
Seqüències estivals, el cicle Deu cançons sobre poemes
de Carles Riba i el Concert per a guitarra i cordes estrenat
el 1998.
Bernat Vivancos (Barcelona, 1973). Compositor, organista i
pianista, s’inicià en la música amb el seu pare, organista
a Barcelona. A deu anys inicià els estudis a l’Escolania
de Montserrat i continuà la formació a Barcelona,
amb Maria Canals (piano) i David Padrós (composició).
El 1998 ingresà al conservatori de París, a la classe de Guy
Rebel, i més tard estudià composició i sonologia amb Lasse
Thorensen a Noruega, fet que ha marcat decisivament
la seva estètica musical. Entre els seus reconeixements
internacionals destaca el premi de música electroacústica
Métamorphoses de Brussel·les (2000). La música
coral ocupa una parcel·la important en la seva producció,
amb obres com L’ametller, Cançó de bressol i Le petit
berger, i peces religioses com un Magnificat i un Salve
Regina. En el terreny concertístic destaca L’ombre des
rêves, per a saxòfon i orquestra, i La ciutat dels àngels, que
guanyà el Gaudeaumus d’Amsterdam. L’OBC li ha estrenat
l’obra Blau.
Joan Vives (Barcelona, 1953). Compositor i director. Estudià
piano a l’acadèmia Marshall i composició, orquestració
i contrapunt amb Manel Oltra, i direcció d’orquestra amb
Antoni Ros Marbà. La seva carrera musical se centra bàsicament
en els àmbits escènic i audiovisual. Col·laborador
habitual dels grups Dagoll Dagom i La Cubana, és
autor de diverses obres de teatre musical i també ha escrit
les bandes sonores de més d’una dotzena de pel·lícules,
com són ara Un parell d’ous, La ràdio folla i El complot
dels anells, de Francesc Bellmunt; Qui t’estima, Babel? i
Un submarí a les estovalles, d’Ignasi P. Ferré, i Barcelona
connection, de Miquel Iglesias. Més divulgades però també
més anònimes són la seva extensíssima obra per a
publicitat –és autor de més d’un miler de jingles– i les
seves sintonies per a programes de ràdio i televisió.
La seva creació concertística és escassa: es limita exclusivament
a extractes i suites de les seves pròpies composicions
■