Consult the text in PDF format - La Pedrera

assolit per la música en aquesta fase de la seva evolució.
L’assimilació i aplicació de les tècniques serials al nostre
país deixa entreveure així algunes dificultats específiques,
com l’examen de moltes partitures escrites
seguint aquests principis posa de manifest. 3 De fet és
més aviat limitat, al nostre parer, el nombre d’obres que
en fan un ús veritablement idiomàtic, conseqüent amb
les necessitats, el context i els objectius que van dur originàriament
a definir el mètode de composició amb dotze
notes, i que siguin mereixedores, pròpiament, d’aquest
apel·latiu. La primera dificultat de totes té a veure
amb la confusió entre el material d’ordre precompositiu
–la sèrie bàsica i totes les seves variants– i la composició
pròpiament dita, subjecta com a tal a la seva pròpia
lògica i necessitats intrínseques de desenvolupament.
Diguem-ho planerament: fer succeir les notes de la sèrie
119
BENET CASABLANCAS I DOMINGO
les unes rere les altres no significa per si sol escriure
música serial. La propietat lingüística vindrà únicament
de la necessària integració dels diferents vectors que
convergeixen en el discurs.
Cal plantejar i definir acuradament la relació de la
sèrie amb el motiu, i d’aquest amb els diferents elements
sintàctics, per tal de conferir coherència a l’exposició del
material temàtic i establir les corresponents estratègies
formals, amatents a la definició de les grans corbes de
tensió i distensió que, a la fi, i sense descuidar altres
paràmetres igualment cabdals com ritme i timbre, atorguen
sentit a la composició, compresa com un tot orgànic
i equilibrat. Semblantment cal determinar la dialèctica
entre els plans horitzontal i vertical, entre polifonia
i harmonia, estudiant la possibilitat de donar joc als subconjunts
hexacordals, i molts altres aspectes que tin-