Consult the text in PDF format - La Pedrera

Bernat Vivancos
Mozart deia:
“La meva música us escolta!”
En aquesta reflexió sobre la composició musical al segle XXI se’ns
mostra un allunyament de les escoles tradicionals i un públic àvid
de noves propostes. En un context on ningú no està exempt de crítica,
tancar-se a les noves tecnologies és un suïcidi professional a curt
termini. Els compositors haurien de tenir present que la música no
ha de ser difícil d’interpretar i que hi ha un públic que els escolta.
En parlar del fracàs de la música contemporània no ens limitem a
culpar els oients i apostem per un exercici d’autocrítica.
Bernat Vivancos. (Barcelona, 1973). Estudia piano sota el mestratge
de Maria Canals i Raquel Millàs a l’Acadèmia de Música
Ars Nova. L’any 1997 és nomenat mestre de capella de la Seu de Manresa
i organista titular del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels
de Barcelona. El 1998 entra al Conservatoire National Supérieur
de Musique et Danse de Paris. Obté premis nacionals de composició
i alguns guardons internacionals, com el primer premi del con-
156
curs Métamorphoses de música electroacústica (Brussel·les, 2000).
La seva música ha estat interpretada per grups i orquestres com
l’Ensemble Court-Circuit, l’Orchestre Philarmonique i Maîtrise de
Radio France o l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya. És professor de composició i d’orquestració a l’ESMuC.
L’any 2005 és nomenat director de l’Escola de Música Casp.