Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Jaume Comellas La música contemporània en els mitjans de comunicació La ruptura que va suposar l’abstracció plàstica i la musical va obrir les portes a una nova concepció artística. La realitat perceptible ja no era un referent inamovible. Però mentre en el món de la plàstica aquest punt i a part ha potenciat la seva acceptació, en la música s’ha produït l’efecte oposat. La pèrdua de prestigi del concepte «avantguarda» i la manca de risc en la informació cultural dels mass media són algunes de les causes que han alimentat un discurs estètic musical que no sap com trencar inèrcies encrostades. Jaume Comellas. Llicenciat en història de l’art i ciències de la informació. Ha col·laborat a les principals publicacions del país: Destino, Presència, Catalònia, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Revista de Catalunya, etc. Director de Revista Musical Catalana des del 174 1984, inici de la segona època. Professor de periodisme cultural i periodisme esportiu des del 1996 a la Universitat Pompeu Fabra. Premi Nacional de Periodisme 1991, és autor del llibre Victòria dels Àngels. Memòries de viva veu.
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Per què aquesta distància entre el públic i la música més complexa dels nostres compositors vius? Per què aquesta es veu abocada sovint a unes condicions miserables de difusió?» (inici de la presentació d’un cicle dedicat a la música actual de compositors catalans i illencs, escrita el passat dia 19 de desembre del 2006). Un segle després –any 1908– que Arnold Schönberg escrivís les primeres composicions amb què trencava amb la tonalitat, el concepte de música contemporània –nascut aleshores sense que el seu creador en fos conscient– continua pesant com un estigma, gairebé com un oprobi, damunt una música que tan sols ha pretès sintonitzar amb els corrents creatius que en tots els terrenys artístics han definit justament la contemporaneïtat. Una música que tanmateix no s’ha inserit d’una manera natural en les xarxes de programació normals i que, essent fins i tot la menys agosarada estèticament i la més llunyana en el temps –amb un cert matís clàssic, doncs–, encara és objecte de refús explícit per part del seu destinatari/assistent als concerts. Per tant, continua malvivint en manifestacions off sistema, com una mena de malalt empestat. I l’expressió no és tan excessiva com sembla. Observem en aquest sentit un paral·lelisme molt exacte i suggestiu amb la plàstica. Gairebé dia per dia, el compositor vienès obria les portes a una nova concepció formal de l’art sonor, mentre Kandinsky, i després Paul Klee, trencaven amb el que també podríem anomenar tonalitat –aquí, és clar, poseu-hi figuració– i il·luminaven l’art abstracte, que constitueix un dels referents més representatius de la cultura del segle passat. Abstracció plàstica i abstracció musical iniciaven el camí gairebé simultàniament, obrint les portes a una nova concepció de l’art. Aquesta ruptura dràstica amb 176 la figuració/tonalitat va comportar un trasbalsament radical dels cànons estètics universals, trencant els paràmetres de valoració tinguts per inamovibles fins aleshores, malgrat les múltiples evolucions sofertes en el curs d’una història que es perd en les profunditats de la consciència humana. La imatge d’antuvi més explícita de la trencadissa es manifesta en el fet que la realitat perceptible deixava de ser el gran referent i, per tant, hom passava de posar l’èmfasi en la representació a fer-ho en l’expressió, obrint les portes de l’art –el que sigui– a un món verge en què, en principi, cabia tot. Un tot perillós, no cal dir-ho, perquè en ell, almenys en les passes inicials i a falta de l’assentament de noves fites referenciadores fiables, era molt fàcil fer passar bou per bèstia grossa. De fet, així ha estat en la plàstica i en les altres arts. L’art abandonava els vincles amb la realitat imitable per passar a la immanent o al reialme de l’intangible expressiu. El concepte bàsic de bellesa era objecte d’una nova definició que la menava a encabir-hi fins i tot els components tinguts per més oposats a ella. La bellesa de la lletjor –imatge directa i entenedora– entrava de ple en aquesta nova alenada conceptual, que en el cas de la música podia enaltir el desafinament, la destrucció de la melodia i del melisma, el menyspreu de les gairebé sagrades lleis de l’harmonia i del contrapunt, i entronitzar tota mena de sorolls plebeus en la música convencional: des dels produïts per màquines i qualssevol estris i atuells de referència humana, als elaborats científicament mitjançant l’electroacústica. El fet no va ser casual, sinó que constitueix una conseqüència lògica d’un procés històric que havia exhaurit totes les possibilitats de representació; en aquest terreny ja no era possible «inventar» res de nou després de segles i segles d’història, i d’evolució dels corrents for-
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
Page 73 and 74:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80:
Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139: saber jugar entre el que demana i e
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 175 and 176: Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178: El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180: Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182: 234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184: ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186: ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188: ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190: ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?