Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

PARADOXES I ATOTS D’UNA CRISI PERMANENT Q ue la música contemporània estigui en crisi (utilitzo aquest mot per poder respondre a l’encàrrec que m’han fet), vet aquí quasi una segona natura. Una crisi provocada per la manca de mitjans, pels problemes de difusió –en concerts o mitjans enregistrats– i per la dificultat de convèncer un establishment musical amb una reputació conservadora, constitueix, amb diferents dosis, el tríptic retòric. Tanmateix, fora d’aquestes contingències, si la constatació és evidentment més mitigada, ha d’integrar sobretot dos paràmetres més complexos a comentar: primer, el de l’evolució de les estètiques de la creació musical i, segon, el de la seva influència relativament feble sobre el món de les arts en general. El teatre i la dansa quasi no generen veritables col·laboracions amb els compositors. El cinema i les arts plàstiques s’han decantat successivament cap a músiques més populars. La música dita contemporània, que fa explícitament referència a les avantguardes nascudes als anys cinquanta, planteja mutatis mutandis aquesta pregunta: ha esdevingut un moviment perdurable perquè la seva situació socioartística sigui fixada com a tal? Podem, és clar, posar-ho en dubte; però, malgrat les innombrables experiències, tendències o pràctiques que s’han desenvolupat a partir d’ella, a partir dels seus èxits o fracassos, s’ha inscrit ben bé com una unitat musical. Allò que queda molt vagament definit per a l’especialista, apareix com un continent homogeni –fins i tot hostil– per als profans. És natural designar la música contemporània com un estil, comprendre-la –sovint amb por, fins i tot en les capes cultes de la societat– com un fenomen sonor uniforme. El 2007, en un medi definitivament trasbalsat per la irrupció de les produccions de massa i de lleure, que radicalitza les relacions en les pràctiques tradicionals de les arts i, d’altra banda, els dos postulats 76 inicials de la música contemporània –reconsideració dels paràmetres musicals amb la finalitat de produir una música nova i inscripcions d’aquesta pràctica en un camp artístic alliberat d’un pes històric massa gran– no s’utilitzen gaire. El recurs, quasi sistemàtic, dins la història de la música per justificar-ne l’autoritat és, a més d’això, una edificant constatació de renúncia. El retrocés de la influència de la cultura clàssica en la societat d’avui i la posada entre parèntesis de la noció d’avantguarda en la creació musical concorren, doncs, a augmentar aquest sentiment de crisi. Però sembla alimentat tant per una generació sense crisi –en el sentit que ara no hi ha cap generació que vulgui col·lectivament qüestionar una part o la totalitat d’allò que ha heretat de les generacions precedents–, com per la nostàlgia d’una edat d’or suposada, sublimada per una sèrie d’obres que han marcat amb la seva empremta des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial fins a tocar dels anys vuitanta. Edat d’or que alguns voldrien veure renéixer, mite d’un passat ideal més aviat il·lusori perquè, en realitat, són escasses les obres incloses en el repertori. Només cal fixar-se, per exemple, que molt poques orquestres programen «espontàniament» les obres emblemàtiques d’aquests anys: Xenakis, Stockhausen, Ligeti, Boulez… Tret dels esdeveniments especials, mai no són interpretats pel món simfònic tradicional. Podem constatar-ho: el lideratge de la música contemporània, és a dir, el seu lideratge moral i emblemàtic, encara no ha canviat de generació: cap compositor nascut als anys cinquanta no ha pres encara, simbòlicament, el lloc que ocupen els seus predecessors des de fa gairebé mig segle. Al contrari, aquests compositors de cinquanta anys, més integrats, més acceptats, més legítims en el dispositiu musical general que els seus
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral i emblemàtic de la música contemporània no ha canviat de generació. Cap compositor nascut als anys cinquanta no ha pres encara, simbòlicament, el lloc que ocupen els seus predecessors des de fa gairebé mig segle.
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8: QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10: QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12: Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14: haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16: Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110:
LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112:
que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?