Consult the text in PDF format - La Pedrera

ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSICAL A CATALUNYA I LA GENERACIÓ DEL 51
La seva pràctica compositiva va contribuir transcendentalment a
la causa de la nova música en uns anys gens fàcils per conrear-la,
assimilant en molt poc temps tant l’herència de Bartók,
Stravinsky, Schönberg i Webern com les tendències postserials,
l’aleatorisme i l’electroacústica.
de fuga (tema de gran importància en la seva pròpia
obra, que ha donat un voluminós conjunt de peces contrapuntístiques
per a piano i orgue recollides en els cinc
quaderns d’Hamonices Mundi) i d’assaigs interessants
sobre Victoria i Bach, Soler té un catàleg de més de cent
obres. La música vocal d’inspiració religiosa és molt present
en ell, amb un oratori escènic monumental, Jesús
de Natzaret, de quatre hores de durada, i un Officci Hebdomadae
Sanctae, dues Passions, motets i altres obres
de menor dimensió: l’impressionant Rèquiem de 1975,
construït a partir de la sèrie Von heute auf morgen de
Schönberg, és la seva darrera obra íntegrament serial.
Però l’aspecte més important de la seva producció rau
en la música escènica: amb una dotzena d’òperes de
diversa disposició i envergadura que abasten del melòleg
a l’oratori escènic, compostes entre els anys 1960
(Agamèmnon, sobre Sèneca) i 2001 (Die Blinde, sobre Rilke,
un autor per qui té predilecció), amb textos procedents
de Flaubert, Shakespeare, Mary Shelley o Mme.
Leprince de Beaumont, esdevé el més gran operista
espanyol de la seva generació, i no cal dir de Catalunya.
Que solament dues d’aquestes obres hagin estat representades
dóna prova de l’adotzenament del públic i del
caràcter rutinari de la programació operística habitual.
No és de menor importància la seva obra orquestral, amb
tres simfonies i mitja dotzena de poemes simfònics
(alguns procedents de les òperes), i la seva producció
cambrística, amb sis quartets de corda i un excel·lent
134
quintet de vent, entre moltes altres composicions. El seu
estil sobri, intens, de gran dramatisme i expressivitat,
s’arrela sobretot en Alban Berg quan incorpora elements
heterogenis en una estructura atonal, com esquemes
isorítmics, melodies modals i altres elements procedents
de l’Ars Nova, que aconsegueix sintetitzar en un llenguatge
personal profundament unitari.
Jordi Cervelló (Barcelona, 1935), deixeble de Josep M.
Roma, no es va incorporar a la composició fins al 1960,
després d’haver iniciat una carrera com a violinista interrompuda
per un accident. La forta influència de Bartók,
Stravinsky i Hindemith es palesa en les primeres obres
orquestrals, on destaca Seqüències sobre una mort (1972).
Des de molt aviat, la qüestió jueva és un fort motiu d’inspiració
en la seva producció, com ara Anna Frank, un
símbol i altres composicions importants que empren
materials hebraics. Altres obres, com Fantasia concertant
per a violí i orquestra, el poema simfònic Vers l’infinit
sobre Leopardi (potser el seu treball orquestral de
més transcendència) o Gemini, una mena de doble concert
per a violí, violoncel i orquestra de corda, donen
mostra d’un talent independent, preocupat sobretot per
la intel·ligibilitat i accessibilitat de l’obra, que practica
un llenguatge de concepció tonal molt oberta, de vegades
ultracromàtic, de vegades modal i francament politonal
en molts casos.
Salvador Pueyo (Barcelona, 1935) és aparentment el
més conservador del conjunt però també el més avançat