Consult the text in PDF format - La Pedrera

es punts de contacte amb les generacions precedents.
És cert, hi ha un gran eclecticisme en la creació actual.
No hi ha figures tòtem, com van ser, en una altra època,
Schönberg o Boulez, tot i que ara també hi ha autors
molt influents; és el cas de Helmut Lachenmann o Brian
Ferneyhough. De totes maneres, parlant amb persones
que han vingut aquí a fer mestratges, classes, com Martin
Matalon o Magnus Lindberg per exemple, s’han
endut la impressió que a Catalunya tenim molt poca
informació del que passa fora. Continuem vivint en
un país aïllat. Sense anar més lluny, la gent d’aquí enca-
171
ra té dificultats per poder expressar-se en un altre idioma.
Això és un fet que sorprèn en un moment en què
pots tenir tota la informació que vulguis a casa, a través
d’Internet.
D’acord, però el fet és que aquesta ciutat tampoc gaudeix
d’una presència continua de les formacions especialitzades
o de les gran figures de la creació actual.
Insisteixo que el problema és que som un país tancat i
poc sensible a la creació. A mi tampoc no em sembla
lògic que un Ensemble Modern o una London Sinfo-