Consult the text in PDF format - La Pedrera

cals, amb articles, conferències i comentaris. Com a
compositor és autor de d’obres per a solistes, formacions
de cambra i orquestra. Ara és professor
d’història de la música, anàlisi i composició, i cap
del departament de Teoria i Musicologia del conservatori
del Liceu.
Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954). Pianista i
compositor, és una de les personalitats més inquietes
de l’escena barcelonina. Músic professional des
dels tretze anys, estudià al conservatori de la seva ciutat
nadiua i amplià la formació a Barcelona i a França
i Alemanya. Artista multidisciplinari, la seva obra transita
lliurement entre la creació contemporània i el jazz
més avantguardista, si bé l’eix de la seva activitat és
la música improvisada, àmbit en què gaudeix d’un
gran prestigi internacional. Ha estat en la gènesi de
projectes com l’Orquestra del Caos o el col·lectiu IBA
(Improvisadors de Barcelona). També ha col·laborat
amb Carles Santos i ha creat diversos espectacles amb
el coreògraf i ballarí Andrés Corchero. Com a improvisador,
destaca la seva pertinença a formacions com
l’Evan Parker Electro-Acoustic Ensemble o la Barry
Guy New Orchestra. La seva obra està recollida en
abundants títols discogràfics, com ara Ardent i 1 is not
1 (piano solo), Tempranillo (amb Evan Parker), Mandorla
(amb Jane Rigler) i Sea of lead (amb Peter Kowald).
Fins al 2006 ha dirigit el Nous Sons, Festival de Músiques
Contemporànies de Barcelona.
Enric Ferrer (Barcelona, 1958). Compositor. Alumne del
conservatori del Liceu, continuà els estudis de piano
amb Albert Atenelle i va fer cursos de composició amb
Josep Soler i Juan José Olives. Ha estat professor de
l’Escola Municipal de Música de Tàrrega. Fundador,
director i animador del grup Tactum, ha mostrat predilecció
per la veu en obres com Amb la ginesta (2000)
per a orquestra i cor, Cants del temps primer (2001) per
a soprano, cor i instruments, Oval (2002) per a soprano
i conjunt, i Les anelles dels anys (1994). Apassionat
per l’òpera, es llançà al món líric amb l’estrena de l’òpera
de cambra Pentesilea, amb llibret de Feliu Formosa
a partir de l’obra del romàntic alemany Heinrich
von Kleist, estrenada el 2000 al Teatre Lliure de
Barcelona. Considera un model ideal la perfecta fusió
entre paraula, música i acció aconseguida per Richard
Strauss. Ferm defensor de la tonalitat, advoca en les
seves òperes per la intensitat melòdica i literària a fi
205
JAVIER PÉREZ SENZ I ANA MARÍA DÁVILA
de connectar amb el públic, amb un tractament vocal
molt exigent per als cantants. Al Teatre Malic estrenà
Els contes de Sade, amb llibret de Pau Guix. Al marge
de l’òpera, la seva partitura més representativa és Simfonia
per a orquestra de corda (1997).
Albert García Demestres (Barcelona, 1960). Compositor
i tenor. Inicia els estudis a Barcelona i amplia la formació
a Wuppertal, París, Mòdena i Bolonya. Dominant
els recursos tècnics i expressius més variats, amb
el seu llenguatge eclèctic filtra múltiples influències
i no defuig el lirisme, que practica sense complexos
ni concessions. No ha perdut mai l’esperit rebel i inconformista,
cosa que en la seva música es tradueix en
frescor, comunicativitat i brillantor, amb una gran
imaginació tímbrica i una recerca contínua de contrastos
sorprenents que mantenen l’interès de l’auditori,
sense banalitzacions i amb l’objectiu clar de no
avorrir. Del seu extens catàleg s’han estrenat més de
50 obres i en destaquen les òperes de cambra Para ti.
Soledades sin sombra (encàrrec de la Fundación Juan
March), l’original i divertida Aprima’t en tres dies (encàrrec
del Festival Grec 97), l’òpera infantil Els cinc dits
de la mà, la innovadora òpera en moviment Valparaíso
(per als models Antonio Miró a la passarel·la
Gaudí) i l’ambiciosa Mariana en sombras, òpera de
cambra sobre Mariana Pineda (encàrrec de l’Ayuntamiento
de Granada) que combina el recitat amb un
tractament de les veus molt expressiu i d’un gran sentit
dramàtic. Altres mostres eloqüents del seu ric eclecticisme
són la comanda de l’OBC Pepa Vargas in memoriam
(2004), Stabat Mater (2004) encarregada i
estrenada pel Cor Vivaldi i repetida diverses vegades
i enregistrada en disc, les bandes sonores del film Volaverunt
de Bigas Luna i el documental Alfabet Tàpies
de Daniel Hernández. Compagina la carrera de compositor
amb la divulgació de la música contemporània
i el suport als intèrprets joves en el programa
radiofònic Tutto Demestres de COM Ràdio.
Manuel García Morante (Barcelona, 1937). Compositor i
pianista. Estudia al conservatori del Liceu i amplia la
formació a París. Treballa intensament el repertori
vocal amb la seva esposa, la mezzosoprano Myriam
Alió, la qual va fer la primera audició de les seves
harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes,
que han tingut una gran difusió. Com a intèrpret apassionat
de lieder, fa gires arreu del món acompanyant