Consult the text in PDF format - La Pedrera

La música és un fenomen principalment irracional, la comunicació
musical ignora la lògica verbal, la partitura utilitza signes críptics
que molt pocs són capaços de llegir i la pràctica musical esdevé
cada cop més un àmbit restringit.
societat tolera, doncs, les activitats més aventureres, en
el pla artístic almenys, car en aquest àmbit, la subversió
és fàcilment circumscrita… és per això que, encara
que les considera amb més sorpresa que estima, la nostra
societat musical pròpiament dita, com els reis d’abans,
accepta sense problemes tenir els seus bufons:
poden tenir aquest rol d’excepció i tenir la seva llibertat
de llenguatge per tal que justament les relacions
siguin definides per un codi silenciós però estricte. No
ens imaginem pas el bufó prenent el poder per si mateix!
Cadascú els seus atributs i el govern estarà ben protegit:
a tu les follies de l’audàcia, a mi el poder artístic real.
Considerada en aquests termes, la vida musical i la creació
musical mateixa serien un fracàs humiliant, perquè
establirien com a principi la manca de validesa
de tota experiència nova. Aquest estat d’esperit l’hem
d’evitar, hem de posar-hi remei fent responsables els
organismes més establerts del tipus de música d’aquest
temps, així com de l’herència cultural de la qual tenen
evidentment la càrrega.
Però aleshores, podríem dir, és voler per la força fer
tornar concèntrics uns cercles que no podran mai serho,
cercles d’interès que són per natura destinats a ser
descentrats l’un en relació amb l’altre. A aquesta tendència
a plantejar l’univers musical com un univers de cercles
concèntrics, hi hem d’oposar una concepció suficientment
lleugera i fluida per donar-hi compte de les
divergències i organitzar-hi la diversitat. És certament
possible d’integrar la música actual, la creació contemporània
en una vida musical que no sigui excessivament
compartimentada, però per fer-ho eficaçment,
cal repensar en profunditat tota la institució musical,
no solament en el seu funcionament, cosa que seria
relativament simple, sinó en la seva definició, cosa que
és molt menys senzilla. No fa gaire, era suficient orga-
11
PIERRE BOULEZ
nitzar concerts on les obres proposades fossin contemporànies
per enviar a la vida musical l’aire de la
nostra època; l’esquema en si i la funció del concert no
es van qüestionar de la mateixa manera que a les galeries
de pintura, on penjar els quadres a l’alçada dels ulls
podia semblar l’única forma d’exposició. L’evolució més
recent no permet de recolzar-se sobre unes nocions tan
confortables; molts fets acceptats fins ara com a naturals
apareixen caducs, i es qüestiona la naturalesa mateixa
de l’obra, la seva presentació, la forma de comunicació
amb el públic, l’enfocament de l’intèrpret. Aquest
qüestionament és de vegades desordenat, la seva finalitat
sembla incerta: tant és, ens acontentarem cada cop
menys d’aquesta forma benigna de la comunicació que
és el concert tal com el rebem encara, herència de la fi
del segle XIX. Per què no intentar preveure la situació
futura, i prevenir les divergències més i més fortes que
existeixen entre unes intencions disruptives i una pràctica
confortablement mandrosa? Certament, les nostres
intencions musicals manquen de flexibilitat i per
la seva organització rígida impedeixen tota lleugeresa
dins l’expansió del camp musical que hauria de ser
a la vegada diversificada i única. Quina hauria de ser
aleshores l’organització musical ideal per poder donar
compte de la vida musical d’avui i fer-li justícia? Hauria
de considerar, abans que res em sembla, que totes
les funcions musicals són inseparables, i intercanviables,
que l’execució no és més que una part –important,
certament– d’un àmbit on diverses tasques són capitals;
execució, recerca, experimentació, animació, pedagogia,
així són les diferents activitats que haurien d’irradiar
d’un centre principal. Un músic hauria de poder
passar de l’una activitat a l’altra segons les necessitats
de la seva evolució personal, amb un ús del temps
lleuger i variat. Personalment, considero que les dife-