Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

TRENTA ANYS Si parlem de la vida de l’Ensemble i de la seva resplendor, caldria dir alguna cosa sobre la importància del lloc d’on parteix: la sala per ella mateixa desenvolupa un element capital perquè aquesta resplendor tingui tota la seva potència i la seva eficàcia. Durant molts anys, l’Ensemble ha estat una companyia ambulant, que oferia els seus concerts tant en una sala com en una altra, i per això perdia una mica de públic en cada itinerància. L’únic lloc que ens lligava una mica era un espai provisori amb una acústica inexistent, pertorbat per sorolls externs, força agressius de vegades. La qualitat de la interpretació patia, perquè no podíem fer res per assegurar l’audició. Des que l’Ensemble ha fixat el seu domicili, els assaigs i el concert tenen lloc en les mateixes condicions acústiques, cosa que millora la qualitat de la interpretació, la del so mateix, la coherència i l’equilibri dels diferents components sonors. No s’interpreta aïlladament, sinó que dialoguem amb els companys, corroborem una sonoritat de conjunt. A més, una sala dotada d’una certa mobilitat facilita la posada en valor de l’espai, part integrant de la composició, gràcies a un dispositiu no pas espectacular en el sentit pejoratiu d’aquest terme sinó indispensable per la claredat del discurs així repartit i físicament distribuït. Tot això té un preu que alguns troben poc raonable en relació amb l’elitisme suposat d’aquestes obres que presentem. Aquest sector de la cultura contemporània és, en efecte, difícil de fer resplendir, més difícil, sens dubte, que d’altres disciplines. Per què? Per moltes raons; per exemple, l’educació –o més aviat la manca d’educació– no és la menys important. Mantenir una organització com l’Ensemble al mateix temps que preocupar-se molt més, en general, de l’educació musical em sembla que són responsabilitats del servei públic. Si no ho fan així, escoltarem sense parar les mateixes queixes sobre l’envelliment del públic i sobre la seva manca d’interès per la música contemporània. Però si no agafem el problema a pols, sempre ens quedarem amb les fàcils solucions anestesiants. Per sostenir l’esforç i la resplendor de la música d’avui, tenim la necessitat absoluta de subvenció; sense això, la cultura vegeta i mor. En canvi, cal que la institució així sostinguda no pari de provar el seu valor i la seva eficàcia sota pena de veure’s sancionada. Si hi ha immobilisme, si la institució es fixa en un esquema envellit, la missió perd la seva raó de ser. És per això que la institució ha de ser qüestionada constantment: anar a la recerca de nous talents, de nous mitjans d’expressió, transmetre’ls, i crear 18 així un patrimoni contemporani obert a tots. Això no ha de considerar-se com un deure, sinó com una necessitat i un compromís assumit amb entusiasme. Trenta anys d’existència col·lectiva: ja és un nombre respectable en un àmbit on, com ja he dit, els grups apareixen i desapareixen segons les temporades, vull dir les generacions… Des que un nou equip neix, l’antic està preparat per retirar-se i inserir-se més o menys en la quotidianitat. Per una vegada, en el marc de l’Ensemble, la solidesa és més forta que la separació entre les generacions. Aquest repertori «històric» de la primera meitat del segle XX, el que fa prop de cinquanta anys encara s’escarrassava a fer-se escoltar, ha estat totalment assimilat: serveix de base i de trampolí tot a la vegada. La segona meitat d’aquest mateix segle també està a punt d’esdevenir històrica, pel fet d’haver estat absorbida ara per músics la tècnica dels quals s’ha adaptat a les noves exigències requerides per aquestes obres, siguin en l’àmbit de l’entonació, del ritme, de la mateixa relació –més o menys flexible– entre músics. Ara cal abordar amb curiositat, energia i obstinació aquest segle que comença. No és que jo cregui que hi ha períodes de temps que requereixen una manera especial de degustar-los; es tracta solament d’una cronologia còmoda per orientar la prospectiva que ha de ser el nostre principal recurs. Es tracta d’una arma essencial per abordar els pròxims anys, tot desitjant que les tecnologies d’avui hi estiguin cada cop més associades per ampliar constantment el camp d’acció sota tots els seus aspectes: des de la definició del so i del timbre fins a la total relativitat de les formes. Trenta anys: és molt i no és res! Com a màxim, un resum provisional que, més tard, serà vist sens dubte d’una manera diferent de la nostra. Les polèmiques dels inicis –n’hi ha hagut– i fins i tot aquelles una mica tardanes –n’hi ha hagut també– semblen avui més aviat minúscules i irrisòries. Com sempre, s’ha de veure qui fa la tria: des d’aquest punt de vista no ens n’hem de queixar ni ens n’hem de vanagloriar. Tanmateix, és un imperatiu absolut continuar per aquest camí que tracem dia rere dia, i també per més paradoxal que això sembli, que descobrim igualment la quotidianitat a mesura que el tracem. Doncs, bé, que l’aventura porti la batuta! ■
Pierre Albert Castanet L’Europa dels festivals 1950-1970 Per veure l’origen i l’evolució del fenomen dels festivals, ens aturem un moment a analitzar amb atenció aquestes dècades en què els festivals i la música contemporània no es consideraven conceptes antagònics. Actualment, el suport als festivals i també el seu material artístic s’han emancipat moltíssim; ja queden lluny els festivals de Donaueschingen i Darmstadt a Alemanya, el de Venècia a Itàlia, el de Royan a França o l’Aldeburgh Festival a Anglaterra, uns fenòmens dignes d’estudi. Pierre Albert Castanet. Compositor i musicòleg, és professor a la Universitat de Rouen i professor associat al Conservatori Nacional Superior de Música i de Dansa de París. Ha ensenyat una dotzena d’anys en el marc de la formació doctoral «Música i Musicologia del segle XX» (IRCAM, ENS, EHESS) i intervé des del 2004 com a conferenciant en el Collège de la Cité de la Musique a París. Director de publicació dels Cahiers del CIREM (Centre International de Recherches en Esthétique Musicale, Rouen/Tours), director de col·leccions musicals per a les edicions Michel de Maule, Millénaire III, Ina- GRM, Basalte i Publicacions de la Universitat de Rouen. Al capdavant de centenars d’articles relatius a les «músiques d’avui» 20 publicades a Europa, és autor d’una quinzena de llibres que tracten principalment sobre la «música contemporània» (G. Scelsi, H. Dufourt, M. Levinas, A. Louvier, J.-C. Risset, L. Martin i D. Lemaître). La seva obra Tout est bruit pour qui a peur - Pour une histoire sociale du son sale ha rebut, l’any 2000, el Grand Prix des Muses a París. A banda de les conferències regulars a Itàlia (Venècia, Bolonya, La Spezia, Trento, Roma, Altamura), a Suïssa (Berna, La Chaux-de-Fonds) i a Espanya (Sevilla, Ronda, Sant Sebastià), sovint el trobem com a convidat de ràdios especialitzades (sobretot France Musique, France Culture, RAI III, Suisse Romande).
Page 1 and 2: nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4: Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6: Música contemporània a Europa
Page 7 and 8: QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10: QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12: Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13: haver-hi concerts generalistes, per
Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
Page 73 and 74:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80:
Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92:
els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94:
assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96:
el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98:
tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100:
junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110:
LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112:
que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?