Consult the text in PDF format - La Pedrera

QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
tacats de les noves generacions de compositors catalans.
D’ençà que obtingué el premi SGAE 1997 per a
compositors joves amb Quatre quadres de J. M. W. Turner,
la seva obra ha estat molt reconeguda, un procés
que ha culminat el 2007 en obtenir el prestigiós
Olivier Messiaen Prize per Escenes d’ocells, guardonada
també amb el XXIV Premio Reina Sofía de composició
i estrenada al gener per la Simfònica de Montreal.
De les seves obres, interpretades en sales d’una
dotzena de països, també són dignes d’esment The
voice of the devil, Tres nocturns per a saxo soprano i
orquestra simfònica i ...from the meadows. Amb la pianista
Silvia Vidal realitza un programa d’obras per a
piano i electrònica en temps real titulat e-moon. Prepara
l’estrena d’Homenatge a Martha Graham, oratori-ballet
de cambra per a soprano, piano, electrònica
en temps real i dansa.
Andrés Lewin-Richter (Miranda, Burgos, 1937). Un dels
pioners de la música electrònica a Espanya i fundador,
amb Mestres Quadreny i l’enginyer informàtic
Luis Callejo, de l’estudi Phonos el 1974, veritable centre
motor del desenvolupament de la música electrònica
a Catalunya. Estudià enginyeria a la Universitat
Politècnica de Barcelona i el 1962 obtingué una beca
Fullbright per a un postgrau a la universitat de Princeton,
on estudià amb Edgar Varese, entre d’altres. De
tornada a Barcelona s’incorporà plenament a l’incipient
moviment de la música electrònica, a la qual ha
dedicat importants esforços divulgatius. Les seves
peces, siguin en forma de composicions per a cinta
sola, instruments i cinta o utilizant tècniques de collage
per a obres instrumentals, sempre giren a l’entorn
d’aquests recursos, amb una extensa producció
per a ballet, teatre, cinema i televisió. Les seves obres
són una porta oberta a la imaginació. Usa tota mena
de materials, tècniques i llenguatges, i els posa al servei
de l’intèrpret, evitant complexitats innecessàries.
En el seu univers sonor, els recursos electrònics
amplien les possibilitats tímbriques dels instruments
en un apassionant diàleg obert a la improvisació. La
sèrie Secuencia, Diálogos i Resonancias destaquen
entre moltes de les seves creacions.
Albert Llanas (Barcelona, 1957). Diplomat en solfeig, piano,
composició i instrumentació pel conservatori de
Barcelona, es perfeccionà amb Josep Soler i Franco Donatoni,
i s’introduí en la música electroacústica sota la
208
supervisió d’Andrés Lewin-Richter. És un dels compositors
més destacats de la seva generació i la seva obra
ha rebut diversos premis i guardons. Entre les creacions
més significatives destaquen la sèrie BXR, Sequències
per a orquestra (premi Ciutat de Barcelona 1987), Concert
per a flauta i conjunt instrumental, Concert per a
guitarra i cordes, Derivations (premi Reina Sofía de composició
1996), Polifonia de cambra per a quinze instruments
de corda i De materia, encàrrec de l’ONE. També
és rellevant la seva activitat en l’àmbit teatral, com
a autor de la música d’obres com ara La cita, de Lluïsa
Cunillé; Más extraños que en el paraíso, de Xavier Albertí,
i Sangre lunar, de Sanchís Sinisterra.
Israel David Martínez (Barcelona, 1969). Una de les figures
més prometedores de la nova generació d’autors
catalans. Estudià al conservatori del Liceu, compaginant
aquesta formació amb estudis de composició i
instrumentació amb Josep Soler. La seva primera obra,
Cuartet de corda núm. 1, l’enregistrà l’Enesco Quartet
i des d’aleshores ha anat sumant distincions. El 1993
es va fer mereixedor del premi Reina Sofía de composició
amb La jeune martyre per a baríton i orquestra
simfònica, sobre textos de Rilke, i el 2003 obtingué
amb Estudis per a piano, una composició de gran
exigència virtuosística, el primer premi en el V Concurso
Internacional Manuel Valcárcel, convocat per la
Fundación Botín. La mateixa entitat ha presentat la
candidatura d’aquesta obra al prestigiós premi Grawemeyer
2007, que convoca la universitat de Louisville
(Kentucky). Unes altres obres del compositor, resident
a Osca actualment, són Quintet de vent amb piano
i Ecstasy sensorial.
Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929). Compositor.
Estudià amb Cristòfor Taltabull al mateix
temps que cursava ciències (exercí professionalment
de químic). El seu paper en la renovació de la vida
musical catalana ha estat determinant, tant per la
seva actitud inconformista davant els gustos conservadors
com per la seva amplitud de mires: integrat
al començament en el Cercle Manuel de Falla,
apostà per la difusió de la música contemporània i
contribuí tant a fundar el Conjunt Català de Música
Contemporània (1968), el laboratori d’electroacústica
Phonos (1973) i el Grup Instrumental Català (1976),
com en l’activitat de suport ferm a les músiques noves
des de la Fundació Miró. La Sonata per a piano (1958)