Consult the text in PDF format - La Pedrera

DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CONTEMPORÀNIA
Ja fa deu anys, un equip de persones entusiastes
liderades per mi mateix es van llançar a l’aventura
d’endegar una nova organització musical, Musicadhoy,
destinada a donar a conèixer la millor música
del nostre temps. Per això van dissenyar una temporada
de concerts estable a Madrid i van crear un ensemble:
el Proyecto Guerrero. Des de la seva creació, Musicadhoy
va tenir com un dels objectius prioritaris
aconseguir normalitzar la música contemporània. Estaven
convençuts que el segle XX, des del punt de vista
musical, també havia estat un cabal formidable de tota
mena d’iniciatives que havien donat lloc a un dels punts
culminants de la història de la creació de tots els temps.
Sabien que tenien la gran oportunitat d’esdevenir un
dels centres europeus més importants en la difusió i
presentació de la creació musical contemporània.
Per les seves deu temporades han passat molts dels
més grans compositors vius del nostre temps: de Karlheinz
Stockhausen a Luciano Berio, de Hans Werner Henze
a Helmut Lachenmann, de George Crumb a Terry Riley,
de Salvatore Sciarrino a Wolfgang Rihm, de Mauricio
Kagel a Alvin Lucier... Amb tots ells, Musicadhoy ha establert
una relació estreta que s’ha anat ampliant amb el
temps. Tots han esdevingut amics de debò de Musicadhoy.
Musicadhoy està especialment orgullosa d’haver creat
aquest ensemble estable dedicat a la interpretació
exhaustiva de la música contemporània. El projecte,
fundat per mi mateix i José Luis Pérez de Arteaga el
1996, va sorgir amb la idea de servir de revulsiu en l’ambient
musical contemporani, omplint de contingut les
seves programacions, ensenyant música nova i tractant
de crear un públic nou que sabés entendre, estimar,
la música que és sens dubte la millor del seu temps.
El Proyecto Guerrero ha estrenat a Espanya més de
150 obres, la majoria de les quals són obres capitals
del segle XX. En destaquen: Dels canons a les estrelles
de Messiaen amb Ivonne Loriod-Messiaen, el Satiricó
de Maderna, Luci mie traditrice de Sciarrino, Jagden um
66
Formen de Rihm, el cicle Carceri d’invenzione de Ferneyhough,
la integral de les Sequenze de Berio, Aventures
i noves aventures de Ligeti, Prometeu de Nono, Cassandra
de Jarrell, els Cants del Capricorni de Scelsi, etc.
Musicadhoy ha dedicat una part important dels seus
esforços a donar suport a la nova generació de compositors
espanyols. Avui tenim una de les generacions
de compositors joves més extraordinàries: de José Mª
Sánchez Verdú a Mauricio Stelo, de César Camarero a
José Manuel López López, de Santiago Lanchares a Benet
Casablancas, de Jesús Rueda a Hèctor Parra, d’Enrique
Macías a Alberto Posadas, de Ramón Lazkano a Gabriel
Erkoreka, de Manuel Hidalgo a Fabián Panisello, d’Agustí
Charles a José Manuel Marredo... Una generació
que ens ha de fer sentir orgullosos de l’enorme vitalitat
de la nostra música, una generació que mereix tot
el suport i ajuda de les institucions, per imposar-la com
es mereix dins i fora del país. Madrid ha esdevingut, en
part gràcies a Musicadhoy, un dels centres europeus
més importants en la difusió i presentació de la creació
musical contemporània.
Els camins de l’òpera
Des del 2002, Musicadhoy ha posat interès a mostrar
els darrers camins de l’òpera i el teatre musical. D’aquesta
iniciativa ha estat anomenada Operadhoy. La
seva creació era absolutament necessària i complementava
tot el treball en l’àmbit purament instrumental,
ja que es palesava que en el panorama operístic
els nostres teatres i temporades líriques tenien una
estructura de funcionament purament antiquada, amb
molt rares excepcions.
A Madrid, tan sols produeixen òpera regularment el
Teatro Real i, en menor mesura, el Teatro de la Zarzuela.
Per a Operadhoy, amb un pressupost moltíssim més
modest, era un repte molt important arribar a aconseguir
produir òpera. Era fonamental poder demostrar
que es poden fer espectacles d’una altra manera, on
es trobin creadors diferents que facin projectes escè-