Consult the text in PDF format - La Pedrera

que s’acosten als cinquanta anys d’edat. Es tracta d’intentar
reflectir diferents aspectes que caracteritzen una
generació que ha produït música dels anys setanta endavant
i que, malauradament, malgrat el seu potencial
creatiu, encara no ha sortit a la superfície com a conjunt.
En termes generals, ja porten més de trenta anys d’activitat
musical, durant els quals la vida social, política,
cultural i musical espanyola ha canviat radicalment. El
punt d’inflexió va ser l’any 1975, el de la mort de Francisco
Franco, que va obrir les portes a la transició democràtica
i a les esperances de canvi dels joves artistes nascuts
a mitjan segle. Des d’aquella opinió de Joan Brossa:
«Si no pogués escriure, en els moments d’eufòria seria
guerriller, en els de passivitat, prestidigitador. Ser poeta
inclou les dues coses», podem dir amb certesa absoluta
que, en el quart de segle que va seguir la Constitució
del 1978, la vida musical espanyola va tenir un
desenvolupament tan important com imprevisible aleshores.
El mapa actual d’orquestres, igual que el de carre-
141
JORGE DE PERSIA
teres, és producte d’aquests anys, havent crescut de la
mateixa manera l’activitat musical en diverses regions.
El cert és que encara als anys setanta, quan començaven
la producció artística o compartien estudis avançats,
la majoria d’aquests compositors no albiraven aquesta
situació.
Paral·lelament, en l’escena musical es va introduir,
amb un ràpid desenvolupament i molta presència a
Catalunya, la figura del cantautor, en realitat un compositor
intèrpret de la seva obra, que sens dubte s’ha
d’incorporar en aquest àmbit generacional, amb prou
entitat per formar part dels annals de la història musical,
com els trobadors al seu moment. No es pot deixar
a banda de la gran música del darrer terç del segle a
Catalunya la producció i la presència, entre d’altres, de
figures com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Raimon,
amb algunes incursions veritablement cambrístiques.
Més proper a la cançó de concert i amb fina sensibilitat
es manifesta el mallorquí arrelat a Barcelona Antoni
Parera Fons (Manacor, 1943), autor de l’himne del