Consult the text in PDF format - La Pedrera

QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Joan Albert Amargós (Barcelona, 1950). Compositor, pianista,
clarinetista i arranjador, el seu horitzó estètic és
un dels més amples i rics del panorama musical català.
Format al conservatori del Liceu, el seu interès inicial
per la música simfònica i els corrents més contemporanis
–Henze i Berio figuren entre els seus referents–
el van dur a altres gèneres musicals. El 1975 creà
el grup de jazz-fusió Música Dispersa, del qual també
va formar part el baixista Carles Benavent, i amb
el qual gravà dos discs. La seva relació amb el flamenc
ha estat sempre molt estreta i, a més de col·laborar
amb figures tan reconegudes com Camarón de la Isla,
Enrique Morente o Paco de Lucía, ha deixat una bona
mostra del seu amor pel gènere en obres com Concierto
del Sur o Tarantos per a orquestra simfònica.
Unes altres creacions que donen fe de la seva gran
varietat estilística són la composició per a big band
Hasta siempre Jaco, Concert per a clarinet i orquestra,
Cantata de la terra per a cor, solistes i orquestra, el Concert
per a trombó baix i l’òpera de cambra Eurídice. És
autor de nombroses composicions per a cinema, teatre,
televisió i dansa, i en la seva àmplia trajectòria
com a arranjador, en què ha treballat amb artistes
com Montserrat Caballé i Plácido Domingo, destaca
en particular la seva col·laboració amb Joan Manuel
Serrat en el projecte Serrat simfònic.
Lleonard Balada (Barcelona, 1933). Compositor i pedagog,
format al conservatori del Liceu i a la Juilliard
School de Nova York, resideix des del 1956 als Estats
Units i és catedràtic de composició a la universitat
Carnegie Mellon de Pittsburg des del 1970. Estudià
composició amb Aaron Copland i és un dels pioners
en la combinació d’idees folklòriques amb tècniques
d’avantguarda. Fidel al seu estil eclèctic a l’hora de
combinar diverses tècniques i forjat amb mestria
absoluta en l’art d’orquestrar, té un amplíssim catàleg
simfònic i operístic, enregistrat per la multinacional
Naxos els últims anys. El seu art com a orquestrador
brilla en obres de gran tensió dramàtica, com
Guernica (1966), Zapata: images for orchestra (1988) i,
en el seu catàleg simfònic més recent, Simfonia núm.
6 “De les penes” (2006), dedicada a les víctimes innocents
de la guerra civil, fruit d’un encàrrec de l’OBC.
Sent una atracció especial pel gènere líric i en la seva
producció teatral destaquen les òperes Zapata, Cristòfor
Colom (estrenada al Liceu el 1989 amb Montserrat
Caballé i Josep Carreras com a protagonistes), la seva
200
continuació, La mort de Colom (2005), i les òperes de
cambra Hangman, hagman! (1982) i la seva seqüela
The town of greed (1997), les dues amb llibret del compositor,
amb una orquestració esplèndida i una línia
líricament cantable en les veus. Les seves obres són
interpretades regularment per les principals orquestres
d’Amèrica i Europa. Actualment treballa en una
òpera per comanda del Teatro Real de Madrid, amb
el dramaturg Fernando Arrabal.
Josep-Maria Balanyà (Barcelona, 1949). Pianista i compositor.
Va formar part del moviment Música Laietana
abans de traslladar-se a estudiar a la Swiss Jazz
School de Berna. Als vuitanta va realitzar diversos
projectes relacionats amb el jazz i la música ètnica,
i el 1989 va tornar a Barcelona, on va desenvolupar
una intensa activitat com a compositor i intèrpret
de les seves obres. Autor sempre proper al jazz d’avantguarda,
la música nova i les performances, dirigeix
orquestres d’improvisació i col·labora estretament
amb el pianista alemany Joachim Kühn i el
músic electroacústic Walter Quintus, entre d’altres.
De la seva obra, recollida en diversos enregistraments
discogràfics, podem citar-ne les peces Balade pour
un cochon malade, op. 24 (1989); Ultramarinos 451,
op. 50 (1994); Coitus in frequentus, op. 69 (1996); Radiografia
de la nit, op. 97 (2002); Un peu à gauche, svp,
op. 108 (2003) o Intrus@op.69 (2004). Actualment
resideix entre Barcelona, Bèlgica i Alemanya.
Llorenç Balsach (Sabadell, 1953). Compositor. Per la frescor
melòdica, el joc rítmic amb el llenguatge, l’enginy
tímbric i el to irònic i humorístic de moltes de les seves
partitures, és un dels compositors més personals i
inconformistes del panorama musical català. A més
de formar-se a Barcelona amb J. Poch, C. Guinovart, J.
Soler i A. Argudo, estudià matemàtica i desenvolupament
de tècniques electroacústiques. En una primera
etapa explorà diverses tècniques musicals vinculades
al conceptualisme. La sarcàstica Suite gàstrica
(1979) per a piano i les originals Sis cançons breus
per a veu sense acompanyament il·lustren l’enginy,
l’humor i la frescor expressiva d’un autor que no
renuncia als aspectes lúdics i melòdics per transmetre
emocions. En el seu catàleg figuren encàrrecs de
la Ràdio de Baden-Baden, l’Associació Catalana de
Compositors, la Radio Nacional de España i la Simfònica
del Vallès entre d’altres. L’enginyosa i esotèrica