Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Javier Pérez Senz i Ana María Dávila Qui és qui en la música catalana En el panorama musical català, complex i, sovint, desconegut, hi ha exponents de diverses generacions de compositors. Alguns han vist recompensada la seva feina amb el reconeixement del públic, mentre que d’altres continuen treballant des d’un segon pla anònim. En aquest article es recopila el nom i l’obra de molts d’ells. Així, hem conformat un petit diccionari de compositors representatius de casa nostra, amb l’única voluntat d’oferir una eina més, per tal de difondre la tasca de tots ells. Javier Pérez Senz. Crític musical i periodista d’El País. Col·laborador de Radio Clàsica (RNE), escriu regularment en diverses revistes i publicacions musicals. Ana María Dávila. Periodista titulada per la Universidad Católica 198 de Chile, resideix a Barcelona des del 1982. Especialitzada en temes de cultura i música en particular, ha treballat per a El Periódico, El Observador, Avui i, des del 1994, El Mundo de Catalunya. Col·labora regularment en revistes i publicacions musicals.
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA Joan Albert Amargós (Barcelona, 1950). Compositor, pianista, clarinetista i arranjador, el seu horitzó estètic és un dels més amples i rics del panorama musical català. Format al conservatori del Liceu, el seu interès inicial per la música simfònica i els corrents més contemporanis –Henze i Berio figuren entre els seus referents– el van dur a altres gèneres musicals. El 1975 creà el grup de jazz-fusió Música Dispersa, del qual també va formar part el baixista Carles Benavent, i amb el qual gravà dos discs. La seva relació amb el flamenc ha estat sempre molt estreta i, a més de col·laborar amb figures tan reconegudes com Camarón de la Isla, Enrique Morente o Paco de Lucía, ha deixat una bona mostra del seu amor pel gènere en obres com Concierto del Sur o Tarantos per a orquestra simfònica. Unes altres creacions que donen fe de la seva gran varietat estilística són la composició per a big band Hasta siempre Jaco, Concert per a clarinet i orquestra, Cantata de la terra per a cor, solistes i orquestra, el Concert per a trombó baix i l’òpera de cambra Eurídice. És autor de nombroses composicions per a cinema, teatre, televisió i dansa, i en la seva àmplia trajectòria com a arranjador, en què ha treballat amb artistes com Montserrat Caballé i Plácido Domingo, destaca en particular la seva col·laboració amb Joan Manuel Serrat en el projecte Serrat simfònic. Lleonard Balada (Barcelona, 1933). Compositor i pedagog, format al conservatori del Liceu i a la Juilliard School de Nova York, resideix des del 1956 als Estats Units i és catedràtic de composició a la universitat Carnegie Mellon de Pittsburg des del 1970. Estudià composició amb Aaron Copland i és un dels pioners en la combinació d’idees folklòriques amb tècniques d’avantguarda. Fidel al seu estil eclèctic a l’hora de combinar diverses tècniques i forjat amb mestria absoluta en l’art d’orquestrar, té un amplíssim catàleg simfònic i operístic, enregistrat per la multinacional Naxos els últims anys. El seu art com a orquestrador brilla en obres de gran tensió dramàtica, com Guernica (1966), Zapata: images for orchestra (1988) i, en el seu catàleg simfònic més recent, Simfonia núm. 6 “De les penes” (2006), dedicada a les víctimes innocents de la guerra civil, fruit d’un encàrrec de l’OBC. Sent una atracció especial pel gènere líric i en la seva producció teatral destaquen les òperes Zapata, Cristòfor Colom (estrenada al Liceu el 1989 amb Montserrat Caballé i Josep Carreras com a protagonistes), la seva 200 continuació, La mort de Colom (2005), i les òperes de cambra Hangman, hagman! (1982) i la seva seqüela The town of greed (1997), les dues amb llibret del compositor, amb una orquestració esplèndida i una línia líricament cantable en les veus. Les seves obres són interpretades regularment per les principals orquestres d’Amèrica i Europa. Actualment treballa en una òpera per comanda del Teatro Real de Madrid, amb el dramaturg Fernando Arrabal. Josep-Maria Balanyà (Barcelona, 1949). Pianista i compositor. Va formar part del moviment Música Laietana abans de traslladar-se a estudiar a la Swiss Jazz School de Berna. Als vuitanta va realitzar diversos projectes relacionats amb el jazz i la música ètnica, i el 1989 va tornar a Barcelona, on va desenvolupar una intensa activitat com a compositor i intèrpret de les seves obres. Autor sempre proper al jazz d’avantguarda, la música nova i les performances, dirigeix orquestres d’improvisació i col·labora estretament amb el pianista alemany Joachim Kühn i el músic electroacústic Walter Quintus, entre d’altres. De la seva obra, recollida en diversos enregistraments discogràfics, podem citar-ne les peces Balade pour un cochon malade, op. 24 (1989); Ultramarinos 451, op. 50 (1994); Coitus in frequentus, op. 69 (1996); Radiografia de la nit, op. 97 (2002); Un peu à gauche, svp, op. 108 (2003) o Intrus@op.69 (2004). Actualment resideix entre Barcelona, Bèlgica i Alemanya. Llorenç Balsach (Sabadell, 1953). Compositor. Per la frescor melòdica, el joc rítmic amb el llenguatge, l’enginy tímbric i el to irònic i humorístic de moltes de les seves partitures, és un dels compositors més personals i inconformistes del panorama musical català. A més de formar-se a Barcelona amb J. Poch, C. Guinovart, J. Soler i A. Argudo, estudià matemàtica i desenvolupament de tècniques electroacústiques. En una primera etapa explorà diverses tècniques musicals vinculades al conceptualisme. La sarcàstica Suite gàstrica (1979) per a piano i les originals Sis cançons breus per a veu sense acompanyament il·lustren l’enginy, l’humor i la frescor expressiva d’un autor que no renuncia als aspectes lúdics i melòdics per transmetre emocions. En el seu catàleg figuren encàrrecs de la Ràdio de Baden-Baden, l’Associació Catalana de Compositors, la Radio Nacional de España i la Simfònica del Vallès entre d’altres. L’enginyosa i esotèrica
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
Page 73 and 74:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80:
Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92:
els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94:
assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96:
el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98:
tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100:
junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 163 and 164: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 175 and 176: Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178: El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180: Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182: 234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184: ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186: ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188: ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190: ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192: ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194: ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?