Javier Pérez Senz i Ana María Dávila Qui és qui en la música catalana En el panorama musical català, complex i, sov<strong>in</strong>t, desconegut, hi ha exponents de diverses generacions de compositors. Alguns han vist recompensada la seva fe<strong>in</strong>a amb el reconeixement del públic, mentre que d’altres cont<strong>in</strong>uen treballant des d’un segon pla anònim. En aquest article es recopila el nom i l’obra de molts d’ells. Així, hem con<strong>format</strong> un petit diccionari de compositors representatius de casa nostra, amb l’única voluntat d’oferir una e<strong>in</strong>a més, per tal de difondre la tasca de tots ells. Javier Pérez Senz. Crític musical i periodista d’El País. Col·laborador de Radio Clàsica (RNE), escriu regularment en diverses revistes i publicacions musicals. Ana María Dávila. Periodista titulada per la Universidad Católica 198 de Chile, resideix a Barcelona des del 1982. Especialitzada en temes de cultura i música en particular, ha treballat per a El Periódico, El Observador, Avui i, des del 1994, El Mundo de Catalunya. Col·labora regularment en revistes i publicacions musicals.
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA Joan Albert Amargós (Barcelona, 1950). Compositor, pianista, clar<strong>in</strong>etista i arranjador, el seu horitzó estètic és un dels més amples i rics del panorama musical català. Format al conservatori del Liceu, el seu <strong>in</strong>terès <strong>in</strong>icial per la música simfònica i els corrents més contemporanis –Henze i Berio figuren entre els seus referents– el van dur a altres gèneres musicals. El 1975 creà el grup de jazz-fusió Música Dispersa, del qual també va formar part el baixista Carles Benavent, i amb el qual gravà dos discs. <strong>La</strong> seva relació amb el flamenc ha estat sempre molt estreta i, a més de col·laborar amb figures tan reconegudes com Camarón de la Isla, Enrique Morente o Paco de Lucía, ha deixat una bona mostra del seu amor pel gènere en obres com Concierto del Sur o Tarantos per a orquestra simfònica. Unes altres creacions que donen fe de la seva gran varietat estilística són la composició per a big band Hasta siempre Jaco, Concert per a clar<strong>in</strong>et i orquestra, Cantata de la terra per a cor, solistes i orquestra, el Concert per a trombó baix i l’òpera de cambra Eurídice. És autor de nombroses composicions per a c<strong>in</strong>ema, teatre, televisió i dansa, i en la seva àmplia trajectòria com a arranjador, en què ha treballat amb artistes com Montserrat Caballé i Plácido Dom<strong>in</strong>go, destaca en particular la seva col·laboració amb Joan Manuel Serrat en el projecte Serrat simfònic. Lleonard Balada (Barcelona, 1933). Compositor i pedagog, <strong>format</strong> al conservatori del Liceu i a la Juilliard School de Nova York, resideix des del 1956 als Estats Units i és catedràtic de composició a la universitat Carnegie Mellon de Pittsburg des del 1970. Estudià composició amb Aaron Copland i és un dels pioners en la comb<strong>in</strong>ació d’idees folklòriques amb tècniques d’avantguarda. Fidel al seu estil eclèctic a l’hora de comb<strong>in</strong>ar diverses tècniques i forjat amb mestria absoluta en l’art d’orquestrar, té un amplíssim catàleg simfònic i operístic, enregistrat per la mult<strong>in</strong>acional Naxos els últims anys. El seu art com a orquestrador brilla en obres de gran tensió dramàtica, com Guernica (1966), Zapata: images for orchestra (1988) i, en el seu catàleg simfònic més recent, Simfonia núm. 6 “De les penes” (2006), dedicada a les víctimes <strong>in</strong>nocents de la guerra civil, fruit d’un encàrrec de l’OBC. Sent una atracció especial pel gènere líric i en la seva producció teatral destaquen les òperes Zapata, Cristòfor Colom (estrenada al Liceu el 1989 amb Montserrat Caballé i Josep Carreras com a protagonistes), la seva 200 cont<strong>in</strong>uació, <strong>La</strong> mort de Colom (2005), i les òperes de cambra Hangman, hagman! (1982) i la seva seqüela The town of greed (1997), les dues amb llibret del compositor, amb una orquestració esplèndida i una línia líricament cantable en les veus. Les seves obres són <strong>in</strong>terpretades regularment per les pr<strong>in</strong>cipals orquestres d’Amèrica i Europa. Actualment treballa en una òpera per comanda del Teatro Real de Madrid, amb el dramaturg Fernando Arrabal. Josep-Maria Balanyà (Barcelona, 1949). Pianista i compositor. Va formar part del moviment Música <strong>La</strong>ietana abans de traslladar-se a estudiar a la Swiss Jazz School de Berna. Als vuitanta va realitzar diversos projectes relacionats amb el jazz i la música ètnica, i el 1989 va tornar a Barcelona, on va desenvolupar una <strong>in</strong>tensa activitat com a compositor i <strong>in</strong>tèrpret de les seves obres. Autor sempre proper al jazz d’avantguarda, la música nova i les performances, dirigeix orquestres d’improvisació i col·labora estretament amb el pianista alemany Joachim Kühn i el músic electroacústic Walter Qu<strong>in</strong>tus, entre d’altres. De la seva obra, recollida en diversos enregistraments discogràfics, podem citar-ne les peces Balade pour un cochon malade, op. 24 (1989); Ultramar<strong>in</strong>os 451, op. 50 (1994); Coitus <strong>in</strong> frequentus, op. 69 (1996); Radiografia de la nit, op. 97 (2002); Un peu à gauche, svp, op. 108 (2003) o Intrus@op.69 (2004). Actualment resideix entre Barcelona, Bèlgica i Alemanya. Llorenç Balsach (Sabadell, 1953). Compositor. Per la frescor melòdica, el joc rítmic amb el llenguatge, l’eng<strong>in</strong>y tímbric i el to irònic i humorístic de moltes de les seves partitures, és un dels compositors més personals i <strong>in</strong>conformistes del panorama musical català. A més de formar-se a Barcelona amb J. Poch, C. Gu<strong>in</strong>ovart, J. Soler i A. Argudo, estudià matemàtica i desenvolupament de tècniques electroacústiques. En una primera etapa explorà diverses tècniques musicals v<strong>in</strong>culades al conceptualisme. <strong>La</strong> sarcàstica Suite gàstrica (1979) per a piano i les orig<strong>in</strong>als Sis cançons breus per a veu sense acompanyament il·lustren l’eng<strong>in</strong>y, l’humor i la frescor expressiva d’un autor que no renuncia als aspectes lúdics i melòdics per transmetre emocions. En el seu catàleg figuren encàrrecs de la Ràdio de Baden-Baden, l’Associació Catalana de Compositors, la Radio Nacional de España i la Simfònica del Vallès entre d’altres. L’eng<strong>in</strong>yosa i esotèrica
- Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
- Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
- Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
- Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
- Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
- Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
- Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
- Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
- Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
- Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
- Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
- Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 25 and 26:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 27 and 28:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 29 and 30:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 31 and 32:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 33 and 34:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
- Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
- Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
- Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
- Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
- Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
- Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
- Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
- Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
- Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
- Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
- Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
- Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
- Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
- Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
- Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
- Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
- Page 73 and 74:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
- Page 75 and 76:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
- Page 77 and 78:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
- Page 79 and 80:
Música contemporània a Catalunya
- Page 81 and 82:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 83 and 84:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 85 and 86:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 87 and 88:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 89 and 90:
Benet Casablancas i Domingo L’emp
- Page 91 and 92:
els nostres medis musicals. I de la
- Page 93 and 94:
assolit per la música en aquesta f
- Page 95 and 96:
el mestre, qui l’enumera entre el
- Page 97 and 98:
tir del c. 543, el manuscrit del qu
- Page 99 and 100:
junt- sobre la composició dels nos
- Page 101 and 102:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 103 and 104:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 105 and 106:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 107 and 108:
dels conservadors. Obres orquestral
- Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
- Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
- Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
- Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
- Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
- Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
- Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
- Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
- Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
- Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
- Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
- Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
- Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
- Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
- Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
- Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
- Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
- Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
- Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
- Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
- Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 151 and 152: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 153 and 154: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
- Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
- Page 159: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
- Page 163 and 164: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 165 and 166: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 167 and 168: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 169 and 170: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 171 and 172: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 173 and 174: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 175 and 176: Bibliografia Paralelismos y paradoj
- Page 177 and 178: El novembre del 2006, deu anys desp
- Page 179 and 180: Tres anotacions gaudinianes Perejau
- Page 181 and 182: 234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
- Page 183 and 184: ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
- Page 185 and 186: ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
- Page 187 and 188: ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
- Page 189 and 190: ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
- Page 191 and 192: ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
- Page 193 and 194: ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de