nics conjunts. Compositors, directors d’escena, escenògrafs, p<strong>in</strong>tors, poetes... en cerca d’un espai creatiu conjunt. En quatre anys, Operadhoy ha demostrat que això és possible, presentant deu produccions pròpies (Horitzó quadrat de César Camarero, Prometeu de Luigi Nono, Primer teatre musical de Tomás Marco, <strong>La</strong> tradició oral de Mauricio Kagel, <strong>La</strong> nit i la paraula de José Manuel López López, Silvano Sylvano i <strong>La</strong> Passió segons Sade de Sylvano Bussotti, Fragment d’Orfeu de Jesús Rueda, Un parc de Luis de Pablo i Els murmuris de l’erm de Julio Estrada) que han obert un camí que té unes excel·lents possibilitats de futur, un camí que s’ha de seguir, un camí que farà possible que molts artistes de gran talent treball<strong>in</strong> plegats, contribu<strong>in</strong>t a fomentar la creació d’una òpera nova, d’un teatre musical espanyol nou. Operadhoy creu que actualment és més possible que mai establir les bases que permet<strong>in</strong> fomentar una òpera espanyola nova, perquè és segur que comptem amb una de les generacions d’artistes més brillants i potents de tota la nostra història cultural. Des de sectors com la música, la literatura, el teatre, les arts escèniques, la plàstica o les arts visuals sorgeixen valors nous que fan que Espanya es pugui considerar avui com un dels països més actius i amb més potencial creatiu a Europa. És important dir que, des del 2005, Musicadhoy i Operadhoy són membres de ple dret de l’organització <strong>in</strong>ternacional –subvencionada per la Comunitat Europea– Réseau Varèse. Pertanyen en aquesta entitat els millors festivals <strong>in</strong>ternacionals dedicats a la producció contemporània. Per primera vegada, una entitat espanyola entra a formar part com a membre actiu del que sens dubte és avui l’organització europea de concerts i òpera contemporanis més potent. L’experiència de Barcelona Amb la gran ajuda de Mercedes Casanovas i Águeda Viñamata, el suport de la Fundació Caixa Catalunya i l’entusiasme del seu director, Àlex Susanna, el 2006 vam llançar el Primer Festival de Música Contemporània de Barcelona, centrat en la figura carismàtica de Robert Gerhard, amb el clar objectiu de posar totes les nostres forces perquè Barcelona recuperés el seu compromís històric amb la veritable modernitat. Durant els anys de la Segona República, Gerhard, des de la seva obra, des dels mitjans de comunicació on escrivia, des dels seus càrrecs al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va contribuir decisiva- 67 XAVIER GÜELL ment al fet que Barcelona arribés a ser una important capital musical a Europa. Una ciutat europea que va acollir Schönberg –que fugia dels nazis– durant més de vuit mesos i on va néixer la seva filla, que es va dir Núria i després es casaria amb Luigi Nono; una ciutat on es va estrenar el concert de violí d’Alban Berg, una ciutat que també va rebre Anton Webern, una ciutat, fet i fet, on es coneixien i s’apreciaven les últimes composicions d’autors de referència com Strav<strong>in</strong>sky i Béla Bartók, Eisler o H<strong>in</strong>demith. Robert Gerhard hi va tenir, sense cap dubte, una <strong>in</strong>fluència decisiva, i amb el nostre homenatge a la seva figura volíem dirigir-nos a aquest esperit obert, cosmopolita, lúdic, <strong>in</strong>tel·ligent, que Barcelona va tenir com a gran ciutat de la Mediterrània i que hem de recuperar de totes totes. El Segon Festival: “Mompou 2007, els poetes del so” és un cicle que cont<strong>in</strong>uarà la trajectòria <strong>in</strong>iciada ja amb Gerhard 2006, i que té la <strong>in</strong>tenció no solament de presentar una part substancial de l’obra de Frederic Mompou s<strong>in</strong>ó de relacionar-la amb el procés creatiu de diversos compositors de l’avantguarda musical. I per què Mompou? En primer lloc perquè, sense cap mena de dubte, és el gran compositor juntament amb Gerhard del segle XX a Catalunya. I en segon lloc, perquè estableix una línia directa amb molts dels grans autors contemporanis que han treballat el so com una cosa en si mateixa, el so com un fet transcendent i poètic. Estic segur que amb aquest cicle tornarem a triomfar com l’any passat. En tot cas, la meva lluita ha estat des de fa alguns anys convèncer d’una manera general que el coneixement de la millor música del nostre temps, la que en diem música contemporània, és una de les poques, en tot cas més <strong>in</strong>tenses, aventures estètiques que pot tenir l’home actual ■
Frank Madlener El lloc i la seva fórmula Mentre que des de determ<strong>in</strong>ats sectors s’alimenten les queixes per la crisi de la música contemporània, l’IRCAM de París articula propostes artístiques. Una breu presentació dels eixos pr<strong>in</strong>cipals –i de les noves generacions que es veuen emparades per l’IRCAM prospectif– d’aquesta mítica <strong>in</strong>stitució fundada per Pierre Boulez permet plantejar <strong>in</strong>iciatives <strong>in</strong>teressants que, lluny de quedar-se a la capital francesa, poden dispersar-se per Europa, com les branques d’un mateix fruit. En aquest con<strong>text</strong> cal anar més enllà per aconseguir un abast exterior de la creació, mediadors i cronistes nous que es trob<strong>in</strong> fora de la composició mateixa. Frank Madlener és director de l'IRCAM des del gener del 2006 i director artístic des del juliol del 2004. Ha cursat estudis musicals i pianístics a França i a Bèlgica. Ha estat director artístic de l'European Mozart Foundation i ha treballat a Praga, Budapest i Cracòvia. També va ser director artístic i productor del festival Ars Musica de Brussel·les i director artístic del festival Musica d'Estrasburg (edicions 2003, 2004 i 2005). 68
- Page 1 and 2: nexus 37 La música contemporània:
- Page 3 and 4: Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
- Page 5 and 6: Música contemporània a Europa
- Page 7 and 8: QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
- Page 9 and 10: QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
- Page 11 and 12: Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
- Page 13 and 14: haver-hi concerts generalistes, per
- Page 15 and 16: Pierre Albert Castanet L’Europa d
- Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
- Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
- Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
- Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 25 and 26: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 27 and 28: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 29 and 30: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 31 and 32: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 33 and 34: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
- Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
- Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
- Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
- Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
- Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
- Page 51: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
- Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
- Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
- Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
- Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
- Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
- Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
- Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
- Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
- Page 71 and 72: sentació -de la representació com
- Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
- Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
- Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
- Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
- Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 83 and 84: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 85 and 86: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 87 and 88: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
- Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
- Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
- Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
- Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
- Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
- Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 103 and 104:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 105 and 106:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 107 and 108:
dels conservadors. Obres orquestral
- Page 109 and 110:
LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
- Page 111 and 112:
que s’acosten als cinquanta anys
- Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
- Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
- Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
- Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
- Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
- Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
- Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
- Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
- Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
- Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
- Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
- Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
- Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
- Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
- Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
- Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
- Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
- Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
- Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 151 and 152:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 153 and 154:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
- Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
- Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
- Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 163 and 164:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 165 and 166:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 167 and 168:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 169 and 170:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 171 and 172:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 173 and 174:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
- Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
- Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
- Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
- Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
- Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
- Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
- Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
- Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
- Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de