Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Oriol Pérez i Treviño Els possibles perquès d’una “música culta” tan oculta En clau provocadora, l’article carrega contra les elits actuals, acusant-les d’anacròniques. Lluny d’alimentar les queixes de tots els qui es lamenten de la crisi actual, l’autor critica els «buròcrates intel·lectuals» i el reduccionisme d’alguns creadors musicals catalans a l’hora de subscriure el que és música contemporània i el que no l’és. La música contemporània entesa com a música culta que va dirigida a una minoria s’ha allunyat en excés del públic, i l’observa, equivocadament, com a subjecte passiu. Es mantenen uns esquemes del passat, fossilitzats, una música desarrelada de la tradició cultural catalana que hauria d’eixamplar horitzons i acostar-se força més a un públic que a hores d’ara li dóna l’esquena. Oriol Pérez i Treviño. (Manresa, 1972). Musicòleg i assagista, coordinador general de la Xarxa de Músiques a Catalunya i director adjunt del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. En els darrers anys ha publicat Josep Maria Mestres Quadreny (Proa, Bar- 104 celona, 2002), La passió per la música. Recerques d’un melòman il·lustrat (compilació d’articles sobre temàtiques musicals d’Ernest Lluch. Quadern Les 7 Sivelles, Girona, 2004) i coautor d’El descrèdit de la cultura (El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2005).
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «MÚSICA CULTA» TAN OCULTA D’acord amb els postulats de la tradició, aquest article s’ha de considerar una heretgia. Preocupats apassionadament per qüestions lingüístiques o estètiques, el món selecte dels compositors de música contemporània ha continuat immers, amb una tenacitat i una voluntat abnegades, en uns plantejaments sobre el fet musical absolutament desfasats o, en el pitjor dels casos, anacrònics. En els primers compassos del segle XXI, aquest món resta voluntàriament i totalment allunyat de nous enfocaments analítics que, a tall de síntesi, indiquen que el mot «música» és excessivament reduït per desplegar la veritable dimensió d’una manifestació que, sense cap mena de dubte, a la fi ha adoptat tantes formes i possibilitats com identitats culturals hi ha. Paradoxalment, per a la majoria dels nostres compositors només continua existint una música veritable: l’hereva d’una concepció que arrenca amb L. v. Beethoven i es permeabilitza fins als nostres dies, via Schönberg, passant per Darmstadt. És per això que el sotasignant, en primer lloc, no es pot estar de relativitzar les expressions de tristesa o queixa amarga d’uns determinats membres del col·lectiu de compositors a l’hora de donar la seva visió sobre la situació actual de la música contemporània. Al capdavall, les seves arrels estètiques calen de ple en el romanticisme i, per dir-ho amb els mots d’un contemporani d’aquest moviment com Schelling, «cal atribuir a l’existència humana una tristesa ineludible, base principal, d’altra banda, per al fonament de la consciència i el coneixement». En el cas del principat de Catalunya, deixant ara i aquí els altres territoris de parla catalana, la suposada problemàtica a l’entorn de la música contemporània ha agafat un caire de dramatisme per uns posicionaments 106 en l’esmentat col·lectiu, que sembla que no li importin en absolut altres fets diferents de la creació (composició) però igual de determinants i constituents de la realitat musical: els intèrprets, el públic, la crítica i, en definitiva, les mateixes dinàmiques socioeconòmiques de l’ens social a qui, a priori, es dirigeixen. La meva intenció en aquestes línies no és construir un article teòric ni analític, sinó més aviat transmetre de manera comprensible les conclusions personals a què arribo respecte a la música contemporània, a través d’alguns motius de reflexió esdevinguts amb l’escriptura d’aquest article. Valgui per endavant, però, que potser més d’una vegada entraré en el camp de les contradiccions. Sobre aquesta inserció, subscric plenament el que afirma el director berlinès Nikolaus Harnoncourt en el pròleg del famós Diàleg musical: «S’ha de confiar molt més en un company honrat, sobretot si es contradiu, que no en els buròcrates intel·lectuals que aconsegueixen classificar-ho tot en compartiments indefectiblement correctes». 1. Què és música contemporània? La primera gran complexitat a què ens veiem abocats en endinsar-nos en el panorama de la música contemporània és que aquesta, volgudament, només es vol identificar amb una manera de concebre la música que és hereva dels primers anys del segle XX i de les experiències esdevingudes en cercles com la Societat per a les Interpretacions Musicals Privades de Viena. Al nostre país, que l’Associació Catalana de Compositors (ACC) tingui com un dels programes fonamentals l’organització de concerts amb obres dels seus associats, no deixa de ser un exemple de l’isolament a què es veu empesa una associació que, entre les seves grans virtuts, té la d’haver deixat fora de la mateixa ACC, en
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79: Música contemporània a Catalunya
Page 83 and 84: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?