Consult the text in PDF format - La Pedrera

nis Xenakis. En dues jornades Xenakis es van poder escoltar
la seva música electroacústica, assaigs públics, concerts i conferències
especialitzades.
80 En el primer festival destaca l’estrena de Shima (1970) d’Alain
Louvier, pàgina rítmica interpretada pel Groupe de Percussions
de Metz.
81 Títol genèric donat, el 1977, al cicle de concerts inaugural de
l’IRCAM (a París i províncies). En aquell moment, lluny de constatar
una «crisi» de la música contemporània, Pierre Boulez
prefereix parlar (en el «Primer llibre de l’IRCAM» etiquetat
com a tal) de «translació» i d’orientació de «tria». Cf. Pierre Boulez,
«Donc on remet en question», La musique en projet. París,
Gallimard, 1975, p. 13.
82 Continuaran igualment els festivals de Leeds, Birmingham,
Bristol i Norwich, per citar-ne els més importants. Aquestes
manifestacions tenen el mèrit de passar comandes als compositors
anglesos. El 1902 es van estrenar a Sheffield partitures
d’Elgar, Parry, Cowen o Coleridge-Taylor (cf. Jacques Michon,
La musique anglaise. París, Armand Colin, 1970, p. 246).
83 Dedicada a Benjamin Britten, la 14 ème Symphonie de Dimitri
Xostakòvitx es presenta per primer cop a Anglaterra en l’Aldeburgh
Festival, el 1970.
84 Pensem també en el Festival Música Joven Española, on es van
estrenar, el 1960, les Invenciones per a orquestra de cambra,
de Luis de Pablo, o en el Festival Neue Musik für Kinder 1976,
que va acollir el nou ordinador de Iannis Xenakis anomenat
l’UPIC.
85 Ferruccio Busoni, «À la jeunesse», L’esthétique musicale. París,
Minerve, 1990, p. 97.
86 Cf. «Britten on Aldeburgh and the future», Opera, 1967.
87 Citem, per exemple, aquest memorable recital de melodies
signades per Lennox Berkeley, Gerald Finzi, Ralph Vaughan
Williams o Peter Warlock, concert interpretat per la mezzosoprano
Janet Baker al juny del 1968.
88 Per exemple, A mind of winter (1981) de George Benjamin o
Archipelago S. (1993) de Toru Takemitsu.
89 La primera peça de les Citations de Dutilleux, titulada For Aldeburgh
85, ha estat composta en aquest marc. Reprodueix un
breu fragment de Peter Grimes de Benjamin Britten, en homenatge
al seu principal intèrpret, Peter Pears.
90 Cf. Aldeburgh Anthology. Aldeburgh-Londres, R. Blythe, 1972.
91 L’estat francès ha instituït una política de comandes i ha estat
impulsor de festivals, com ara, el 1977, el Cicle Iannis Xenakis,
presentat pel Ministeri de Cultura i Comunicació. Primer festival
dedicat totalment a l’art xenakià amb una durada d’un
mes, l’operació comportava dotze concerts a París i sis a la resta
de França (amb trenta-quatre obres per a solistes, de música
de cambra, per a banda i per a orquestres, entre les quals
la primícia mundial de Jonchaies i la primera audició francesa
de Cendrées i d’Epeï).
92 Per exemple, Les Thermes de Cluny (museu parisenc) per al
Polytope de Cluny de Iannis Xenakis; els Bains Douches d’Estrasburg,
que acullen obres subaquàtiques de Michel Redolfi,
o l’estació de Sotteville-les-Rouen, on té lloc el Festival Octobre
en Normandie.
93 Vegeu els llibres dedicats a T. Takemitsu i a B. A Zimmermann
(París, M. de Maule, 1996 i 1998 respectivament), suscitats
pel Festival Octobre en Normandie i pel seu director Laurent
Langlois.
94 Raymond Aron, Les désillusions du progrès, essai sur la dialectique
de la modernité. París, Calmann-Lévy, 1969, p. 293.
95 Raymond Aron. Op. cit., p. 294.
96 Jean Barraqué, «Propos impromptu», Écrits. Op. cit., p. 181.
97 Célestin Deliège, Cinquante ans de modernité musicale: de
Darmstadt à l’IRCAM. Sprimont, Mardaga, 2003, p. 39-42.
47
PIERRE ALBERT CASTANET
98 Període que va, a grosso modo, de la mort de Schönberg a la de
Stravinsky.
99 Louis Aragon, La révolution surréaliste n. 12, 15 desembre 1929,
p. 57.
100 Cf. Pierre Albert Castanet, Tout est bruit pour qui a peur. Pour
une histoire sociale du son sale. París, Michel de Maule, 1999,
p. 103.
101 Giacomo Manzoni, «Retour du refoulé, le langage de la musique
comme expression des sentiments?», Écrits. Op. cit., p. 523.
102 Jean Cocteau, Le coq et l’arlequin. París, Stock Musique, 1979, p.
45.
103 Georges Braque, Le jour et la nuit. Cahiers 1917-1952. París, Gallimard,
1952, p. 30.
104 Henri Meschonnic, Modernité, modernité. París, Verdier, 1988,
p. 9.
105 Cf. Dario Gamboni, «Méprises et mépris. Eléments pour une
étude de l’iconoclasme contemporain», Actes de la Recherche
en Sciences Sociales n. 49. París, setembre 1983.