Consult the text in PDF format - La Pedrera

com va néixer l’Orquestra de Cambra del Lliure?
Neix en un moment determinant del país, entre
els anys 1984 i 1985. Jo havia acabat direcció feia
poc i començava a fer les primeres coses.
Quan va desaparèixer, no hi va haver gaires queixes.
S’hauria d’estudiar per què no n’hi va haver. És important
observar com Catalunya devora aquestes coses i
no entronitza gaire. Pau Casals seria l’única excepció.
Aquí s’exigeix molt als seus, però no se’ls cuida gaire. Es
demana que vessis la sang pel país, però no et donen
res. Només cal anar mirant els maleïts.
Com Robert Gerhard, un dels grans que hem tingut al
segle XX, que continua essent un gran oblidat. Hi ha
163
simfonies seves que no s’han estrenat mai a Catalunya.
I si no coneixes l’obra de Gerhard, no es pot entendre
el que passa als anys setanta i vuitanta.
I tot i això, li van girar l’esquena.
Completament. Fins i tot penso que moltes vegades els
mateixos compositors d’aquí preferien que no els fes
ombra.
No solament que no els faci ombra, sinó que també hi ha
una certa infravaloració de la seva figura. És una mica el
que passa en el món de les lletres amb Eugeni d’Ors. En
canvi, hi ha un aspecte espanyol que fa que, històricament,
Espanya vengui a fora la provocació. Goya, Buñuel,
Dalí o Picasso, tots ells tenien un punt de provocadors i
van triomfar a nivell internacional. A diferència d’Es