Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Josep Maria Guix Reflexions a l’entorn de la nova generació de compositors catalans Aprofitant els coneixements del passat i els avantatges que ofereixen les noves tecnologies, que permeten la composició assistida per ordinador i més facilitat en l’edició i difusió de les seves obres, la nova fornada de compositors catalans s’enriqueix en l’intercanvi artístic que obtenen de les estades gairebé imprescindibles a l’estranger. Ens trobem davant una multiplicitat de camins que posa fi als dogmes i les escoles precedents i que comporta un eclecticisme tant estètic com compositiu. Josep Maria Guix. Compositor, professor i divulgador musical. És llicenciat en història de l’art per la UAB i titulat superior en composició i teoria de la música pel Conservatori de Badalona. Ha estudiat música electroacústica a la Fundació Phonos de Barcelona i composició a l’IRCAM de París. Guardonat amb el X Premi Internacional de Composició Ciutat d’Alcoi de Música de Cambra (1995) 146 i el XIV Premio SGAE para Jóvenes Compositores (2000). Actualment compagina la seva activitat com a compositor amb la divulgació musical (Fundació la Caixa, l’Auditori, etc.), la direcció del Festival Nous Sons i la docència a l’IES Joan Coromines, al Conservatori del Liceu i a la Universitat Pompeu Fabra.
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA GENERACIÓ DE COMPOSITORS CATALANS Lluny de confeccionar un exhaustiu llistat de noms i perfils biogràfics, la intenció d’aquest article no és cap altra que aproximar el lector a la realitat de la música de creació i comprendre l’entorn de les noves generacions d’ara i d’aquí. Què ha canviat en relació amb el passat més proper? D’uns quants anys ençà, desapareguts alguns personatges emblemàtics del panorama compositiu del país –Montsalvatge, Homs–, reconeguts els seus hereus d’edat més avançada –Benguerel, Guinjoan, Soler– i establerts amb ple dret els compositors nascuts en la dècada dels cinquanta –Brotons, Casablancas, Charles–, cal analitzar quin és l’estat de la qüestió. Certament, les circumstàncies que envolten el fenomen no són avui les mateixes que hi havia una trentena d’anys enrere. S’ha dit sovint que la guerra civil i l’aïllament del franquisme suposaren un llast important en l’arribada dels nous corrents vigents a Europa: la formació dels compositors amb prou feines albirava l’atonalisme bartokià o el mètode amb els dotze sons de Schönberg. No cal dir que, temps després, els postulats de l’avantguarda de Darmstadt, les aportacions de la nova música polonesa o la revolució conceptual de l’altra banda de l’Atlàntic van arribar tard i amb distorsions. D’aquí la necessitat de bona part dels autors actius durant els seixanta i setanta per cremar etapes. Sortosament, la situació actual és ben distinta. Si bé no podem afirmar encara que la normalització, pel que fa a la música contemporània, s’hagi assolit plenament –Barcelona no és Londres, París o Berlín, malgrat els esperançadors esforços que s’estan duent a terme–, si és cert que, en una societat globalitzada, l’accés a la informació està, en principi, més a l’abast dels qui comencen carrera en aquest àmbit. Però, què caracteritza les noves generacions de compositors joves a Catalunya? La resposta implica tractar 148 diversos paràmetres que, més enllà del tarannà personal, configuren el rerefons musical d’un territori: des de l’ensenyament fins a la difusió. I és que la formació continua essent un pilar fonamental. Malgrat aquella màxima tan repetida que «la composició no s’ensenya, sinó que s’aprèn» cal insistir en la necessitat d’una educació integral que no exclogui –i, alhora, que tampoc no estudiï exclusivament– ni les tècniques del passat ni les aportacions informàtiques més recents. Són prou conegudes les influències del contrapunt canònic en Webern, Ligeti o Benjamin, igual que la necessitat de vertebrar el discurs per tal d’evitar una música que, amb l’ús de les noves tecnologies electròniques, esdevingui només una atractiva col·lecció de sons, tal com adverteix Boulez. Han arribat nous aires a casa nostra, i el tradicional divorci existent entre la universitat i els centres d’educació musical superior sembla que, a poc a poc, tindrà solució, atesa la coincidència d’interessos d’intèrprets, investigadors i compositors davant d’uns reptes comuns. L’estada a l’estranger s’ha fet gairebé imprescindible: tot i no garantir la qualitat dels resultats, permet, si més no, el intercanvi d’impressions amb altres col·legues d’arreu. Al seu torn, la presència a Catalunya de figures forànies significatives en cursos i classes magistrals –Harvey, Lachenmann, Lindberg, Saariaho– encoratja una visió menys asprívola amb vista a l’esdevenidor. Una de les dificultats més grans continua essent la difusió de les obres. En l’àmbit de la música impresa –element encara indispensable en el nostre ofici–, l’aparició de potents eines informàtiques per a l’edició de partitures ha fet que, sovint, el compositor esdevingui alhora editor. Sorgeix, llavors, una paradoxa: mentre que l’ús d’un programari especialitzat facilita enormement l’obtenció de còpies de gran qualitat, un
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115: lir amb categoria internacional un
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 167 and 168:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?