Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

PARADOXES I ATOTS D’UNA CRISI PERMANENT predecessors no havien estat aleshores, tenen dificultats a fer escoltar dins la societat de les arts actuals un discurs col·lectiu diferent. Segons això, la crisi de la música contemporània no concorda exactament amb una crisi de la creació musical, que es manté relativament pletòrica, 1 sinó més aviat amb un moment històric en transformació, on l’emancipació necessària de la postguerra, la politització dels reptes estètics i formals, s’esgoten gradualment en profit d’un retorn a ambicions en aparença més acadèmiques. Així doncs, és simptomàtic que les joves generacions (la dels compositors nascuts als anys setanta) facin referència, de manera quasi unànime, a la generació dels anys vint (la dels Berio, Boulez, Ligeti, Stockhausen…), fins i tot a la Segona Escola de Viena, com ho feien vint anys abans, la generació precedent. A França, per exemple, Bruno Mantovani (nascut el 1974) encarna i reivindica aquesta tendència nova a la síntesi, al consens, a l’herència serena i no polèmica de les avantguardes. Actitud provisòria o definitiva? Ara per ara ningú no ho pot predir. Paradoxalment, en molts països europeus, gràcies a l’impuls donat per algunes personalitats conscients –sigui per tradició, sensibilitat, oportunisme o intuïció– de la necessitat de la creació en la institució musical, els compositors amb més projecció, però també de vegades massa joves, han migrat dels cercles especialitzats –festivals, estudis de recerca…– per apropar-se de nou a les seus d’òperes o d’algunes orquestres on han estat instaurades residències, temporades de música de cambra on solistes es fan càrrec d’un repertori contemporani. Aquesta «dispersió» de la creació musical, que va ser natural fins al anys cinquanta i que semblava de vegades abandonada en profit dels «especialistes», li torna a donar un veritable impuls. Perquè si bé és evident que l’estat de crisi permanent del medi especialitzat no crea avui les condicions d’una gran agitació artística, en canvi, obre la possibilitat, gràcies a un anivellament envers una qualitat mitjana ben sovint superior –en termes d’escriptura, d’interpretació, de tecnologia…– a la que estava globalment en voga fa trenta o quaranta anys, cap a una redistribució de les iniciatives. Aquesta situació presenta força graus de variació a l’escala d’Europa, segons que les estructures públiques hagin estat o no conservades, renovades o abandonades. De nord a sud del continent i d’oest a est observem, segons els països, un cert interès pel corporativisme (societats de compositors molt presents en els països 78 nòrdics, bàltics i de l’Europa oriental), una renovació progressiva de les institucions de creació (a França i a Alemanya, en particular, però també a Àustria i a Portugal), un desinterès perjudicial al sud (Espanya, Itàlia i Grècia, sobretot). El Regne Unit, com en altres àmbits artístics, navega entre l’abandó i la renovació inventiva del suport a la creació. El Réseau Varèse, creat el 1999 per iniciativa del Festival Música d’Estrasburg, compta avui amb més de vint membres 2 de disset països europeus, és un judiciós observatori de les diferències i dels potencials europeus en termes de creació musical, a més d’una eina d’ajut per a la difusió i la promoció de la creació musical. La varietat de les estructures (festivals, sales de concert, teatres, estructures de producció o de recerca…) mostra quants dels objectius comuns poden ser compartits pel que fa a afinitats artístiques, però també com és de vital donar suport a la circulació de les obres i dels artistes a risc de veure crear-se zones geogràfiques privades de tota activitat artística contemporània internacional i reduïda a idiomes retrògrads. També és interessant observar com la influència dels membres del Réseau sobre el seu medi local és un factor de desenvolupament real i indispensable per a la difusió de la creació musical. Tanmateix, en mig segle, la música contemporània, paradoxalment víctima de la seva forta notorietat d’avantguarda, ha aconseguit establir una relació de força entre idees noves i repertori, de la pertinència del qual no podem respondre. Ara mateix, li manquen, potser, alguns principis més universalistes que gramaticals i unes implicacions més fortes en una societat de les arts més necessitada de referències que de revolucions ■ Notes 1 Hi ha unes quantes personalitats que constitueixen un brillant relleu internacional: Benjamin, Rihm, Dillon, Dusapin, Lindberg, Francesconi i d’altres que són d’una mateixa generació, hereus més o menys reconeguts de les avantguardes dels anys cinquanta. 2 Allò que representen els membres, cooptats en assemblees generals, són les persones i no les institucions, cosa que permet una gran barreja d’idees i evita la presència definitiva d’una institució al si de la xarxa.
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999, la Xarxa Varèse té 21 socis de 17 països europeus. Són els següents: Ars Musica (Brussel·les) Baltic Network for New Music (Riga, Vílnius, Tallinn) Berliner Festspiele / Konzert Haus (Berlín) Budapesti Fesztival Központ (Budapest) Casa da Música (Porto) Contemporary Music Festival (Huddersfield) IRCAM / T&M (París) Festival Ljubljana (Ljubljana) Megaron Concert Hall (Atenes) Musica (Estrasburg) 79 Musicadhoy (Madrid) Musica Nova (Hèlsinki) Rai Trade (Milà) Roma Europa (Roma) Schauspiel Frankfurt (Frankfurt) South Bank Centre (Londres) New Music Festival (Estocolm) Ultima (Oslo) Wien Modern (Viena)
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10: QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12: Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14: haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16: Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112:
que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?