Consult the text in PDF format - La Pedrera

ALIANCES I CONTRAPUNTS
trar dues coses: per què voldríem que la música nova
depengui d’aquests judicis de la premsa? En segon lloc,
l’escenari de la nova música pot crear la seva pròpia pàgina
d’informació a la xarxa.
De fet, el que proposo és portar a la xarxa tota la distribució
de la música nova. Un servidor d’Internet de
capacitat moderada podria substituir fàcilment els
comunicats, les agendes i fins i tot les emissores de ràdio.
L’època en què les emissores de ràdio invertien abundantment
en la música nova desapareix amb rapidesa,
fins i tot a Alemanya i als Països Baixos. Amb l’ajuda
de l’electrònica, els artistes poden posar les seves
obres a punt per a la descàrrega digital o per a l’escolta.
D’aquesta manera, atès que les empreses discogràfiques
ja no paguen per una quantitat suficient de música
contemporània ni la publiquen, els artistes no perden
ingressos. A més, ara es desenvolupen formats nous que
combinen la presència a Internet i la creació artística;
per exemple, els fascinadors dissenys musicals d’Uwe
Zahn, coneguts com a Arovane (www. arovane.de).
En realitat, les discogràfiques treuen mèrit a les creacions
contemporànies. Un exemple ben xocant ha estat
comprovar que una obra mestra com Music for eighteen
musicians de Steve Reich es pot descarregar legalment
d’Internet per dos euros tan sols.
Això s’aplica també a les partitures i altres materials.
Entenc que no és el que els editors desitgen, però
tenint en compte que solament un percentatge ínfim
de compositors aconsegueix ser editat, un repertori d’arxius
Sibelius o Finale pot arribar a bons estàndards de
publicació amb despeses menors que la publicació tradicional.
Stockhausen també ha estat pioner en això
(www.stockhausen.org).
Aquestes publicacions en línia, combinades amb la
ràdio, la venda de partitures i de discs, a més de la
informació sobre les agendes, ja estan en ús. El col·lectiu
nord-americà Artistshare ha millorat aquest model
de negocis amb un èxit notable. Un dels fundadors, la
compositora de jazz i directora de conjunt Maria
62
Schneider (www.mariaschneider.com), ha tret de les
mans de tercers tota la seva producció i dedica tots els
esforços a les interpretacions en viu i a la seva pàgina
web.
Ara bé, si falla tot, proposo que ens limitem a començar
de cap i de nou, basant-nos exclusivament en l’aura de
les obres interpretades en directe. Al meu parer, les obres
següents poden servir de referència per a una cultura
molt emocionant de música nova «nova»: Ígor Stravinsky,
Agon; Steve Reich, Music for eighteen musicians; Louis
Andriessen, De Tijd, De Materie, De Snelheid; Helmut
Lachenmann, Zwei Gefühle, Grido; Harrison Birtwistle,
Earth dances, Theseus game, The shadow of night; Pierre
Boulez, Sur incises, Pli selon pli, Dérive; Jonathan Harvey,
Madonna of winter and spring, Wheel of emptiness,
One evening, i Karlheinz Stockhausen, Kontakte,
Inori, Luzifers Tanz, Michaels Reise um die Erde.
Arribats aquí, potser us semblarà que l’estança con-
La premsa escrita té altres coses de què preocupar-se i
els seus reportatges són, com a molt, superficials, a més
d’asimètrics i desproporcionats.
tinua sumida en la foscor. També hi regna un silenci
estrany, i els artistes hauran d’acarar els seus interessos
amb afers del món real. Jo em sento obligat a plantejar
una qüestió una mica desagradable. Per a nosaltres, el
planeta en què vivim és la causa dels nostres problemes
principals. Els problemes del canvi climàtic, de l’energia
sostenible, les desigualtats en el subministrament
d’aigua potable, recursos, hàbitat i mobilitat que
provoquen migracions en massa, són molt reals. Què
ens permet a nosaltres, entesos de la música nova, pensar
que les nostres preocupacions mereixen cap atenció?
No es tracta de tàctiques demagògiques. Ni que
ho fossin, més ens valdria començar a pensar-hi, abans
no comenci a preguntar-ho la gent que és fora de la nostra
estança protegida, còmoda i ben il·luminada. En
aquestes poques pàgines, amb el vostre permís i paciència,
jo he tractat d’ignorar aquesta realitat.
Si no esteu d’acord amb la meva selecció anterior, quedeu-vos
si us plau amb el Michaels Reise um die Erde
de Stockhausen, perquè relata la història d’un músic,
ben preparat i dedicat al seu art, que salva el planeta ■