Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

A partir de la decadència del romanticisme, l’autor aborda els valors musicals del món modern (de Claude Debussy i Arnold Schönberg a Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen). Passant per les pràctiques d’improvisació o les relacions entre el teatre i la política, l’obra conclou amb el tema sobre la multiplicitat de llenguatges de la fi del segle XX. Vocabulaire de la musique contemporaine Jean-Yves Bosseur. Minerve, París, 1992. 195 p. Bosseur ha demanat la col·laboració de molts autors per a la redacció d’aquest llibre, que es presenta com un diccionari, amb entrades per ordre alfabètic. D’acousmatique a théâtre musical, d’aléatoire a timbre, els termes que envolten la música contemporània són explicats amb l’ajuda de definicions i citacions, esquemes i quadres. La musica moderna. Le forme e i protagonisti da Debussy al Minimalismo Otto Karolui. Arnoldo Mondadori, Milà, 1998. 275 p. Abundantment il·lustrat, aquest llibre mostra les transicions del món antic al nou: de la tonalitat a l’atonalitat, de la partitura debussiana a la música informàtica i de les tendències romàntiques i impressionistes a les tècniques de collage o les noves expressions del teatre musical. Tout est bruit pour qui a peur. Pour une histoire sociale du son sale Pierre Albert Castanet. Michel de Maule, París, 1999. 461 p. En aquesta obra guardonada amb el Prix des Muses 2000, l’autor mostra que la música és el mirall de la societat. L’estudi es concentra en el segle XX i la seva expressió sonora popular i erudita. Una guia pràctica de les músiques contemporànies, on s’analitzen amb detall les relacions amb els sorolls, la percussió o diversos paràsits sonors. Cinquante ans de modernité musicale: de Darmstadt à l’IRCAM Célestin Deliège. Mardaga, Sprimont, 2003. 1024 p. Professor honorari del conservatori de Lieja (Bèlgica), l’autor esbossa un quadre gegant amb els protagonistes de la música contemporània de la segona postguerra (després del 1945). De Iannis Xenakis a Luciano Berio, o de Henri Dutilleux a Luis de Pablo, els compositors i les seves formes d’expressió passen pel sedàs de l’anàlisi estilística i sociològica. 215 Els principals webs europeus especialitzats en música contemporània: Auditoris: Casa da Música (Porto), www.casadamusica.com Cité de la musique (París), www.cite-musique.fr Konzerthaus (Berlín), www.konzerthaus.de La Philharmonie (Luxemburg), www.philharmonie.lu L’Auditori (Barcelona), www.auditori.com Megaron/Athens Concert Hall, www.megaron.gr South Bank Centre (Londres), www.sbc.org.uk Salle Pleyel (París), www.sallepleyel.fr Teatro Central (Sevilla), www.teatrocentral.com Institucions: Arnold Schönberg Center, www.schoenberg.at Deutsches Musikinformationszentrum, www.miz.org Gaudeamus Foundation - Centre of Contemporary Music, www.gaudeamus.nl Internationales Musikinstitut Darmstadt, www.imd.darmstadt.de IRCAM (París), www.ircam.fr CDMC (París), www.cdmc.asso.fr Le Living, Village de création musicale (París), www.leliving.com Réseau Varèse, www.reseau-varese.com T&M (París), www.theatre-musique.com The Japan Foundation, www.jpf.go.jp Voix Nouvelles, Fondation Royaumont, www.royaumont.com Orquestres/ Conjunts/ Formacions especialitzades: Chœur de Chambre Accentus, www.accentus.asso.fr Ensemble Intercontemporain (París), www.ensembleinter.com Ensemble Moderne (Frankfurt) www.ensemble-modern.com Ensemble Ictus (Brussel·les), www.ictus.be Klang Forum (Viena), www.klangforum.at London Sinfonieta (Londres), www.londonsinfonietta.org.uk Les Percussions de Strasbourg (Estrasburg), www.percussionsdestrasbourg.com Festivals: Aldeburgh, www.aldeburgh.co.uk Ars Musica (Brussel·les), www.arsmusica.be Automne en Normandie, www.automne-en-normandie.com Festival d’Automne (París), www.festival-automne.com Fondazione Romaeuropa (Roma), www.romaeuropa.net Gaida Contemporary Music, www.mic.lt Göteborg Art Sounds, www.gas-festival.com Huddersfield Contemporary Music, www.hcmf.co.uk Inventionen (Berlín), www.daad.de/inventionen Lucerne-Musikfestwochen, www.lucernemusic.ch Musica (Estrasburg), www.festival-musica.org Musicadhoy (Madrid), www.musicadhoy.com Música Viva (Lisboa), www.misomusic.com Musica Nova (Hèlsinki), www.musicanova.fi Musiques en Scène (Lió), www.grame.fr/Festival Nous Sons (Barcelona), www.auditori.com Orfeo-Festival, www.orfeonellarete.it Ultima Oslo Contemporary Music, www.ultima.no Wien Modern (Viena), www.wienmodern.at Editors: Bärenreiter, www.baerenreiter.com Boosey & Hawkes, www.boosey.com Breitkopf & Härtel, www.breitkopf.info/search.php Casa Ricordi, www.ricordi.com Faber Music, www.fabermusic.co.uk Lemoine, www.editions-lemoine.fr Salabert, www.salabert.fr Scott Musik International, www.schott-music.com Universal Edition Wien, www.uemusic.at
El novembre del 2006, deu anys després de la creació de l’Espai Gaudí i coincidint amb el centenari de l’inici de la construcció de la Casa Milà (1906-1912), la Fundació Caixa Catalunya ha reobert aquest espai, completament renovat en la seva forma i continguts. Vol ser un lloc de reflexió, d’exploració, de descoberta, i convida el públic a participar d’una experiència intel·lectual i sensorial en un marc tan excepcional com el de les golfes de La Pedrera. La remodelació de l’Espai Gaudí, que ha endegat l’Obra Social de Caixa Catalunya i ha dirigit Daniel Giralt-Miracle, inclou el redisseny de tots els plànols dels edificis presentats, la construcció de noves maquetes entre les quals destaca la general de La Pedrera, la incorporació d’un 3D de l’estructura de les golfes de La Pedrera com a interpretació de l’arc catenari i la realització en alta definició d’audiovisuals dels edificis de Gaudí més significatius. A més, s’hi han incorporat dos nous apartats, l’un dedicat a la natura i l’altre al disseny, amb els quals es dóna una visió més completa de l’abast de l’obra de Gaudí. L’actuació, que no ha implicat cap intervenció arquitectònica, s’ha fet amb la intenció de potenciar al màxim l’obra original de Gaudí. Així, els elements expositius es presenten com a cossos aïllats, que no estan mai en contacte amb els arcs, per tal de garantir la conservació de l’estructura arquitectònica, la seva visibilitat i la fluïdesa de la circulació dels visitants. Tota aquesta feina s’ha desenvolupat comptant amb un competent equip de col·laboradors: Lagranja design for companies and friends pel que fa al disseny, Lunatus per als audiovisuals, el Taller de maquetes de l’ETSAV de la UPC i Pèndulum per a les maquetes, i el Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (ICUB) i Cosmocaixa, que han cedit algunes peces, a més de l’equip tècnic de Caixa Catalunya. Aquestes pàgines que presentem a Nexus, il·lustrades amb unes suggeridores fotografies de Jordi Belver i Ramon Manent, inclouen unes reflexions de l’ecòleg Ramon Folch i de l’artista Perejaume que obren noves lectures i perspectives sobre Antoni Gaudí, l’arquitecte català més internacional i innovador, amb l’objectiu de convidar tots els ciutadans –els forasters i els barcelonins– a redescobrir la seva obra i a afegir-se als més de vuit milions de persones d’arreu del món que, des que va inaugurar-se l’Espai Gaudí l’any 1996, han visitat la Casa Milà, La Pedrera, on també han pogut gaudir del programa d’activitats artístiques que impulsa la Fundació Caixa Catalunya, convertint aquest centre en un dels motors culturals de Barcelona.
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
Page 73 and 74:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78:
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80:
Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82:
ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92:
els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94:
assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96:
el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98:
tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100:
junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102:
ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110:
LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112:
que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 175: Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 179 and 180: Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182: 234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184: ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186: ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188: ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190: ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192: ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194: ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?