Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Germán Loedel Rois entrevista Eugenio Trías Sentir la música i pensar-la «La bona música, la gran música, ens permet conèixer, de la mateixa manera que la mala música ens cega o ens obnubila. La bona música té un component cognitiu d’obertura per la via del coneixement. La mala música és justament la que en certa manera ens dóna molta emoció però molt poca cognició, o ens dóna massa cognició pedant però a costa de l’emoció», indica Eugenio Trías, per a qui la música té un paper important dins la seva proposta filosòfica. Aquestes són algunes de les seves reflexions. Eugenio Trías (Barcelona, 1942). Catedràtic d’història de les idees. Filòsof i escriptor. Premi Internacional Friedrich Nietzsche 1995. Ha cultivat sobretot l’assaig i alguns dels seus textos s’han convertit en clàssics del pensament: La filosofia y su sombra, Drama e identidad, El artista y la ciudad, Tratado de la pasión, Lo bello y lo sinies- 92 tro, El lenguaje del perdón, Filosofía del futuro, Lógica del límite, La edad del espíritu i Pensar la religión. Membre del consell assessor del diari El Mundo. Des del 1992 imparteix classes a la facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Germán Loedel Rois Llicenciat en música i humanitats.
ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La música és art, però també és més que art. És art que s’autotranscendeix.” Vaig arribar puntualment a la cita de les quatre de la tarda per parlar sobre música amb el filòsof Eugenio Trías. La bona excusa d’escriure aquestes ratlles va valer per poder tornar a veure’ns i intercanviar idees, aquesta vegada sobre la que en diem música clàssica, contemporània, de tradició culta o música nova, i sobre la seva realitat i les seves possibilitats al món d’avui. L’Eugenio em va obrir la porta, cordial, i em va invitar a entrar. Estava sol. Abans d’anar a la sala, vam passar per la cuina a fer-nos un cafè i després ja ens vam asseure als sofàs, envoltats per una enorme col·lecció de llibres, discos i pel·lícules. De seguida vaig sospitar que seria difícil evitar entrar en matèria filosòfica. A casa seva, la música es convertia en objecte de reflexió, i el tema demanava ser tractat amb un discurs que sorgeix de la comunicació entre l’art i el pensament. Com començar a parlar de música amb un filòsof? Després d’un moment de conversa, per fi li vaig preguntar: Què és la música? És en algun lloc proper a la noció de límit o frontera que tu aprecies tant? Sí, té a veure amb les ombres –va respondre, somrient–. Però, en tot cas, també amb la llum. La música és art, però també és més que art. És art que s’autotranscendeix. Recordo aquella frase que diu Flamand, que és un personatge de l’òpera Capriccio, de Richard Strauss: «La música és art sagrat.» Tinc una vella convicció que ve probablement del meu respecte per les tradicions pitagòriques i platòniques, i és que la música és una forma de gnosis, un coneixement que allibera, un coneixement evidentment sensible i lligat amb les nostres emocions; per tant, també amb l’afecte i les passions. En aquest sentit, la música se situa en aquesta zona limítrofa que m’ha interessat tant: una raó que s’arrela en l’ordre de 94 la sensibilitat i de l’emoció, que defineixo com raó fronterera. La música és una forma de pensar i de raonar. Quan parlem de pensament musical, d’idees musicals, em prenc aquestes expressions molt al peu de la lletra. Crec que definitivament hi ha pensament musical i idees musicals. La música es pot definir de la manera brillant com ho fa Leibniz: «un càlcul inconscient». Aleshores, a través de la música sentim però també coneixem. En el teu Tratado de la pasión parles de la passió i l’emoció com a formes de coneixement. Passa el mateix amb la música? És emoció que permet conèixer? Sí, jo segueixo amb la música un argument semblant. Davant la tesi tradicional de la icona de l’amor cec o la idea d’Ortega que l’amor ens impedeix conèixer, li dono una mica la volta. Amb la música faig una cosa semblant. Està molt implicada en les nostres emocions i afectes, en les nostres passions. La música provoca emocions. Però també és propi de la música obrir-nos al coneixement. Coneixement de què? A un coneixement, si es vol, intuïtiu, sensorial, que té com a mitjà l’àmbit sonor i, per tant, les peculiaritats d’aquest àmbit, com ara la de la discursivitat, estendre’s en el temps, la seva afinitat amb el moviment. En tot cas, música com una forma d’argumentació, una forma de pensament. Es pot parlar i cal parlar de proposicions musicals, preguntes i respostes, articulació i complexitat. La música obre qüestions de primer ordre però de solució gens fàcil, com la seva relació amb el llenguatge, la narració i la literatura. I sense aquestes relacions, per ella mateixa? També hi ha el tema de la seva autonomia. Des del segle
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71: sentació -de la representació com
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?