Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Jorge de Persia La generació oculta Van arribar als escenaris quan el franquisme vivia els seus últims dies, es van aliar amb les avantguardes centreeuropees, es van mostrar preocupats per vies més personals, més centrades en la seva perspectiva interior, i per una recuperació de la dimensió perduda músic-públic. Es tracta de la generació de compositors nascuts als anys cinquanta, que encara no han sortit a la superfície com a conjunt malgrat el seu potencial creatiu. Jorge de Persia Musicòleg, és crític musical de La Vanguardia i comparteix aquesta activitat amb la docència i la recerca en temes vinculats al patrimoni musical de Catalunya i Espanya. Ha estat col·laborador científic del CSIC i director de l’Archivo Manuel de 136 Falla (Granada). Ha publicat diversos llibres: Los últimos años de Manuel de Falla (1993), Joaquín Turina (1999), En torno a lo español en la música del siglo XX (2003), Julián Bautista (2005) i Xavier Benguerel (2006), entre d’altres.
LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi ha una generació de músics que va sortir a escena coincidint aproximadament amb els darrers temps de la vida de Franco; els seus integrants van néixer als anys quaranta i cinquanta. Poc atesa la seva presència en les programacions, agrupa entre les seves files característiques de varietat, imaginació, tradició o innovació, que fan que, a hores d’ara, tingui un desenvolupament i un perfil atractius. En termes estètics, és cert que li manca una definició unívoca, cosa que –d’acord amb el que succeeix en altres països europeus– ja és una definició en si. Però hi ha aspectes de conjunt que la diferencien particularment de l’anterior, integrada pels que han sabut reprendre el camí des de l’erm que va deixar la Guerra Civil. Si més no, una diferència les distingeix: la distància que els més joves manifesten per les fórmules establertes en la construcció de la seva identitat i, alhora, una certa presència menys clara de la imatge del compositor «constructor de llenguatges». Sabem que en cada etapa de definició generacional o artística és clara la intenció d’establir diferències amb el passat immediat. La generació de Guinjoan, Benguerel, Mestres Quadreny, és a dir, l’anterior a aquesta de què parlem, es va mostrar aliena –atesa la ruptura de la Guerra Civil– a la línia marcada pels antecessors, allunyantse de la tradició establerta a partir de les premisses de Felip Pedrell a la fi del segle XIX. Que havia donat peu a figures de projecció, com Granados i Albéniz –malauradament, tots dos morts prematurament–, i després, Falla i Gerhard. La guerra va significar –sobretot a Madrid– una ruptura amb els plantejaments esbossats durant la República. A Catalunya, no obstant això, figures com Mompou, Toldrà i Montsalvatge van mantenir a la seva manera una continuïtat de propòsits en una perspectiva diguem-ne mediterrània. Els joves que 138 encetaven la carrera als cinquanta, que van conviure amb ells, van renunciar a aquesta perspectiva per aliarse amb les avantguardes centreeuropees de postguerra, en línia aliena a qualsevol tret identitari pel que fa a Espanya. El serialisme i les seves seqüències van ser la moneda de canvi que donava carta d’identitat. Però quan la generació de què parlem arriba a l’escenari als anys setanta, les crítiques a aquelles fórmules ja estaven assumides i les distàncies, marcades. En general, es mostraven preocupats per vies més personals i per una recuperació de la dimensió perduda músicpúblic, que a la generació anterior semblava interessarli poc. És clar que també van trobar un panorama diferent del dels antecessors, ja enriquit per la seva tasca, i del d’associacions com Juventudes Musicales i altres experiències diverses, com l’Associació Catalana de Compositors, que desenvolupa activitats des de fa més d’un quart de segle. Un altre tret és significatiu, el contacte intergeneracional a través dels mestres i la resposta i orientació adequada a les inquietuds renovadores. La generació de Mestres Quadreny, Benguerel, Soler o Guinjoan va trobar Taltabull. Segons Josep Soler, però, els va faltar un Gerhard a l’horitzó. Els de Casablancas o Charles, per esmentar-ne dos de distingits, van tenir en canvi un diàleg més senzill i integrador amb la realitat local. A banda d’alguns mestres ocasionals, en aquests anys interessa als joves la trajectòria i la sòlida formació de Josep Soler, així com el seu esperit integrador del coneixement. Soler va ser una figura clau en aquest sentit de la formació de la nova generació. Agustí Charles recorda que, acabats els estudis al conservatori, la seva percepció musical va canviar notòriament quan va conèixer les experiències d’Albert Sardà, Miquel Roger, J. M. Vilà i Carles Guinovart (professor al
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 57 and 58: Antoine Gindt Paradoxes i atots d
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107: dels conservadors. Obres orquestral
Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126: 159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?