Consult the text in PDF format - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

L’IRCAM prospectif ha de trasbalsar els usos de la música contemporània que concerneix la jove creació, allà on el bosc amaga l’arbre! voltant d’un doble nucli que ens cal trobar, i ràpid!: la creació i la seva transmissió, el «lloc i la fórmula», per parafrasejar Rimbaud. Un projecte de creació (festival, lloc de produccions) arriba a la seva màxima expansió quan esdevé l’esperó de totes les institucions culturals congregades. Cada creació planteja la necessitat d’engendrar una perspectiva que en lliuri l’accés i que constitueixi un cercle d’afeccionats. Aquest model, aplicat al repertori i a la renovació dels públics, sembla molt útil per a totes les funcions i les accions d’una institució, transformant les illes separades en atol constituït. La inflació dels projectes no és un signe de vitalitat: és per la tria d’una política i per l’amplada i la singularitat de les obres sostingudes, que una experiència fora del comú pren forma. Esmunyida subreptíciament entre dos plats de resistència clàssica, la poció contemporània que en repetiria mediocrement els ingredients, tindrà poques possibilitats d’obrir-se camí i existir. Al contrari, una problemàtica comuna pot agrupar signatures i èpoques diferents. La bellesa d’un problema que parla a l’imaginari legitima aleshores l’exposició de les obres. Els mediadors més directes i més importants de l’experiència contemporània continuen essent els intèrprets. Naturalment, un cercle viciós s’instal·la entre aquests i la xarxa de les institucions musicals, induint l’empobriment dels programes i de les temporades convencionals. Per escapar a aquest efecte de circuit tancat, s’ha d’establir amb artistes majors un intercanvi molt al principi de les produccions, sostingut després per una xarxa de difusió pròpia. No es tracta, tanmateix, de capgirar les prerrogatives on el compositor esdevindria l’intèrpret dels desigs del gran intèrpret. Però pot establir-se una intriga rica entre l’enginy del compositor, el virtuosisme d’una pràctica i el desenvolupament d’un instrument, d’una tècnica i d’una tecnologia empeses cap a l’atrinxerament. Tota la història del gènere «estudi» explica aquesta intriga. És essencial, avui, una mirada exterior sobre la crea- 73 FRANK MADLENER ció per desenclavar la música. En el moment en què la premsa redueix els seus espais, on el món intel·lectual i universitari ignora la prospectiva sonora, cal, doncs, recercar aquests mediadors, aquests nous cronistes, aquests intercessors fora de la musicologia, fora de la composició mateixa. Una revista i un diari de la creació tindran aquest paper del després del concert. Paral·lels al treball de vulgarització i de documentació, aquests comentaris no substituiran mai el xoc estètic, però en podran transmetre l’onda. Avançant sobre aquests fronts simultàniament, associant cada acte i la seva mediació amb cada lloc, la seva fórmula, podem afirmar la singularitat de la creació musical i la seva perennitat. Aquesta és la funció essencial de l’acció de la cultura unida al dimoni de la recerca: arrencar el que encara queda de possible a allò probable indefinidament repetit ■
Antoine Gindt Paradoxes i atots d’una crisi permanent A l’hora d’analitzar la crisi de la música contemporània ens adonem que no és cap crisi de creació musical. Llavors ens endinsem en la complexitat del problema i abordem el divorci latent amb la resta de manifestacions artístiques, com el cinema i la dansa. Tot això s’esdevé en un context on la influència de la música clàssica viu un clar retrocés i en un moment on les noves generacions musicals no fan un pas endavant, com van fer en el seu moment les precedents, a les quals ningú no ha pres el lloc ni l’autoritat que mantenen. Antoine Gindt Director de T & M (Théatre & Musique) des del 1997. President des del 2002 del Réseau Varèse, xarxa europea per a la creació i promoció de música nova. És el fundador i director del festival de Musique Action de Vandoeuvre-les-Nancy (1984-1986), dele- 74 gat de producció al festival «Música» (1987-1989) i al Centre Internacional de Recerca Musical de Niça (1990-1991), i assessor musical del Théâtre d’Orléans (1990-1993 i 1999-2000).
Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
Page 5 and 6: Música contemporània a Europa
Page 7 and 8: QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
Page 9 and 10: QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
Page 11 and 12: Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
Page 13 and 14: haver-hi concerts generalistes, per
Page 15 and 16: Pierre Albert Castanet L’Europa d
Page 17 and 18: En el context del festival, en la c
Page 19 and 20: L’especialitat «contemporània»
Page 21 and 22: obstant, «en les esferes de la dis
Page 23 and 24: L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
Page 35 and 36: 9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
Page 37 and 38: nis Xenakis. En dues jornades Xenak
Page 39 and 40: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 41 and 42: ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
Page 43 and 44: André Hebbelinck Aliances i contra
Page 45 and 46: ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
Page 47 and 48: ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
Page 49 and 50: ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
Page 51 and 52: DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
Page 53 and 54: Frank Madlener El lloc i la seva f
Page 55: EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
Page 59 and 60: 77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
Page 61 and 62: Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
Page 63 and 64: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
Page 65 and 66: ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
Page 67 and 68: Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
Page 69 and 70: havia liquidat com a «irracionalis
Page 71 and 72: sentació -de la representació com
Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
Page 107 and 108:
dels conservadors. Obres orquestral
Page 109 and 110:
LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
Page 111 and 112:
que s’acosten als cinquanta anys
Page 113 and 114:
ment ric i sensibilitat, Albert Gar
Page 115 and 116:
lir amb categoria internacional un
Page 117 and 118:
REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
Page 119 and 120:
Arriba l’hora d’endinsar-se una
Page 121 and 122:
CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
Page 123 and 124:
Bernat Vivancos Mozart deia: “La
Page 125 and 126:
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la co
Page 127 and 128:
la meva obra estava feta per agrada
Page 129 and 130:
com va néixer l’Orquestra de Cam
Page 131 and 132:
165 DAVID ALBET “Qui són aquests
Page 133 and 134:
ent. En molt poc temps s’havia re
Page 135 and 136:
Vostè és, sense dubte, un músic
Page 137 and 138:
es punts de contacte amb les genera
Page 139 and 140:
saber jugar entre el que demana i e
Page 141 and 142:
“ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
Page 143 and 144:
tant pintor, quan el seu marxant, p
Page 145 and 146:
181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
Page 147 and 148:
tica cultural cada vegada menen pol
Page 149 and 150:
UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
José Guerrero Una selecció discog
Page 157 and 158:
Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
Page 159 and 160:
Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
Page 161 and 162:
QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de
show all

Consult the text in PDF format - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?