Consult the text in PDF format - La Pedrera

LA GENERACIÓ OCULTA
Mallorca FC, amb aparicions excepcionals i molt sensibles,
com el seu recent Geografies de l’ànima.
Aquells anys setanta van ser de gran efervescència
entre els joves músics i la presència de grups experimentals
és assenyalada; es dóna un associacionisme de
projecció efímera però amb activitats que mostren afany
de canvi. «Una activitat crítica, de protesta i resistència
o de creativa agitació s’escampa arreu i ho omple
tot», indica Llorenç Barber. «Més precaris i combatius»
van ser els de l’inici de la dècada: «el primer Koan, Canon,
Actum Sonda o Gic», i de més presència professional els
que van seguir.
Llorenç Barber (València, 1948), defensor de «l’heterodòxia
musical», de formació clàssica ja que estudià
amb A. Blanquer entre d’altres, va crear els grups Actum
(1973), en què va participar Josep Lluís Berenguer, transitant
el minimalisme i projectes no aliens al teatre, i
posteriorment el Taller de Música Mundana. Va fer una
part de la seva activitat a Madrid, amb expressions pròpies
sempre al marge del llenguatge tradicional, tant
en l’àmbit instrumental com en el de l’organització del
so. Des que usa «objectes sonors» arriba a les campanes,
la seva senya d’identitat, i fa sonar les ciutats a
través d’aquest mitjà de comunicació oblidat.
L’expressió electroacústica és un altre dels àmbits que
van participar d’aquesta experiència generacional, i va
ser precisament al 1975, que es va crear el primer laboratori
destinat a la música electrònica a Catalunya. Aleshores
aquestes treballs mostraven una presència important
al centre d’Europa. Des de l’Argentina, amb una gran
experiència al Centro Latinoamericano de Estudios Musicales
que va funcionar en el marc de l’Instituto Di Tella,
arribà a Barcelona el músic xilè Gabriel Brncic, que amb
l’enginyer Andrés Lewin Richter i Luis Callejo orientarien
l’aventura del laboratori Phonos, actiu principal
en aquest àmbit que després va derivar en altres experiències
institucionals. En els primers temps, Phonos
va tenir aliats importants, com el Grup d’Intèrprets Catalans
(GIC) de Carles Santos, que li va permetre col·laboracions
amb el món de la música instrumental.
En aquest sentit, a més de línies exclusives en l’electrònica,
hi ha propostes que concilien la utilització
dels dos recursos. Eduard Resina (Barcelona, 1961) construeix
una obra de varietat expressiva, amb al·lusions
al flamenc, unes propostes de caire més abstracte i treballs
per a l’escena, mentre que Josep Manuel Berenguer
(Barcelona, 1955), deixeble d’Amargós i de Brncic i
fundador de l’Orquestra del Caos, es defineix com a
«artista inter-media», quasi definitivament orientat a
la creació i recerca en l’electroacústica. Proper a Pho-
En qualsevol moment de la història, sobretot en la música dels nostres dies,
el diàleg compositor-intèrpret és d’una gran importància en molts sentits, i
aquesta generació ha presentat, i presenta, manifestacions singulars tant
de grups com d’intèrprets joves d’una gran categoria en diversos instruments,
compromesos amb la traducció i difusió de l’obra nova.
142
nos en el seu temps i format en matemàtica, Llorenç Balsach
(Sabadell, 1953), en canvi, mostra en la seva obra
musical uns trets intencionats molt eficaços d’un exercici
de comunicació amb el públic, amb varietat de plantilla
instrumental.
Una de les característiques que es podrien remarcar
com a síntesi de conjunt d’aquesta generació és la de
presentar una gran varietat que inclou les tendències
més diverses. I des de propostes de llenguatge que van
tenir al seu moment un cert to de marginalitat, renegant
del sistema, mostra un ample ventall que arriba
als llenguatges més tradicionals però sempre actuals,
passant per la improvisació, les músiques orquestrals i
de cambra en diversitat estilística i bona construcció,
d’altres afectades per filosofies orientals, les electroacústiques,
les teatrals, etc.
El teatre és un camp experimental que presenta el seu
potencial creatiu, tot i que en la forma operística sempre
hi ha senyals de crisi. Portat per un caràcter poc classificable
dins la producció musical, amb idees, un fona-