Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps
d’abandonar la dimensió individualitzada del temps per passar a una
dimensió molt més social d’aquest factor fonamental de l’aprenentatge
—i jo diria que de la vida—; això és molt significatiu a l’hora d’entendre
l’atenció a la diversitat en un entorn de complexitat com és la construcció
de l’aprenentatge. L’aprenentatge no forma part d’una dimensió en la
qual els processos d’aprenentatge es produeixen per absorció, sinó
que l’aprenentatge implica un procés de construcció per part de les
persones. El temps social és un temps construït, i l’aprenentatge neix
més enllà de nosaltres. Nosaltres per si sols no podríem aprendre, i
necessitem construir aquest aprenentatge des dels altres i amb els altres.
Aquest temps social, com sabem prou bé des de fa anys, ens situa en
un dels elements fonamentals de l’adequada lectura de l’atenció a la
diversitat.
Una característica molt pròpia del temps en la nostra societat i en els
nostres processos educatius és la dimensió teleològica. Al temps sempre
li donem sentit, li busquem alguna finalitat. Quantes vegades ens trobem
dient «Això és una pèrdua de temps» o «No vull perdre el temps».... Si
el temps no serveix per a alguna cosa, si no té una finalitat, una dimensió
teleològica; si no es fa servir per arribar a algun lloc, no ha d’existir.
Davant del temps teleològic hi ha el temps ecològic, i és el que jo
reivindico; biològic no vol dir que tingui cap relació amb les ciències
naturals, la biologia o la flora i la fauna, sinó que l’entenc en un context
global. Jo no parlo d’un temps que pren sentit i que existeix en funció
d’alguna cosa, sinó d’un temps que esquitxa, contamina i que d’alguna
manera inunda els contextos. Parlo de l’ecologia com a context; és a
dir, de la creació de contextos en els quals hi ha temps. Quantes vegades
tenim la sensació d’estar en determinats contextos, especialment
laborals, on el temps no existeix? Hem de lluitar i esforçar-nos, obrir
bambolines per fer-hi un lloc en el temps, i que aquest temps que
aconseguim ens doni la possibilitat de gaudir de determinats altres
espais. Per tant, en oposició a la dimensió teleològica del temps
necessitem una dimensió ecològica, perquè aquesta és la que pot acabar
donant un sentit d’utilitat a l’aprenentatge. En la mesura que el
temps contamina la dimensió dels contextos que nosaltres construïm
per als processos educatius, veurem que l’aprenentatge en si mateix és
útil. No és útil per aconseguir determinades coses, sinó que és útil en
si mateix, com a eina de desenvolupament. En un entorn educatiu com
el nostre això de vegades costa de trobar, no només en el discurs, sinó
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
93