Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps
itinerari educatiu i formatiu, hem de tenir la capacitat de produir temps,
no només de consumir-lo a partir de packs compartimentats; no és cap
cosa estranya que ja hi hagi algunes empreses que ens vulguin vendre
això mateix.
Després hi ha el temps programat. Si el temps no està programat ens
genera incertesa i inseguretat. Es considera poc professional preparar
una jornada en la qual no hi hagi un horari o un calendari, on de
manera explícita diguem minut a minut què és el que hem de fer. No
hi ha temps per a la improvisació ni l’espontaneïtat. Si no hi ha temps
per a això difícilment podrà haver-hi motivació per l’aprenentatge,
perquè què és el que explicarem de les nostres vacances quan tornem
al nostre lloc de treball el dia 1 de setembre? Explicarem el programa
d’activitats que haurem fet o les mil i una anècdotes de les coses que
ens han passat? Precisament si són anècdotes és perquè neixen fruit de
l’espontaneïtat i la improvisació. Explicarem que de deu a dotze vam
visitar el British Museum i que després, de dotze a una, vam anar a
Trafalgar Square? O més aviat explicarem que quan anàvem a Trafalgar
Square ens vam trobar una parella de catalans amb qui ens havíem vist
fa molt de temps a Súria? Què és el que és noticiable? Entenc per
noticiable allò que és significatiu per a nosaltres del nostre itinerari i
de com construïm el temps, allò que programem o allò que passa de
manera improvisada i espontània. És l’espontaneïtat allò que dona sentit
al nostre temps, és allò imprevist, el que surt de la norma, el que s’escapa
de les regnes del que prèviament hem planificat, perquè precisament
és allò que dona vida a l’aprenentatge i el que ens motiva. Si
sabéssim ara que hem de marxar de vacances al mes d’agost i seguir
minut a minut un programa sense possibilitat d’obertura o improvisació,
jo crec que més d’una o un de nosaltres ens ho pensaríem, i més en
temps de crisi.
Molt vinculat amb això que acabem de dir del temps de consum i del
temps programat hi ha el temps que es compra i es ven, el temps com
a valor econòmic en si mateix. I també un tipus de temps molt impopular,
però que forma part de la pedagogia de l’existència: el temps
que es regala. Quants de nosaltres regalem temps? O quantes vegades
disposem de temps i el situem en un escenari de compravenda, en el
qual jo et dono el meu temps sempre que tu, a canvi, em retribueixis
econòmicament o amb part del teu temps per dedicar-lo a una altra
qüestió? Fins i tot, la interessant experiència del banc del temps està
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
95