Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Educar en la contemporaneïtat: la tensió entre diversitat i igualtat
complexos o d’incertesa, en l’àmbit del multiculturalisme, dipositen
en l’educació escolar, en l’exercici de la nostra funció a les aules, la
missió de salvar el món, de ser capaços de «construir» el nou ciutadà
crític, de formar un ésser humà no racista, no sexista, no xenòfob, no
classista, no homòfob.
Amb això no estic dient que la nostra acció a les aules hagi de ser
apolítica o que no haguem de crear condicions per a una posició ètica,
crítica, que respecti la diversitat. Vull dir que si l’acció antiracista, per
exemple, es limita només a la missió de generar o contribuir a generar
posicions crítiques davant el racisme, el sexisme, la xenofòbia, l’homofòbia
en els nostres alumnes, no obrirà automàticament l’accés i la
permanència dels alumnes que procedeixen de segments socials
oprimits a una educació de qualitat. Ara bé, algunes polítiques
redistributives es poden situar en l’àmbit de l’escola (per exemple,
qualitat i adequació dels equipaments escolars i els materials didàctics,
entre moltes altres), però tot i així altres polítiques redistributives van
més enllà de l’escola i recorren a l’acció política, a altres esferes i
altres estratègies (per exemple, el pressupost nacional). Es podria dir el
mateix sobre les polítiques de reconeixement: l’atenció prestada a
l’explicitació del prejudici racial a l’aula/escola exigeix accions «correctives»
diferents de la seva divulgació als mitjans de comunicació, per
exemple.
La contribució de Nancy Fraser (2001) té una limitació, i és que exclou
les generacions joves en la mesura que la seva reflexió se centra en
l’acció política de moviments socials i, per tant, oberta i disponible, en
les societats occidentals, només per als adults. 9
Amb molta menys sofisticació teòrica, he estat desenvolupant una
reflexió per entendre les desigualtats educatives al Brasil, especialment
les de gènere, raça i edat, que té en compte, simultàniament, la dimensió
estructural i simbòlica en la construcció de les desigualtats educatives
i que comparteixo amb vostès destacant-ne la perspectiva racial.
9. No desconec l’acció de moviments juvenils, el que s’ha anomenat protagonisme
juvenil.
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
125