Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Virgínia Ferrer
gògics, més estratègies. Més que a afegir, hauríem de pensar a buidar;
hem de buscar una manera d’innovar, una línia de sostenibilitat interna
de la nostra activitat educativa. Hem de buidar, aprofundir, intentar
alliberar certs espais i temps del currículum, com veurem més endavant,
perquè hi tinguin cabuda aquests projectes de formació més
humanitzats. En aquest sentit, com a mestres, hem de tornar a donar
sentit a la nostra escola.
Aquí hi sou els que no hi hauríeu de ser, suposo que això s’ha dit
molts cops. Hi ha les persones més motivades, curioses, amb més
ganes de millorar, de reflexionar, d’aprendre, però malauradament molta
gent no és aquí ni hi serà mai. Quants mestres es queixen molt que els
alumnes no volen anar a l’escola, no en tenen ganes, fan campanes?
Quants mestres es queixen que hi ha fòbia escolar, problemes de
vandalisme, que els alumnes tenen dificultats d’aprenentatge, falta de
disciplina? Quants mestres van a gust a l’escola? Quants mestres hi
van motivats? Quants mestres transmeten il·lusió, desig i ganes? Hem
de tornar a donar-li sentit a l’escola fent aquesta operació que és inversa
al que s’ha fet molts cops d’afegir, d’innovar afegint. És a dir, cal
desaprendre, deixar anar llast, desfer-nos de certs hàbits mentals i de
certes pràctiques, de certes autoimposicions.
Pensem que, malgrat la quantitat de lleis, decrets, normatives, etcètera,
l’educació sempre és més que una llei. Hi ha hagut una mena de
patologia de la legislació. En la nostra democràcia, bastant jove si la
comparem amb França o Anglaterra, hi ha hagut una confiança tremenda
en la necessitat de legislar en un país que venia d’un franquisme
on no hi havia un aparell legislatiu democràtic. Ara bé, aquesta
compulsió per legislar i crear jurisprudència sobre totes les nostres
formes de vida, des de les més personals fins a les més ciutadanes,
també és un parany, perquè fa que els ciutadans deleguem la nostra
presa de decisions en una normativa, un decret o una llei determinades.
No podem fer dependre sempre la capacitat de gestionar de la persona
del context legal. No estic fent una crida a la insubmissió ni a la
clandestinitat, ni a anar en contra de la llei. La meva posició no és anar
en contra de la llei, sinó que s’ha de saber gestionar la funció que té la
normativa i posar sempre per davant la nostra pràctica, argumentada
amb sentit i humanitzada. En els últims anys la universitat ha fet aquest
error, perquè moltes facultats de professorat s’han dedicat a convertir
assignatures que podien ser molt riques en, pràcticament, una trans-
62 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat