Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Els reptes de la formació d’educadors
preus, es tanquen fàbriques, s’acomiaden persones, baixa la borsa i
s’enfonsen els mercats. Estem vivint en sistemes molt complexos, que
creixen molt i amb molta entropia. L’entropia és aquesta capacitat de
degradació d’un sistema per excés. L’escola, en no estar aïllada, rep
aquesta entropia externa, que li arriba directament dels alumnes. Els
nostres alumnes reben uns inputs, unes entrades al seu sistema, que
van creixent; cada cop saben més coses i les tenen més mal estructurades,
tenen més accés a diferents fonts d’informació i coneixement,
tenen més entrades audiovisuals de diferents mitjans, estan més
connectats a fora, etcètera. Un nen petit posa quatre paraules i se li
obren milions de webs. Aquesta connexió entròpica, amb cada cop
més entrades, fa que el subjecte tinguin problemes per autoregular
aquesta informació internament, i l’escola ha de crear els espais, els
buits perquè tota aquesta informació —de vegades mala informació,
amb un excés i una saturació de dades— hi pugui caber i trobar el
camí de la comprensió. Tenim un professorat que no pot fer el paper
d’expert que ho sap tot, de font de coneixements, perquè està saturat i
sobrepassat per la quantitat d’informació que ha rebut l’alumne, sovint
mal estructurada. En aquesta era de la globalització l’alumnat és una
font de saber i coneixement importantíssim com a subjecte actiu, amb
experiències prèvies gràcies a l’accés a la informació dels mitjans.
Nosaltres hem de saber gestionar el repte que ens planteja l’alumnat i
saber com fer dialogar la informació amb els objectius que ens
proposem i el plantejament formatiu que hem de construir amb ells.
De vegades el professor es veu sobrepassat pels cervells dels alumnes,
que vénen tan carregats, i l’aula es converteix en un element que incorpora
l’espai i el temps de diferents cultures, pensaments, preguntes,
curiositats, sentiments oposats, interaccions... i aleshores tenim la
temptació de tancar, reprogramar i simplificar tot aquest sistema tan
obert, desordenat i caòtic. Aquí pot haver-hi una frustració important,
tant de l’alumnat com del professorat. La qüestió és veure com llegim
aquesta complexitat que ens ve a l’aula, que és cada cop més important,
i com obrim el sistema de l’aula a processos d’investigació formativa.
Així doncs, al centre hi tenim l’escola tradicional, centrada en el professor,
la matèria i el llibre de text. I també hi tenim les propostes paidocèntriques
de l’escola nova, centrades en l’alumne, i jo crec que aquí
hi ha hagut un excés de pluralització. En aquest punt recordo el Fabricio
Caibano, que durant molts anys va ser director de la revista de Cuader-
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
67