Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Miquel Àngel Essomba
també en la pràctica, perquè en moltes ocasions l’aprenentatge tenint
en compte aquesta perspectiva és vist des d’una dimensió instrumental.
Aprenem per algun motiu, per obtenir una acreditació i unes competències
o, com deia la Virgínia Ferrer, per assolir 3.866 objectius a
l’escola primària, però no ho fem pel simple gust i gaudi d’aprendre.
Aprendre és secundari, o això és el que transmeten els mitjans de
comunicació i determinats personatges que es dediquen a opinar
públicament. Jo em pregunto: com pot ser que en una societat complexa
i diversa com la nostra puguem educar sense fomentar la utilitat del
mateix acte d’aprenentatge, de l’aprendre a aprendre? Perquè, si la
societat és complexa i ricament diversa, de quina manera aconseguirem
concentrar en un determinat temps, en una determinada etapa escolar
o vital, tot el contingut i les competències que la persona necessita per
fer front als reptes que la societat li planteja?
Una altra cosa que sabem totes i tots: avui el temps forma part del
consum. En moltes ocasions, el nostre temps és un temps de consum,
i de vegades el temps és un producte que consumim. Com a consumidors
de temps, ens situem en una dimensió passiva de l’aprenentatge.
Consumim temps, però no en produïm. Hem perdut la capacitat, la fe
i la possibilitat de creure que podem produir temps en els nostres
entorns, que no podem estar necessàriament alienats del temps, que si
volem tenim la capacitat de generar-ne per tractar i desenvolupar les
qüestions que a nosaltres millor ens convinguin per al desenvolupament
de les persones i les comunitats. Ens costa de creure, i això va clarament
en detriment d’un element fonamental per a una atenció a la diversitat
adequada. Abans jo deia que per atendre la diversitat era molt important
descobrir el gust en el mateix moment de l’aprenentatge, perquè això
genera autonomia respecte d’aquesta qüestió. Des de la perspectiva
de la diversitat també és importantíssim generar aquest autoaprenentatge.
L’autoaprenentatge no existeix si no hi ha la possibilitat de produir
temps, de ser productores i productors de temps en la nostra vida
quotidiana. No sé quants de vosaltres heu estudiat a la UOC i us heu
trobat amb la dificultat que heu de produir temps d’algun lloc, heu de
crear temps en la vostra jornada laboral, en la vostra vida habitual, per
encabir-hi els estudis a què us heu matriculat i que voleu fer. Si volem
ser artesanes i artesans del propi autoaprenentatge, si creiem que el
full de ruta de les persones, en un temps de complexitat i diversitat,
ens l’ha de marcar la capacitat que tinguem de gestionar el nostre propi
94 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat