Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Peter Moss
És important entendre tot el potencial que ens ofereixen les nostres
institucions socials, i hem d’anar més enllà del que tradicionalment
hem vist en aquestes institucions socials i veure que poden ser centres
d’experimentació, que promoguin noves possibilitats i el treball conjunt.
Treballant conjuntament es poden crear noves possibilitats i nous reptes.
si tenim unes institucions socials fortes, tota la diversitat i la fragmentació
es podrien unir, es podrien resoldre i donar noves esperances de futur.
En canvi, si tractem les institucions socials de manera individual com
a productes de consum no hi haurà esperança i no hi haurà mai un
futur col·lectiu per a tots.
Dintre d’aquestes possibilitats de la democràcia, vull parlar del paper
del professor, que ja no és un tècnic, sinó que hauria de ser un investigador
que experimenta, un professional de la democràcia. El professor
ofereix la seva pròpia lectura del món, però la seva feina consisteix a
ressaltar que hi pot haver altres lectures del món i que moltes podrien
estar en contradicció amb la seva. Per tant, el professor ha de viure i
ser conscient que hi ha la possibilitat que no hi hagi una sola resposta
correcta.
La democràcia en l’educació no passarà per accident, sinó que es
necessiten tres condicions fonamentals —tot i que, a part, també n’hi
haurà moltes més que podrem debatre. Entre aquestes condicions, una
de les més importants és crear i donar un temps de democràcia en el
qual puguin participar tots els ciutadans de totes les edats. Per poder
crear aquest espai de democràcia i que la gent inverteixi el seu temps
es podrien dur a terme una sèrie de mesures que molts autors ja
apuntem, com per exemple una mena de paga ciutadana per a la gent
que dedica el seu temps a la democràcia o una mena de crèdit d’hores
democràtiques, que reconeguin que una persona ha estat invertint una
sèrie d’hores del seu temps en activitats d’aquesta mena. En segon
lloc, ressalto que s’ha de donar suport a la democràcia, i concretament
cada nivell ha de donar suport als altres nivells. Us poso com a exemple
el govern suec, que sobre el paper té moltes polítiques que parlen
sobre la democràcia als centres infantils, però que a la pràctica no les
porta a terme. Aquest objectiu no passa de nivell, es queda en un
paper a les altes institucions de govern i no baixa a la pràctica. Cal una
intercomunicació o interconnectivitat entre el centre educatiu i les
polítiques que es fan a escala local, nacional i internacional. I m’oblidava
de dir que també a escala europea, perquè les polítiques en matèria
82 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat