Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

2. La tensió diversitat-igualtat
Educar en la contemporaneïtat: la tensió entre diversitat i igualtat
És en el nucli dels corrents contemporanis de crítica a la modernitat,
de mobilització dels anomenats nous moviments socials (que reivindiquen
polítiques de reconeixement de les seves especificitats identitàries
i culturals) i d’atenció a la tendència monoculturalista de la globalització
(Candau, 2008, p. 10-45) que té lloc el debat sobre la diversitat en el
món social i en l’educació escolar. Imbernón (2000, p. 84) fins i tot
considera el terme diversitat «nou i postmodern».
En no haver-se complert la promesa d’«igualtat de tothom» en l’usdefruit
de béns materials i simbòlics produïts per la humanitat, en no veure’s
reconeguts en la humanitat, segments socials marquen les seves
identitats específiques com a estratègia per guanyar visibilitat i accedir
a drets que els són negats. A més, els nous moviments socials —com
ara els ètnico-racials o els feministes, entre d’altres— també reivindiquen
el reconeixement de la seva singularitat, de la seva diferència,
com un dret. 3
A partir dels anys 1970, a ritmes diferents, assistim, al nord i al sud de
l’Equador, a un canvi del discurs de la igualtat al discurs de la diferència:
«Passem a veure’ns envoltats per una atmosfera cultural i ideològica
completament nova, en la qual sembla generalitzar-se, amb un ritme
accelerat i pertorbador, la consciència que nosaltres, els humans, som
diferents de facto [...], però som també diferents per dret. És el que en
diem «dret a la diferència cultural», el dret de ser, sent diferent» (Pierucci,
1999, p. 7).
Així i tot, en el debat sobre la diversitat en la societat contemporània
trobem alertes sobre la seva polisèmia (la paraula òmnibus, fossa comuna,
en la qual hi pot tenir cabuda tot) i sobre les dificultats de domar-lo
com a orientació per a la pràctica.
Una primera consideració que hem de tenir en compte és que la diversitat
(o la diferència) no és un assumpte nou en la humanitat o en
l’escola/educació. Diferenciar grups humans o persones per uns atributs
classificatoris que permeten separar el «jo» de l’«altre» i el «nosaltres»
3. En portuguès del Brasil, els diccionaris etimològics (Houaiss, 2001, per exemple)
no estableixen distincions entre els sentits de diferència i diversitat. Per aquesta raó,
tots dos s’han utilitzat en el text, malgrat que la literatura, a vegades, els utilitza en
sentits diferents (Fleuri, 2000).
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
119